Entrades amb l'etiqueta ‘Desenvolupament socioeconòmic’

Aquesta és la història de com la Pradnya va poder començar a treballar com a professora

dijous, 28/06/2018

Pradnya VidygarAls seus 28 anys, la Pradnya és professora adjunta a un dels parvularis impulsats per Sonrisas de Bombay. Originària del Districte de Beed, a la regió central de l’Estat de Maharashtra, Pradnya es va traslladar a Ghatkopar, als suburbis de Bombai, buscant millors condicions de vida després de casar-se. Aquest tipus de migració és molt comú al país, i s’estima que cada dia arriben unes 900 persones a la ciutat de Bombai a la recerca d’un futur millor. A Bombai és on ha viscut des de fa vuit anys amb la seva família de set membres (ella, el seu marit, els seus tres fills i els seus sogres).

Malgrat ser una bona estudiant i haver completat fins al segon any de llicenciatura, al poc temps de casar-se va haver de deixar els estudis per assumir les responsabilitats de la casa. A més de renunciar als estudis, tot i l’interès en realitzar algun treball remunerat per contribuir a millorar el nivell econòmic familiar, tant el seu marit com els seus sogres s’oposaven a això. Pradnya lluitava contra una societat que pressiona les dones per quedar-se a casa, tenir cura de la família, realitzar les tasques de la llar i sobretot, portar fills al món.

Però la seva sort un dia va canviar, quan, a través de la seva cunyada (aquesta treballa com a professora adjunta en un dels parvularis de Sonrisas de Bombay), va conèixer el projecte d’Educació preescolar de l’ONG i va saber d’una vacant a la zona en la qual ella residia. Va presentar una sol·licitud i va ser acceptada com a professora adjunta. Aquesta decisió, però, va xocar amb l’oposició frontal de la seva família, els quals van tractar d’obligar-la a renunciar a aquesta feina. Pradnya no es va rendir, va lluitar contra la seva pròpia família, i es va oposar a acceptar el destí que ells volien per a ella.

Finalment els va aconseguir convèncer sobre els beneficis, l’estabilitat financera i la millora de l’estatus social que suposaria per la familia. D’aquesta manera, va poder continuar desenvolupant la feina al parvulari, sense deixar de banda les seves responsabilitats a la llar: el seu dia comença molt d’hora treballant a casa, cuinant, netejant, preparant als nens per anar a l’escola, i després posa rumb al parvulari.

La Pradnya ens explica molt orgullosa: “He de dir que acostar-me a Sonrisas de Bombay va ser una de les millors decisions de la meva vida. Avui no només tinc independència econòmica, sinó que també he pogut reprendre la meva educació per poder completar la meva llicenciatura. He rebut un munt de suport dels membres de l’equip, i també estem obtenint una molt bona resposta des de la comunitat per la bona feina que estem fent! “

Aquest exemple de superació, mereix tot el nostre reconeixement per haver lluitat, i haver-se compromès amb si mateixa, per aconseguir ser una dona lliure i respectada per la seva comunitat. Seguirem donant suport a aquest moviment tan necessari per al futur de la dona a l’Índia.

Les llavors del futur

divendres, 14/09/2012

A Sonrisas de Bombay hem endegat un nou projecte, el  projecte SEED (llavor) que fomenta el desenvolupament de competències entre les dones dels slums de Bombai, per potenciar habilitats professionals.

Aquest projecte reconeix el paper clau de la dona, a les comunitats dels slums, per avançar en termes de desenvolupament socioeconòmic.

Avui us volem presentar els testimonis de diferents dones, participants del projecte, sobre les implicacions que està tenint aquesta participació.

Llegeix tot l’article d’Aditi Seshadri al seu blog Development Matters al DNA (Daily News & Analysis)

Creative Handicrafts: dones creatives i amb empenta

dilluns, 24/01/2011

Avui us volem presentar una iniciativa pel desenvolupament socioeconòmic essencialment impulsada per dones en un dels slums de la zona d’Andheri Est de Bombai.

Aparentment aquest slum amb els seus carreronets i pujades no és molt diferent de tants altres, però si mires amb deteniment dins d’algunes de les senzilles cases pots veure moltes dones de la comunitat en grupets, cosint, fent patrons, tallant, revisant, planxant…Et trobes al bell mig de l’empresa social Creative Handicrafts que porta treballant en l’autonomia i empoderament de les dones d’aquest slum des de l’any 1984.

L’objectiu de Creative Handicrafts és impulsar l’existència de comunitats sostenibles.  En aquest cas concret mitjançant tallers d’artesania tèxtil. Però més enllà de la qüestió econòmica, aquests grups de treball serveixen a les dones per compartir els seus problemes i inquietuds, recolzar-se i impulsar una lenta però forta transformació social en pro de la igualtat i de l’eradicació de la pobresa extrema.

La iniciativa s’ha anat ampliant i en els darrers mesos algunes de les dones han posat en marxa un servei de càtering per les empreses de la zona. I també han organitzat un servei per tenir cura dels nens i nenes un cop surten de l’escola i organitzar activitats i fer suport escolar.

La força i l’energia de totes aquestes dones impregna l’ambient i els carrers d’aquest slum. Val la pena visitar-lo i sobretot prendre’n nota per multiplicar l’exemple.

Reportatge Creative Handicrafts