Per què un dia mundial de la lluita contra la lepra?

El passat mes de setembre es va celebrar a Brussel·les, el 18è Congrés Internacional de Leprologia amb el lema “Reptes Ocults” necessari per tal de donar un pas més en el control de la lepra. Té sentit que encara avui es celebri un congrés internacional sobre aquesta malaltia?

És ben sabut que la lepra és una de les malalties més antigues. Durant segles, des de que es descriuen els primers malalts fins gairebé a finals del segle XIX, quan Hansen va descobrir el M.leprae com a bacil causant de la mateixa, eren molt pocs els coneixements que es tenien sobre ella. Un cop descobert l’agent causal va ser necessari trobar el tractament i les fonts i/o mecanismes de contagi. Això ajudaria a controlar l’epidèmia per tal que la malaltia anés disminuint progressivament. Va passar gairebé un segle fins que l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, va designar el tractament combinat amb antibiòtics orals per a la cura de la lepra. La malaltia va deixar de ser INCURABLE.

S’ha estudiat molt sobre els mecanismes de contagi de la malaltia, el que és evident és que la transmissió continua, a dia d’avui, existint.

La distribució global en el món avui en dia és molt diferent de la de fa 30 anys; comprovem, però, que la lepra segueix present de manera molt important en alguns dels països més pobres del món i la seva transmissió continua activa.

Per tal de poder arribar a tots els pacients, el tractament de la lepra s’ha d’integrar per complet als serveis de salut generals. A més a més, cal fer un compromís polític sostingut als països on la lepra encara continua sent un problema de salut pública. Tanmateix, els associats per a la eliminació de la lepra han de seguir vetllant per a que es proporcionin els recursos humans i econòmics necessaris per a fer-ho.

La mil·lenària estigmatització de la malaltia continua sent un obstacle per a que el mateix pacient informi sobre la seva malaltia i es beneficiï d’un tractament primerenc. Cal canviar la imatge de la lepra a nivell mundial, nacional i local. És imprescindible crear un nou entorn en el que els pacients no dubtin a l’hora de buscar atenció per a obtenir un diagnòstic i un tractament en qualsevol centre sanitari.

Cal intentar per tots els mitjans possibles, des de les nostres associacions, contribuir a:

  • Aconseguir que tots els malalts tinguin accés als serveis de tractament multimedicamentós ininterromput mitjançant la creació de sistemes de distribució flexibles i còmodes per a els afectats;
  • Procurar la sostenibilitat dels serveis de tractament mitjançant la integració dels serveis d’atenció de la lepra als serveis de salut generals i l’enfortiment de la capacitat del personal sanitari general per a tractar la malaltia;
  • Promoure la conscienciació de les comunitats i canviar la imatge que té la lepra a fi d’animar els malalts a que busquin un tractament primari;
  • Vigilar l’acompliment dels serveis de tractament múltiple, la qualitat de l’atenció dispensada als malalts i els progressos realitzats cap a l’eliminació fent servir sistemes nacionals de vigilància de la malaltia.

Un país emergent, l’Índia, un país amb el major nombre de casos de malalts de lepra, juntament amb el Brasil, ¡¡¡al món!!! Com s’entén això? Al 2013, aquet país emergent concentra 1 de cada 2 nous casos, 128.000, un 58 % de la carga mundial.

A més a més, cal dir que el 80% han estat casos multibacilars, la qual cosa, incrementa el risc de transmissió per a les persones que conviuen, susceptibles de desenvolupar la malaltia; el 39% han estat dones i el 12,5% infants…el més important, però, d’aquestes dades, és que el 3% ja presentaven un grau de discapacitat 2 al moment del diagnòstic.

L’OMS ja va proposar al 2011 la meta de reduir el nombre de discapacitats. ¡¡¡Recordem que la lepra és una malaltia curable però no ho són les seves seqüeles!!!

La lepra no ha desaparegut mai de l’Índia, el que passa és que els polítics, per causes merament polítiques segueixen jugant en els termes d’eliminació i eradicació, i ens “venen” resultats falsos sobre l’endèmia que fa que moltes vegades baixem la guàrdia; no és “políticament correcte” que alguns països segueixin declarant nous casos de lepra, disminuint els programes de control i sobre tot de detecció precoç, cosa per la que el bacil aprofita per a seguir la seva difusió en la societat, en la pobresa, en la marginació, etc.

L’últim diumenge de gener es segueix celebrant el dia mundial de lluita contra la lepra. Té sentit avui en dia, en ple segle XXI, que recordem aquesta malaltia mil·lenària? SÍ, perquè al món sanitari la malaltia de Hansen segueix existint i hi ha nous casos perquè hi ha malalts sense diagnosticar i, per això, al no tractar-se, desenvoluparan discapacitats i mutilacions potser molt greus i que tindran un impacte social important; perquè la societat segueix estigmatitzant al malalt de lepra; perquè seguim sense reconèixer, a molts països, els seus drets humans, ¡¡¡perquè el malalt de lepra segueix sense poder dignificar i veure respectada la seva vida!!!

¡¡¡Tot això és responsabilitat de la nostra anomenada SOCIETAT!!!

Per això… SÍ AL DIA MUNDIAL DE LA LLUITA CONTRA LA LEPRA, sí a que cada dia pensem que l’eradicació de la pobresa contribuirà a l’eliminació i a l’eradicació d’aquesta i de moltes altres malalties oblidades.

Dra. Montserrat Pérez

Presidenta de JAL

Barcelona, gener de 2014

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús