La qualitat educativa a l’Índia: una assignatura pendent

La bretxa educativa és una realitat a l’Índia, aquesta afecta especialment als i les joves de les comunitats més pobres. A’ Índia, l’educació obligatòria és gratuïta dels 6 fins als 14 anys, però quan es supera aquesta edat, molts nens, però sobretot nenes, es veuen obligats a abandonar l’escola per diferents factors, i el de la desigualtat econòmica és un dels principals, juntament amb l’obtenció de mals resultats. En el cas de les nenes, els factors culturals, que es maximitzen en les comunitats més desafavorides, també tenen molt de pes.

En referència a aquest repte social, us proposem la lectura de l’article “ASER 2017 Shows India’s Secondary Education Sector Is Failing to Impart Basic Skills”(2018,Gener 20) , publicat per The Wire. En aquest, es realitza una síntesi de l’informe ASER 2017, el qual tracta sobre l’estat del sistema educatiu a l’Índia. L’article posa de manifest com la qualitat educativa és una assignatura pendent de les polítiques públiques de l’Índia que cal millorar.

Tenint en compte aquesta realitat i entenent l’educació com a eina fonamental per a trencar el cercle viciós de la pobresa, Sonrisas de Bombay, impulsa la seva acció als slums de Bombai per a garantitzar l’accés dels i les menors al dret a l’educació i aconseguir així conquerir oportunitats de futur.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús