Noies que poden tornar a estudiar

girl boL’Índia és una potència emergent que forma part del grup de països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica). Els factors comuns a tots aquests països són, d’una banda, la gran població amb què compten (l’Índia té més de 1.200 milions d’habitants), els seus enormes territoris, la qual cosa els atorga una gran rellevància des del punt de vista geoestratègic i en quant a recursos naturals i, d’altra banda, les seves importants xifres de creixement macroeconòmic anual (PIB, consum, etc.), el que els converteix en països molt atractius per a les inversions del capital mundial. No obstant, això non els eximeix que siguin països plens de contrastos i la distribució de la riquesa és molt desigual.

Així, i com a dada paradoxal, mentre al 2011 el 72% de la població tenia accés a la telefonia mòbil i el 45% a Internet, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la taxa d’alfabetització era del 75’3% en els homes, i en les dones del 37’7%. Cal destacar que, de mitjana, els menors acostumen a abandonar els seus estudis als 11 anys. Les nenes ho fan molt abans. En aquest sentit, preocupen dos aspectes. D’una banda, el volum de mà d’obra infantil i, d’altra, el nivell formació i ocupació de la dona. El 2006, un 12% dels nens d’entre 5 i 14 anys, 26 milions en total, treballaven, segons dades de l’Ambaixada de l’Índia als Estats Units.

Dins dels aspectes socials i culturals cal assenyalar que, tot i que l’edat legal per contraure matrimoni està fixada en els 18 anys, són freqüents els matrimonis concertats entre menors i adults. Segons UNICEF, el 5% dels homes i el 30% de les dones adolescents estan casats. A més, el 22% de les menors de 18 anys el 2011 tenien fills o filles, d’acord amb les dades de l’organització. Això fa que, amb gran freqüència, les noies es vegin abocades a abandonar els seus estudis, no podent completar el seu nivell d’educació bàsica, i establint un cercle de dependència en el qual es veuran obligades a viure tota la vida. (+info)

Tot això porta a Sonrisas de Bombay a interessar-se pel desenvolupament i posada en marxa d’un projecte que pugui millorar el nivell educatiu de les joves dels slums on treballa. L’hem anomenat Girl Child education. El seu objectiu és facilitar la reincorporació als programes d’educació formal d’aquelles joves que han hagut d’abandonar els seus estudis per qualsevol circumstància. El projecte que es va iniciar l’abril de 2014 vol oferir a 200 noies beques per reincorporar-se al sistema d’educació formal.

Aquest projecte mostra l’evolució del programa educatiu de l’organització i respon a l’objectiu de garantir, amb caràcter universal, l’accés a l’educació reglada elemental en aquelles comunitats on treballem. Determinats factors culturals, socials i històrics han portat les famílies de l’Índia a no posar excessiu zel en garantir l’educació bàsica de les nenes i això quan, arran de l’aprovació el maig de 2010 d’una nova llei d’educació, l’educació és obligatòria i gratuïta, des dels 6 anys fins als 14. Així i tot, segons el Departament d’Educació de l’Estat Indi de Maharashtra, a Bombai hi ha 2,4 milions menors sense escolaritzar i d’aquests 1,1 milions són treballadors.

L’equip de Future Smiles és l’encarregat de desplegar aquest nou projecte que permetrà, mitjançant un sistema de beques que tindrà en compte la situació socioeconòmica de les famílies, la professió dels pares, la pertinença a minories i la situació familiar dels joves, la reincorporació al sistema educatiu d’aquelles noies que, per determinades circumstàncies, van haver d’abandonar els estudis bàsics de forma primerenca.

Etiquetes ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús