Vashali, el futur de l’Índia té nom de dona

imatgeVashali s’aixeca cada matí, molt d’hora, i durant tot el dia no fa altra cosa que cuinar, netejar, donar el menjar a la família, cuidar els nens, portar-los al col·legi, recollir-los, tornar a cuinar, netejar, donar a menjar a la família, cuidar els nens… Sense ni un sol segon per a ella, per llegir, passejar o treballar fora de casa. Dit així semblaria una situació bastant freqüent fins fa ben poc, i fins i tot avui dia, ales famílies més tradicionals del nostre propi país. No obstant això, la cosa canvia si afegim que aquests nens no són seus, ni la casa, ni el menjar, sinó que són els seus germans i germanes, la casa és del seu pare i la seva àvia paterna, i el menjar és el que procuren el seu pare i germans amb la seva feina. Vashali té deu anys i ni un minut lliure. Encara que volgués llegir no podria perquè no en sap, com tampoc pot passejar -on anar?-, ni en un futur, tenir un treball digne i ben remunerat, ja que no posseeix coneixements més enllà dels molt importants, encara que poc valorats, que ha adquirit en el desenvolupament de les tasques de la llar i la cura de la família durant tota la seva vida.

 

Vashali no existeix. Es tracta d’un símbol que representa a milions de nenes que viuen a l’Índia. Podria ser una de les noies que habiten els slums de Bombai; la filla d’uns camperols sense terra d’Andhra Pradesh; o fins i tot formar part d’algunes de les noves famílies de classe mitjana que poblen les tecnològiques Bangalore o Hyderabad. Podria ser brahmí, membre de la més alta casta del sistema d’estratificació social tradicional de l’Índia, o dalit, intocable, de tan baixa extracció que ni tan sols formaria part de cap casta. Podria ser hindú, musulmana, budista o cristiana. Indubtablement, realitzar generalitzacions en un país tan poblat i ampli, un subcontinent, sobre la situació de la infància en femení és, si més no, arriscat. No obstant això, en el present article intentaré fer algunes pinzellades sobre la seva realitat.

Vashali, el futur de l’Índia té nom de dona, és el nom de l’article d’en José Mansilla, Responsable de Projectes de Sonrisas de Bombay, que Farmamundi recull a la seva publicació “Gènere i salut”.

Us animem a fer la lectura completa d’aquest article que situa el paper de la dona a l’Índia i la realitat a la que ha de fer front. Així com de la publicació completa per ampliar la reflexió en l’àmbit de la salut des d’una perspectiva de gènere.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús