Arxiu del mes: gener 2012

El futur de l’escola a l’Índia

dimarts , 31/01/2012

Han passat gairebé dos anys des de l’aprovació a l’Índia de la Llei d’Educació 2009, la qual reconeix l’educació com un dret fonamental per als i les menors de sis a catorze anys. Però com mostra l’anàlisi publicat recentment a l’Informe Anual sobre educació de l’ONG Pratham (ASER 2011) les coses no van exactament com s’havien planificat.

Un dels resultats de l’enquesta (amb una mostra de 630.000 nens i nenes de 16.000 municipis) mostra que la matrícula a les escoles privades continua creixent a nivell nacional, passant d’un 18,7% durant el 2006 a un 25,6% al 2011, el que implica una disminució de la confiança en la gestió pública del sistema educatiu. De fet, segons dades de l’any 2011 d’ASER, el 30-50% dels i les menors de les zones rurals de Haryana, Uttar Pradesh, Nagaland, Meghalaya, Panjab, Jammu i Caixmir, Rajasthan, Uttaranchal, Maharashtra i Andhra Pradesh estan matriculats a escoles privades.

Temps enrere, les famílies més pobres preferien enviar els seus fills i filles a treballar abans que a l’escola. Però els temps i les aspiracions han canviat i un nombre creixent de pares i mares amb pocs recursos, aposten per l’educació com el camí de sortida de la pobresa. Tot i això, està clar que els pares no confien en la gestió de l’Estat.

I amb raó: segons els resultats de l’Informe ASER 2011, més de la meitat dels estudiants de 5è no pot llegir un text adequat per a la classe de 2n. De fet, en molts estats de l’Índia del nord, els nivells de lectura dels estudiants de 5è s’han reduït al voltant d’un 5% en un any. A més, encara que la matrícula és alta, hi ha hagut un descens a nivell nacional en l’assistència real a les classes a les escoles rurals de primària.

Aquestes xifres són un exemple de perquè més pares prefereixen estalviar i portar els seus fills i filles a escoles privades, ja que encara que l’itinerari educatiu és el mateix i els mètodes d’aprenentatge són molt similars, si més no es garanteixen unes infraestructures i l’assistència dels docents i en molts casos, l’ensenyament en anglès. El desinterès durant anys per part de l’administració pública cap al sistema educatiu, ha motivat la proliferació d’escoles privades per cobrir la demanda d’un bon nivell educatiu, a càrrec d’entitats, ONG, etc.

Actualment la Llei defineix una sèrie de requisits que les escoles privades han de complir abans de l’any 2013 per no fer front al seu tancament. Per exemple, el nombre d’alumnes per professor, la mida de l’aula i la participació dels pares i mares

Aquestes demandes per part de l’administració poden implicar que moltes escoles es vegin obligades a tancar. El ministre d’Educació de la Unió, Sibal, ha rebutjat aquestes afirmacions i va dir: “Els hem donat a les escoles privades tres anys. Esperem que això sigui suficient”.

Però, i si no ho és? Mentre que les escoles d’elit estan presentant demandes per guanyar temps, què passarà amb les escoles que ofereixen educació a les comunitats amb menys recursos?


No ens oblidem de…

dijous, 12/01/2012

Avui 12 de gener es compleixen dos anys del brutal terratrèmol que va patir Haití i que va generar una de les majors catàstrofes humanitàries dels últims anys. Moltes de les seves dures i penoses conseqüències encara són de fervent actualitat per a milers d’haitians i haitianes. Dos anys després, la majoria de la població continua sense aigua corrent, sense infraestructures de sanejament, sense accés als serveis mèdics, el còlera es segueix cobrant vides i l’índex d’atur es manté elevadíssim. I és que, si bé va ser clau la resposta de la comunitat internacional en un primer moment, cal recordar la seva responsabilitat i la del propi govern del país, per, més enllà del procés de reconstrucció, garantir un desenvolupament a llarg termini. No oblidem que abans del terratrèmol, el 80% de la població vivia per sota del llindar de la pobresa.

Tampoc ens oblidem de la fam a la Banya d’Àfrica. La manca de pluges en les dues últimes temporades, i una més que qüestionable gestió política, han donat com a resultat la crisi alimentària més gran del segle XXI. Més de 10 milions de persones, especialment els nens, les nenes i les dones, es veuen afectades. Ens trobem davant un greu cercle viciós: la manca de pluges, afecta la fertilitat de les terres i les collites, i per tant, al pasturatge i el preu dels aliments bàsics està a nivells rècords.

El context de crisi socioeconòmica en el qual vivim, i les tan sentides retallades, no fan altra cosa que agreujar les situacions de pobresa extrema que milions de persones viuen al món, a Haití, a la Banya d’Àfrica, a Bombai i també al costat de casa nostra.

Aquesta crisi no pot ser l’excusa que justifiqui que les institucions eludeixin els seus compromisos i responsabilitats. Cal plantejar canvis, alguns estructurals, però una premissa hauria de ser impedir la retallada de drets i llibertats, així com no relegar la necessitat d’eradicar la pobresa i de defensar el compliment universal dels Drets Humans, apostant per les polítiques socials i de cooperació i desenvolupament.

La situació és difícil, però com sempre diem, tots i totes des del nostre espai i també mitjançant el suport a les entitats, que treballen directament en aquests llocs i amb aquestes dures realitats i problemes socials, podem fer molt per construir un model de societat més just .