Al món 103 milions de joves no té un nivell mínim d’alfabetització, més del 60% són dones: et presentem a la Sravani

DSC08243La Sravani té 13 anys, als 6 la seva família es va traslladar de Thane a Marol i la seva vida es va començar a complicar. El seu pare va abandonar a la seva mare i això va deixar a la dona al capdavant de la casa i a càrrec de les seves dues filles. La seva mare va començar a treballar tot el dia, però no era suficient per arribar a final de mes, així que la Sravani i la seva germana es van posar també a treballar, en aquest cas com venedores ambulants. Aquesta situació va comportar un important absentisme escolar en el cas de la Sravani, una situació alarmant, ja que ens trobem davant d’una alumna realment aplicada i constant. És per això que el seu tutor va reaccionar i va establir el contacte amb Sonrisas de Bombay per aconseguir que la Sravani fos becada pel projecte Girl Child Education. Així que en complir els requisits que el projecte contempla, la jove va rebre la beca d’estudis i un kit de material.
El seu somni és ser advocada, i per això s’esforça molt en obtenir els millors resultats. Fa 9è a l’escola St. Rocks School, una de les escoles amb les que acostuma a treballar la Fundació. A més ha pogut participar en seminaris per potenciar les seves capacitats, ha tingut accés a revisions mèdiques, ja que la cura de la salut és bàsica per poder mirar al futur a la cara, i també s’han dut a terme reunions amb la seva mare.
La mateixa Sravani ens deia “Aquest projecte no només ha ajudat a reduir la pressió econòmica de la mare, sinó que ens està ajudant a viure una vida millor en molts aspectes. Em sento molt més segura ara. El projecte Girl Child Education inverteix i aposta per nenes com jo, no només amb beques, a més ho fa amb tallers i seminaris de desenvolupament personal, potenciació de les habilitats, gestió del temps i de la comunicació. També ofereix informació sobre nutrició, higiene i salut, i accés a la salut. He après molt a resoldre problemes i a enfrontar-me a situacions complicades! Crec que aquest projecte és molt beneficiós per a nenes com jo, i seria genial poder arribar a més nenes i poder comptar amb el suport de Sonrisas de Bombay per a la nostra educació superior. “
Malgrat que a Sonrisas de Bombay la perspectiva de gènere és transversal en tota la seva acció, hi ha històries com la de la Sravani i dades globals que posen de manifest la necessitat de respostes concretes a problemàtiques específiques. Segons l’ONU, al món 103 milions de joves no té un nivell mínim d’alfabetització, més del 60% són dones.
L’Índia és una potència emergent que forma part del grup països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), aquests tenen en comú una gran població – Índia compta amb més de 1.200 milions d’habitants- un gran territori i recursos naturals, el que els atorga rellevància a nivell geoestratègic, i xifres de creixement macroeconòmic anuals. Tot això els fa molt atractius a la inversió de capitals, però no es pot deixar de banda que tenen una distribució de la riquesa molt desigual. Segons dades del PNUD, l’any 2011 mentre un 73% de la població índia tenia accés a la telefonia mòbil, la taxa d’alfabetització en homes era del 82,14% i en les dones del 65,46%. Aquest mateix any només un 10,96% dels seients del parlament indi estaven ocupats per dones.
I és que la desigualtat de gènere continua sent, com també denuncia el PNUD, i malgrat el desenvolupament econòmic, una assignatura pendent per al país. A la ciutat de Bombai -en la qual treballa la fundació- més del 60% dels seus 20 milions d’habitants viuen en barris de barraques, slums, en condicions d’exclusió social i patint vulneracions sistemàtiques de drets. A aquesta realitat les dones sovint sumen una doble discriminació per qüestió de gènere. Si bé a l’Índia cal destacar que els menors abandonen els estudis als 11 anys, les nenes ho fan abans, ja sigui per treballar, tenir cura de la casa o la família, ser víctimes de xarxes d’explotació, o per casar-se. El fet és que no poden completar la seva educació bàsica, i això estableix un cercle de dependència en el qual es veuran obligades a viure hipotecant les seves oportunitats de futur.

Davant d’aquesta realitat Sonrisas de Bombay va posar en marxa l’any 2014 el projecte Girl Child Education. Aquest promou la reincorporació als programes d’educació formal d’aquelles joves, com la Sravani, que han hagut d’abandonar els seus estudis per qualsevol circumstància. Aquest mateix any 232 noies van ser becades, i aquesta xifra va augmentar l’any següent, ja que es van arribar a becar 403 noies.
Aquest projecte s’emmarca en l’Objectiu 4 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per les Nacions Unides, que persegueix garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida i per a tothom.
Determinats factors econòmics, socials i històrics, comporten a l’Índia que moltes famílies, tot i que des de l’any 2010 l’educació és obligatòria dels 6 fins als 14 anys, no donin valor a l’educació de les seves filles. És per això que el treball amb les famílies és fonamental. Com també és clau l’apoderament de les nenes i joves. Això es treballa a Sonrisas de Bombay mitjançant la seva participació en tallers i seminaris formatius sobre diferents qüestions útils per a la seva relació amb l’entorn, així com amb l’accés a la informació sobre els seus drets, opcions de futur, nutrició i salut i fomentant l’accés als mateixos.
En definitiva, des de Sonrisas de Bombay es reivindica els 365 dies de l’any que cal garantir l’accés de les nenes i joves a l’educació, el que requereix un treball holístic amb la implicaciódel govern, les escoles i les famílies, i també de molts altres agents com els mitjans de comunicació, ja que la conscienciació és fonamental. Cal construir entre tots un canvi de paradigma en què les joves deixin de ser només beneficiàries, i en el pitjor dels casos estar excloses del sistema educatiu, per ser agents del canvi, sòcies de primer nivell d’un desenvolupament sostenible en què no hi ha lloc per a la pobresa i la igualtat de drets i oportunitats són imprescindibles.

Amb motiu del Dia Internacional de la Nena, Sonrisas de Bombay reivindica l’accés a l’educació com a condició per trencar el cercle viciós de la pobresa.

Per completar aquesta informació, us recomem el vídeo “Dones a Bombai” realitzat el 2015 per Anna Casals i Chema García, col·laboradors de l’organització. El documental presenta la situació i els reptes a què s’enfronten les dones de les comunitats dels slums de Bombai amb les que treballa la Fundació.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús