No ser mare a l’Índia

La infertilitat és un tema tabú a l’Índia, ja que el fet de ser mare és gairebé obligatori per a les dones. Neixen per a això, i si un matrimoni no arriba a concebre, la culpable sempre és ella. Aquesta situació és insostenible per a moltes dones que no poden tenir fills, i els casos de suïcidi en aquest col·lectiu són molt alts a causa de la pressió social que s’exerceix contra elles.

SumitaA Sonrisas de Bombay es treballa amb les comunitats més desafavorides per,  mitjançant l’educació i la sensibilització, trencar prejudicis i aconseguir que el reconeixement de la dona no passi només pel seu paper de mare, sinó que ho facin molts altres factors. Aquest és el cas de la Sumita:  té 30 anys, està casada i no té fills per un problema de salut del seu marit. La Sumita treballa com a professora a un parvulari situat al nord de la ciutat de Bombai. A aquest centre d’educació infantil, una mica abans de les 10 del matí arriben els nens i les nenes,  es treuen les sabates, saluden, deixen les seves motxilles i… allà està ella, rebent-los amb el seu ampli somriure, orgullosa que els i les alumnes li diguin professora!, i també de ser un referent per a les seves famílies.

Amb aquesta feina estic gaudint molt i m’oblido dels meus problemes mentre passo temps amb els nens i nenes del parvulari. Ells i les meves responsabilitats, em donen força per gaudir de la vida” ens diu la Sumita. Sens dubte, l’oportunitat de sentir-se realitzada a la feina li permet seguir endavant, i sobretot, fomentar la seva autonomia. La Sumita és un exemple d’apoderament i una mostra de l’efecte transformador que moltes dones exerceixen a les comunitats amb les qual treballa Sonrisas de Bombay.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús