Arxiu del dilluns, 5/03/2012

Llei nacional de seguretat alimentària: reptes i oportunitats

dilluns, 5/03/2012

En l’etapa posterior a l’independència, l’Índia ha sabut evitar la fam gràcies a la revolució verda i a les polítiques alimentàries, que han generat una xarxa de botigues de comerç just a través dels Sistemes de Distribució Pública (SDP).

No obstant això, la fam segueix sent un problema greu a l’Índia, i una circumstància inacceptable, sobretot en el context d’un món modern i amb una gran riquesa. Tenint en compte aquesta dicotomia de desenvolupament, el govern de l’Índia ha presentat un Projecte de Llei Nacional de Seguretat Alimentària al Parlament. Aquesta llei té com a objectiu l’eliminació de la fam i la malnutrició generalitzada entre els nens i nenes de l’Índia. El país ha esperat 65 anys per presentar aquest projecte de llei fonamental, que és el seu primer pas seriós cap al reconeixement del dret de la ciutadania a l’alimentació, ja que el SDP estava més orientat a la prestació de serveis.

Aquest text està d’acord amb la Declaració de les Nacions Unides dels Drets Humans, el Pacte Internacional de drets econòmics socials i culturals, la Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, de la que l’Índia és signatària, i el dret constitucional indi a la vida.

També té un enfocament inclusiu, i proporciona prestacions per a grups especials, com els migrants, les persones sense llar i les persones amb discapacitat. Es tracta d’un pas endavant per incloure a aquests grups especialment vulnerables, ja que quedaven exclosos dels SDP. El projecte de llei els reconeix l’accés i els seus drets, per reduir la seva vulnerabilitat.

El text divideix els grups en dues categories: “llars prioritàries” i “llars en general”. Cobreix el 75% de la població rural, de la qual el 48% pertany a la categoria prioritària. També cobreix fins al 50% de la població urbana, de la qual el 28% pertany també a aquesta categoria. El projecte de llei preveu prestacions de maternitat als 22,5 milions de dones embarassades i lactants. També ofereix 7kg de gra per persona. I contempla polítiques específiques de distribució de cereals secundaris, blat i arròs.

Encara que el projecte és prometedor, hi ha hagut crítiques de les i els activistes a causa del desmantellament dels SDP, la falta de seguretat alimentària, l’excés d’èmfasi en les transferències d’efectiu i la falta de garanties legals. Si l’Índia ha de eradicar la fam generalitzada, cal centrar-se en l’enfortiment dels seus mecanismes i abordar els problemes relacionats amb l’exclusió, millorar la seguretat nutricional, la responsabilitat legal i l’aplicació efectiva de les polítiques.

 

Nilratan Shende, Director de Projectes de Mumbai Smiles India