Aquesta és la història de com la Pradnya va poder començar a treballar com a professora

Pradnya VidygarAls seus 28 anys, la Pradnya és professora adjunta a un dels parvularis impulsats per Sonrisas de Bombay. Originària del Districte de Beed, a la regió central de l’Estat de Maharashtra, Pradnya es va traslladar a Ghatkopar, als suburbis de Bombai, buscant millors condicions de vida després de casar-se. Aquest tipus de migració és molt comú al país, i s’estima que cada dia arriben unes 900 persones a la ciutat de Bombai a la recerca d’un futur millor. A Bombai és on ha viscut des de fa vuit anys amb la seva família de set membres (ella, el seu marit, els seus tres fills i els seus sogres).

Malgrat ser una bona estudiant i haver completat fins al segon any de llicenciatura, al poc temps de casar-se va haver de deixar els estudis per assumir les responsabilitats de la casa. A més de renunciar als estudis, tot i l’interès en realitzar algun treball remunerat per contribuir a millorar el nivell econòmic familiar, tant el seu marit com els seus sogres s’oposaven a això. Pradnya lluitava contra una societat que pressiona les dones per quedar-se a casa, tenir cura de la família, realitzar les tasques de la llar i sobretot, portar fills al món.

Però la seva sort un dia va canviar, quan, a través de la seva cunyada (aquesta treballa com a professora adjunta en un dels parvularis de Sonrisas de Bombay), va conèixer el projecte d’Educació preescolar de l’ONG i va saber d’una vacant a la zona en la qual ella residia. Va presentar una sol·licitud i va ser acceptada com a professora adjunta. Aquesta decisió, però, va xocar amb l’oposició frontal de la seva família, els quals van tractar d’obligar-la a renunciar a aquesta feina. Pradnya no es va rendir, va lluitar contra la seva pròpia família, i es va oposar a acceptar el destí que ells volien per a ella.

Finalment els va aconseguir convèncer sobre els beneficis, l’estabilitat financera i la millora de l’estatus social que suposaria per la familia. D’aquesta manera, va poder continuar desenvolupant la feina al parvulari, sense deixar de banda les seves responsabilitats a la llar: el seu dia comença molt d’hora treballant a casa, cuinant, netejant, preparant als nens per anar a l’escola, i després posa rumb al parvulari.

La Pradnya ens explica molt orgullosa: “He de dir que acostar-me a Sonrisas de Bombay va ser una de les millors decisions de la meva vida. Avui no només tinc independència econòmica, sinó que també he pogut reprendre la meva educació per poder completar la meva llicenciatura. He rebut un munt de suport dels membres de l’equip, i també estem obtenint una molt bona resposta des de la comunitat per la bona feina que estem fent! “

Aquest exemple de superació, mereix tot el nostre reconeixement per haver lluitat, i haver-se compromès amb si mateixa, per aconseguir ser una dona lliure i respectada per la seva comunitat. Seguirem donant suport a aquest moviment tan necessari per al futur de la dona a l’Índia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús