L’Índia: una cooperació necessària (II)

El passat dimarts 8 d’abril, el Consell de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona va proposar a la ciutadania un espai obert de debat i reflexió sobre cooperació. En concret sobre la cooperació amb un país tan particular i ple de contrastos i desigualtats de drets i oportunitats com és l’Índia.

Nicolás de Pedro, Investigador del CIDOB va situar el debat amb una descripció de la situació socioeconòmica del país. Un país en constant creixement demogràfic i que des de fa anys aplica una reforma econòmica que també ha implicat un creixement econòmic, el qual va arribar al seu zenit al 2010. Tot i així, malgrat una ràpida recuperació després de la crisi de 2008, des del 2010 aquest creixement es situa en un 5%. Una xifra, que encara que en termes generals pot semblar positiva, no és suficient per poder assimilar el seu creixement demogràfic.

De Pedro, subratllava que no és suficient tenir bones dades econòmiques per resoldre la situació de pobresa extrema que afecta a milions de persones a tot el país. L’Índia parteix d’un context complex amb moltes variables (econòmiques, socials, culturals, religioses, etc.) que són causa de grans desigualtats en funció del poder adquisitiu de les persones, dels nivells d’educació, de les zones (rurals o urbanes), entre d’altres.

Així doncs, l’investigador del CIDOB va destacar que el mateix país que genera més d’un milió d’enginyers a l’any té alts índex d’analfabetisme; absentisme escolar;  grups de població que pateixen malalties com la lepra, que en la gran majoria de països han estat eradicades; o un percentatge elevadíssim de la població treballant a l’economia informal.

Nadia Llorens, de la Fundación Vicente Ferrer, va centrar la qüestió en les particularitats de les comunitats que viuen a les zones rurals. Comunitats en que factors com el clima són determinants en la seva producció agrícola i en les que la religió i la cultura tenen un pes molt important. Factors, tots ells, absolutament interelacionats. La situació d’aquestes comunitats fa que el flux migratori cap a les grans ciutats sigui constant, per tant de perseguir oportunitats que sovint acaben en situacions d’exclusió en barris marginals (slums).

Llorens apuntava dos aspectes clau. D’una banda, la manca de confiança de la ciutadania en l’administració, que sovint oblida els problemes i necessitats de les comunitats més apartades i amb menys recursos. I d’altra, la necessitat d’invertir en educació perquè les comunitats tinguin més eines per buscar i exigir respostes a les seves necessitats.

Jaume Sanllorente, també va destacar la importància de garantir l’educació a tots els nivells. Va posar l’accent en que cal que totes les persones coneguin els seus drets per tal de poder denunciar vulneracions sistemàtiques i exigir que aquests siguin garantits, tal i com moltes vegades contempla la Constitució índia. Sanllorente va parlar de les particularitats de la cooperació en grans nuclis urbans, com és la ciutat de Bombai. I va introduir elements com el greu problema de la corrupció, present a molts nivells, que consolida les desigualtats de drets i oportunitats. I també, la importància del compromís polític amb les polítiques socials i de cooperació.

Per tal d’avançar en la construcció d’un model de societat basat en la justícia social, va emfatitzar la necessitat de treballar conjuntament amb les comunitats per tal de que aquests canvis tinguin un veritable arrelament social. I també, que cal concebre la lluita pels Drets Humans, com una lluita global.

La sessió es va tancar després d’un intens debat en que la ciutadania i organitzacions presents, van definir i debatre sobre diferents línies de treball clau que cal continuar per tal d’avançar en la lluita contra la pobresa i per la justícia global.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús