La crisi no pot legitimar el retrocés en l’accés a l’educació

Aquest any 2012, la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació (SAME) s’ha centrat en el lema “Amb drets des del principi, per una educació primerenca de qualitat” amb l’objectiu de reivindicar la importància de l’atenció i l’educació de la primera infància, l’etapa dels zero als sis anys, partint de la base de que aquests nens i nenes són subjectes de drets que cal garantir i respectar per part dels poders públics i per la societat. Enguany la CME s’ha centrat en la incidència política i el debat ciutadà i amb aquest objectiu es va organitzar un debat per traslladar diferents qüestions i reivindicacions als representants de la Comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament.

La taula va comptar amb algunes absències, però vam obrir el debat moderat per la periodista Clara Darder, amb Beth Abad de CiU, Núria Segú del PSC, Miquel Carrillo d’ERC i Carmen Romero de C’s. Les qüestions s’introduïen mitjançant vídeos enregistrats a l’Escola d’Adults Martinet de Nit i el Centre Obert Navas de Barcelona que plantejaven la qüestió de fons: la igualtat d’oportunitats en l’educació i com aquestes determinen el futur no només de les persones sinó del conjunt de la societat.

La taula partia del consens en la necessitat d’apostar per l’educació i per les polítiques de cooperació que fomenten l’educació. Ara bé les propostes de com garantir aquestes polítiques en un context de crisi econòmica punyent com és l’actual no van ser tan clares i molt menys consensuades. Des de CiU es va proposar apostar per polítiques de mecenatge i patrocini i per complementar la tasca impulsada des del Govern amb l’acció feta per les ONGD. D’altra banda, PSC i ERC es centraven en demanar una priorització de les polítiques socials que es traduís en dotacions econòmiques conseqüents.

Davant el debat i les idees plantejades per la taula des de la CME volem fer públiques les següents reflexions i demandes:

– Cal un compromís per part dels partits polítics i les institucions per tal d’abordar aquests debats assumint la seva responsabilitat com a agents generadors de pedagogia social. No es pot contraposar la despesa pública a casa nostra a la despesa en polítiques de cooperació. Si bé els capitals no tenen fronteres cal assumir que els Drets Humans tampoc.

– Si l’Ajuda Oficial al Desenvolupament és una política pública cal garantir el seu desenvolupament i dotar-la del pressupost necessari.

– Les ONGDs no han de donar ni poden donar resposta a les responsabilitats dels Governs en matèries socials com l’educació i la cooperació. Per tant, exigim una priorització de les polítiques, regida per principis com la igualtat, de tal manera que es garanteixi una educació pública de qualitat i gratuïta.

L’educació és una inversió per garantir el futur de les nostres societats si avui estalviem en educació, la factura, en un futur no molt llunyà, pot ser molt cara en termes de desigualtat, pobresa i exclusió. La situació evidencia que lluny d’acostar-nos a l’assoliment d’un dels Objectius del Mil•lenni plantejats pel 2015, cada cop estem més lluny. La crisi econòmica no pot servir per legitimar les vulneracions i el retrocés en matèria d’igualtat de drets i oportunitats: “Amb drets des del principi!”.

Campanya Mundial per l’Educació

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús