Lepra: la veritat amagada

En un moment en què l’Índia està aconseguint una fita important en l’eradicació de la poliomielitis, la lepra segueix sent un repte per a la salut pública, ja que l’Índia compta amb un 55% dels casos de lepra al món. L’escenari és alarmant, ja que diversos informes suggereixen que la incidència de la lepra està augmentant a les zones urbanes. També se sap que un gran nombre de casos no es coneixen degut a que moltes persones pateixen la lepra en silenci. Manca una estructura de salut pública proactiva que detecti i tracti nous casos.

Existeixen problemes en els diferents nivells del sistema. Hi ha deficiències en les polítiques i programes de salut respecte a les zones urbanes i rurals. La raó és que es té una idea de l’Índia com a país predominantment rural i l’elaboració d’estratègies es realitza d’acord amb aquesta percepció. No obstant això, les dades de les últimes tres dècades suggereixen que el creixement de la població es limita a les zones urbanes i que aquest creixement prové, en gran part, de les migracions des de les zones rurals. El Population and Human Weellbeing World Resources Institute calcula que la població urbana està creixent quatre vegades més ràpid que la població rural a tot el món (Krishnamurthy M 2005). Això dóna lloc a nous reptes derivats del fet migratori, l’extrema desigualtat d’ingressos i la diversitat cultural.

Tot això juga un paper important en la prestació d’assistència sanitària i l’eficàcia del Programa Nacional d’Eradicació de la Lepra (NLEP), ara integrat en el sistema general de salut. Això s’evidencia a partir d’una enquesta realitzada per Bombai Leprosy Project (BLP) a Bombai, que mostra que des del juliol de 2004 fins al desembre de 2007 només 16 casos d’un total de 393 casos detectats es van registrar en els centres de salut urbans. Tampoc s’ha realitzat una avaluació del funcionament del NLEP.

Encara així, existeixen algunes estratègies clares per abordar la prevenció, detecció i curació de la lepra de manera eficient als zones urbanes, com en el cas de Bombai. En primer lloc, totes les parts interessades, entitats governamentals i no governamentals han de col·laborar en la detecció de casos i l’atenció. Els casos es detecten pels metges de família, per tant, han de tenir una formació adequada. La idea que la lepra ha estat eradicada a l’Índia està bastant estesa i això fa que en alguns casos no s’inclogui en el diagnòstic. La formació en aquest àmbit ha de ser un procés continu i ha de fer-se a través de les organitzacions no governamentals identificades. També, els mitjans de comunicació han de contribuir a generar una consciència col·lectiva i a reduir l’estigma de la malaltia. Finalment, la rehabilitació s’ha de garantir a les persones afectades.

Tot això és possible només amb una ferma voluntat política i el compromís de totes les parts interessades per desenterrar els casos no detectats.

Dr. Girish Engonal, Responsable del Departament de Salut, Mumbai Smiles Índia.

Si us interessa el tema de les malalties oblidades lligades a la pobresa, no deixeu d’assistir a les sessions que hem organitzat els dies 27 y 28 de març.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús