Moviment antiviolació a l’Índia: una demanda social de canvi

Al desembre de 2012 vam tenir coneixement a través de la denúncia als mitjans de comunicació, de la violació i posterior mort a causa d’aquesta, d’una jove estudiant índia a Nova Delhi. Des de llavors la premsa ha informat en diverses ocasions de nous casos de violència masclista al país.

De fet, un informe del Centre Asiàtic per als Drets Humans, alerta que el nombre de casos d’abusos contra dones registrats entre 2001 i 2011 a l’Índia es va xifrar en 48.338, amb un increment anual del 336% de mitjana.

Ara bé, davant d’aquesta realitat, volem plantejar la següent qüestió: quin paper estan jugant els mitjans de comunicació al fer-se ressò d’aquest problema social?

Sovint des de les organitzacions que treballem al territori veiem amb preocupació com s’acostuma a donar un tracte a aquesta informació, amb grans dosis de paternalisme i amb una certa tendència a jutjar al conjunt de la societat índia. Una societat tan complexa que requereix un profund coneixement de la mateixa per poder realitzar una anàlisi del que extreure conclusions vàlides.

En cap cas, volem donar a entendre que no és positiu tenir coneixement d’aquestes vulneracions i violacions sistemàtiques. Al contrari, denunciar és el primer pas per combatre un problema social. Però sí que creiem necessari acompanyar els casos, d’una radiografia completa de la situació.

Així doncs, és importantíssim destacar que des del mes de desembre de 2012 a l’Índia han ressorgit amb força moviments ciutadans que exigeixen que aquests casos no quedin impunes. S’exigeix ​​que no es normalitzin, que les respostes judicials siguin proporcionades a la seva gravetat i siguin efectives. Així com també una revisió dels casos de corrupció policial, que contribueixen a que aquests no arribin davant del jutge.

L’associació feminista índia Apne Aap denuncia que els casos de violació triguen entre sis i vuit anys a arribar als tribunals i que hi ha 90.000 pendents de judici. Segons dades de l’associació, només el 4% dels casos acaben en condemna. De fet, el mateix jutge que va condemnar els violadors de la jove de Nova Delhi, pressionat per l’opinió pública, havia absolt els acusats en els 32 casos anteriors que havia jutjat.

Com a resposta a aquesta mateixa pressió social, es va dur a terme una reforma legal, que va entrar en vigor al març 2013, per acabar amb la impunitat existent. Tot i això, la mateixa ONU ha criticat que es perdés aquesta oportunitat per implementar tots els avenços que recomanava l’informe Verma.

Així doncs, la reforma legal no criminalitza la violació dins del matrimoni, ni revisa l’actuació de les forces de seguretat. En canvi, conté avenços com l’augment de la pena màxima per violació de 7 a 20 anys de presó. També ha ampliat la definició de violació, que abans considerava només la penetració. I inclou un procediment per registrar les violacions, protocols que cal seguir per part de metges i policia, que poden ser condemnats si no els apliquen adequadament i no arriben els casos a disposició judicial o ho fan de manera incompleta. I finalment, passen a ser considerats víctimes de violació també homes, homosexuals i transsexuals.

A partir d’aquí, és clau recalcar, i en aquest paper els mitjans de comunicació són fonamentals que hi ha un canvi de mentalitat a la societat índia que s’indigna davant la violència masclista i exigeix ​​solucions. I és que, encara que imprescindible, la reforma legal per si mateixa no és suficient. Cal implementar la reforma i sobretot cal continuar amb una potent campanya de pedagogia social que insisteixi en la igualtat de gènere, i que doni eines a la ciutadania per conèixer els seus drets i com reclamar-los.

Aquesta visió transversal de gènere, emmarca el desenvolupament dels projectes de Sonrisas de Bombay. De fet el treball amb les comunitats posa de manifest el paper de la dona com a motor de canvi social. Projectes que tenen com a protagonista a les dones, com és el cas del de formació ocupacional SEED, els donen eines per redefinir el seu paper a la societat índia. Però insistim, és en el treball diari amb el conjunt de les comunitats on són punta de llança per avançar en la igualtat de drets efectiva, d’oportunitats i generar els canvis de mentalitat que permetin construir un model de societat sense lloc per a la violència masclista.

S’està avançant però terribles casos com el que recentment arribava d’Uttar Pradesh, mostren que l’Índia està en el camí, que hi ha una demanda social de canvi, però que el procés requereix temps i un consens social i polític que avanci i no doni ni un pas enrere a favor de la impunitat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús