No ens oblidem de la lepra

El passat diumenge 29 de gener es celebrava internacionalment el Dia Mundial de la Lepra. Per trobar l’origen d’aquesta commemoració hem de mirar enrere, just a meitat del segle XX quan, després d’una sèrie de mobilitzacions i manifestacions promogudes pel periodista Raoul Follereau, en favor dels malalts de lepra, el 31 gener 1954 es va celebrar oficialment el primer Dia Mundial per tal de ser una jornada en què es perseguís la solidaritat i el suport en favor de les persones que pateixen aquesta malaltia.

Avui dia, el diagnòstic i el tractament adequat a través de l’ús de Teràpies Multidrogas (TMD) de la lepra és fàcil. Molts dels països que han patit aquesta malaltia de forma endèmica tenen establerts i integrats en els seus respectius serveis de salut, el control de la mateixa. Des del 1995, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha posat a disposició dels estats membres el tractament TMD de forma gratuïta.

La majoria d’aquells països on tradicionalment la lepra ha estat endèmica han assolit un nivell mínim de la malaltia a nivell nacional i es troben ara mateix intensificant els seus esforços en els nivells regionals o locals. Així, durant l’any 2007, a la República Democràtica del Congo i a Moçambic es va aconseguir l’eradicació nacional. A aquests països es va unir Timor Oriental a finals de 2010. No obstant això, bosses endèmiques de la malaltia romanen en algunes àrees d’Angola, Brasil, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Índia, Madagascar, Moçambic, Nepal i Tanzània.

La població de l’Índia representa el 17,5% del total mundial. La situació actual del país planteja molts reptes i problemes socials, un dels quals és la pobresa, la qual afecta al 37% dels seus habitants que viuen amb menys d’1 € al dia. A la ciutat de Bombai, el major motor econòmic del subcontinent, el 60% de la població segueix vivint en slums (barris de barraques) on es viu en condicions d’insalubritat, cosa que es tradueix en una menor esperança de vida i una pèssima qualitat de la mateixa, ja que el contagi, la propagació i el desenvolupament de malalties contagioses és molt alt. Una d’aquestes malalties és la lepra i l’Índia compta amb el 60% de casos a nivell mundial.

A més, la lepra continua sent un motiu d’estigmatització a causa de les discapacitats físiques que provoca. A l’Índia, els afectats per la lepra solen ser rebutjats per les seves famílies i la societat i per als més pobres és molt difícil accedir als tractaments. Les comunitats sense recursos són les més colpejades per aquestes malalties. Les persones afectades per aquestes infeccions rarament tenen accés a un diagnòstic ràpid o les cures adequades.

Així, el paper de la societat occidental passa per incidir i recordar l’existència no només de la malaltia sinó de tota la problemàtica social que comporta, treient-les de l’oblit i situant-les de nou a les agendes social i política. Només mitjançant la pressió exercida des de diferents sectors de la societat (professionals, entitats, mitjans de comunicació, etc.) Podrem incidir en la presa de decisions per combatre aquestes malalties. Per tot això, no ens oblidem de la lepra.

José A. Mansilla López, Responsable del Departament de Projectes de Sonrisas de Bombay.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús