Seguim en uns mesos

Avui, us vull recomanar un article publicat ja fa mesos per Víctor M. Olazábal a eldiario.es, “Estériles en el país de la descendencia sagrada”. I ho vull fer per anunciar-vos que aquest blog estarà aturat durant uns mesos, ja que seré mare.

Vull aprofitar aquest “fins després”, per convidar amb aquesta lectura a una reflexió sobre el que implica per a una dona, no poder ser mare a l’Índia. És ben cert, que són homes i dones els que han de fer front a aquesta situació, però és més cert encara que acostumen a ser les dones les que han de suportar l’estigma social i les discriminacions amb més cruesa, tal i com explica el text. I també vull parar l’atenció, en com s’endureix aquesta situació en les comunitats més desafavorides del país, on un cop més la manca d’accés a l’educació de moltes famílies dificulta fer front a discursos opresors i a determinades creences o herències culturals, i pot convertir la vida d’aquestes dones en autèntics inferns. I d’altra banda, la manca de recursos també dificulta la cerca d’alternatives que puguin donar un gir a la situació.

Tanmateix, i malgrat molts malgrats, s’està fent molta feina perquè la societat arribi a deixar enrere situacions de rebuig social i discriminació com aquestes. En uns mesos si voleu, ens tornem a trobar en aquesta finestra oberta a l’Índia per continuar seguint aquestes transformacions socials. I durant aquest temps us convido a seguir la feina de la Fundació Sonrisas de Bombay, la qual amb la seva tasca diària contribuiex a avançar cap a la igualtat de drets i oportunitats d’aquestes comunitats més desafavorides.

Fins aviat!

 

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús