Entrades amb l'etiqueta ‘dona’

Aquesta és la història de com la Pradnya va poder començar a treballar com a professora

dijous, 28/06/2018

Pradnya VidygarAls seus 28 anys, la Pradnya és professora adjunta a un dels parvularis impulsats per Sonrisas de Bombay. Originària del Districte de Beed, a la regió central de l’Estat de Maharashtra, Pradnya es va traslladar a Ghatkopar, als suburbis de Bombai, buscant millors condicions de vida després de casar-se. Aquest tipus de migració és molt comú al país, i s’estima que cada dia arriben unes 900 persones a la ciutat de Bombai a la recerca d’un futur millor. A Bombai és on ha viscut des de fa vuit anys amb la seva família de set membres (ella, el seu marit, els seus tres fills i els seus sogres).

Malgrat ser una bona estudiant i haver completat fins al segon any de llicenciatura, al poc temps de casar-se va haver de deixar els estudis per assumir les responsabilitats de la casa. A més de renunciar als estudis, tot i l’interès en realitzar algun treball remunerat per contribuir a millorar el nivell econòmic familiar, tant el seu marit com els seus sogres s’oposaven a això. Pradnya lluitava contra una societat que pressiona les dones per quedar-se a casa, tenir cura de la família, realitzar les tasques de la llar i sobretot, portar fills al món.

Però la seva sort un dia va canviar, quan, a través de la seva cunyada (aquesta treballa com a professora adjunta en un dels parvularis de Sonrisas de Bombay), va conèixer el projecte d’Educació preescolar de l’ONG i va saber d’una vacant a la zona en la qual ella residia. Va presentar una sol·licitud i va ser acceptada com a professora adjunta. Aquesta decisió, però, va xocar amb l’oposició frontal de la seva família, els quals van tractar d’obligar-la a renunciar a aquesta feina. Pradnya no es va rendir, va lluitar contra la seva pròpia família, i es va oposar a acceptar el destí que ells volien per a ella.

Finalment els va aconseguir convèncer sobre els beneficis, l’estabilitat financera i la millora de l’estatus social que suposaria per la familia. D’aquesta manera, va poder continuar desenvolupant la feina al parvulari, sense deixar de banda les seves responsabilitats a la llar: el seu dia comença molt d’hora treballant a casa, cuinant, netejant, preparant als nens per anar a l’escola, i després posa rumb al parvulari.

La Pradnya ens explica molt orgullosa: “He de dir que acostar-me a Sonrisas de Bombay va ser una de les millors decisions de la meva vida. Avui no només tinc independència econòmica, sinó que també he pogut reprendre la meva educació per poder completar la meva llicenciatura. He rebut un munt de suport dels membres de l’equip, i també estem obtenint una molt bona resposta des de la comunitat per la bona feina que estem fent! “

Aquest exemple de superació, mereix tot el nostre reconeixement per haver lluitat, i haver-se compromès amb si mateixa, per aconseguir ser una dona lliure i respectada per la seva comunitat. Seguirem donant suport a aquest moviment tan necessari per al futur de la dona a l’Índia.

Així és la vida de la Valishali, una de les heroïnes anònimes de Sonrisas de Bombay

dijous, 14/06/2018

vaishali-1-300x200La tasca i lluita de Somrisas de Bombay per crear més i millors oportunitats per a totes les dones dels slums de Bombai, segueix endevant. Avui volem compartir amb vosaltres el cas de la Valishali.

La seva vida mai ha estat fàcil, fins on arriba la seva memòria, els problemes econòmics i socials han format part del seu dia a dia. La barraca on es va criar la compartia amb 6 membres de la seva família, i moltes nits els faltava menjar al plat.

A la manca d’ingressos econòmics, es va afegir l’alcoholisme del seu pare, situació que va desencadenar la seva mort. En aquest moment tota la càrrega familiar i econòmica va recaure en la seva mare, qui es va posar a treballar netejant cases per poder aconseguir algun ingrés.

Durant aquests anys, la nostra protagonista va intentar formar-se anant a l’escola, demanant llibres i fent tot el possible per prosperar, però una proposta de matrimoni va canviar els seus plans. Ella tenia 17 anys, i com és habitual a l’Índia, a aquesta edat les nenes s’acostumen a comprometre i deixen els estudis. I així va passar amb la Valishali, es va casar i va posar rumb a Bombai des del seu poble natal amb la família de 10 membres del seu marit. La història per a ella es repetia, i si abans vivia en una mateixa habitació amb 6 persones, ara passaven a ser 10. La situació es va fer insostenible i quan van poder van llogar una altra habitació a una altra zona de barraques, a Andheri, a prop de l’aeroport, on van poder criar els seus dos petits.

La Valishali necessitava aconseguir ingressos extra per finançar el que ella considera el més important, l’educació dels seus fills. Va ser aleshores quan Sonrisas de Bombay es va creuar en el seu camí. La Valishali va saber que una veïna estava fent un curs de costura en el marc del projecte de Desenvolupament socioeconòmic de l’ONG.

La creació de llocs de treball i oportunitats laborals per a les habitants dels slums és una de les prioritats de la Fundació. L’ocupació contribueix a l’equitat de gènere i en general, converteix el ciutadà o ciutadana, en algú lliure per decidir sobre la seva pròpia vida. I així es va sentir la Valishali en començar a cosir. Va aprendre un ofici, va començar a col·laborar en diversos tallers de costura i avui fa les seves pròpies peces a casa per a la seva comunitat. Ara mateix pot sentir-se orgullosa de contribuir amb els seus ingressos als estudis dels seus fills, i millorar la situació que venia arrossegant la seva pròpia família.

Avui dia, més de 1.779 dones han assistit als cursos de formació que organitza l’ONG a Bombai en el marc del projecte de Desenvolupament socioeconòmic.

Prafullata: un exemple de dona lluitadora als slums de Bombai

dijous, 25/01/2018

???????????????????????????????La vida de Prafullata no ha estat gens fàcil. Però, malgrat trobar obstacles en el camí que l’han posat a prova, els ha sabut superar amb èxit i, aquesta voluntat de superació l’ha convertit en la persona lluitadora que és. Aquesta dona és considerada la pedra angular del projecte Life Skills Empowerment (LSE), impulsat per Sonrisas de Bombay a l’Índia. La seva gran implicació i dedicació cap al projecte i la comunitat, genera autèntics impactes en les noies adolescents amb les quals treballa, i també en les seves famílies.

Milers de famílies a l’Índia emigren del camp a la ciutat en busca d’una vida millor, aquest va ser el cas de la Prafullata. La seva família de 6 membres, es va aconseguir sustentar, a l’arribar a Bombai, gràcies a un petit negoci familiar de costura. Des de petita ella va tenir clar que l’educació era una condició essencial per a tenir un futur millor. I per això, es va esforçar per aconseguir estudiar fins casar-se, per amor, amb 21 anys. Finalment, va tenir la sort de poder seguir formant-se i treballar com a infermera.

Anys més tard, el destí va posar a Prafullata davant de Sonrisas de Bombay. Primer va ser com a voluntària i participant en el comitè de persones beneficiaries d’un dels projectes on participava la seva filla. Però a partir de l’any 2014, va ser seleccionada per estar al capdavant del programa LSE i treballar amb un grup d’adolescents, amb l’objectiu de que aquestes puguin desenvolupar al màxim les seves habilitats i construir relacions sanes amb el seu entorn, conscients dels seus drets i reivindicant-los.

En aquesta situació, ella va tornar a demostrar el seu afany de superació decidint completar la seva formació i fer millor la seva feina. Durant les nits es va posar a estudiar en una escola especialitzada, fins aconseguir, després de 25 anys fora de l’àmbit acadèmic, el diploma en treball social.

D’aquesta manera, amb la seva formació i els seu entusiasme, aconsegueix grans resultats i canvis palpables. A més, contagia les alumnes de motivació i les consciencia sobre el poder que tenen en la seva pròpia vida. Precisament això és el que ha ensenyat a les seves dues filles i el resultat és que la més gran estudia enginyeria electrònica i la petita educació secundària. En definitiva, la passió de la Prafullata fa que les noies sentin que té sentit lluitar pel seu futur, i reivindicar els seus drets i oportunitats.

El dia a dia d’aquesta professora no és gens fàcil, a part d’estudiar i fer-se càrrec de les tasques de la llar, ha de lidiar amb els assumptes i problemàtiques de cada noia, en el marc del programa Life Skills Empowerment (LSE). Prafullata posa tot el seu esforç, passió i valentia en ensenyar a les nenes les habilitats per a tenir una vida plena, però a vegades, un canvi en les alumnes no és suficient si no es genera un canvi de mentalitat en tota la comunitat. En aquest sentit Prafullata no només treballa amb les nenes sinó amb les seves famílies, en situacions tan complexes com poden ser els abusos, el treball infantil o l’abandonament escolar.

La seva figura, envoltada de carisma, energia i confiança, la converteixen en una líder de la comunitat amb la qual Sonrisas de Bombay impulsa els seus projectes d’acció contra la pobresa.

proyecto-life-skills-empowerment

Sobre néixer dona i amb alguna discapacitat, ser menor d’edat i pertànyer a les comunitats més pobres de Bombai

divendres, 19/01/2018

DSC09224Néixer dona, ser menor, pobre, i tenir algun tipus de discapacitat a l’Índia es tradueix, moltíssimes vegades, en ser subjecte de múltiples tractes discriminatoris al llarg de la vida.

Hi ha moments especialment complicats per aquestes nenes i les seves famílies, com per exemple, l’arribada de la menstruació. Són molts els casos en els quals la manca de coneixements per part de les famílies, pot portar a situacions tan extremes com l’esterilització. La manca d’higiene, la voluntat d’evitar violacions…són múltiples les causes que porten a aquest plantejament.

Avui us proposem la lectura de l’article Maltratadas por tener la regla” (2018, Gener 15) publicat al blog Planeta Futuro de El País. En aquest se’ns presenta la iniciativa del jove activista Vinay Kumar de 23 anys, el projecte Samarth, que treballa per evitar que aquestes noies pateixin maltractaments només pel fet de tenir la regla.

Sonrisas de Bombay treballa amb noies adolescents dels slums de Bombai per aconseguir que desenvolupin al màxim les seves capacitats, coneguin els seus drets i tinguin eines per exigir el seu respecte, així com accés a oportunitats de futur.

El concurs fotogràfic de Sonrisas de Bombay ja té fotos guanyadores

dimecres, 4/10/2017

La fundació Sonrisas de Bombay ja ha presentat els nous guanyadors i guanyadores  del concurs fotogràfic que organitza anualment, des de fa vuit anys. Aquesta edició, sota el lema “L’Índia de les més valentes”, ha tingut un gran èxit  i la fotografia guanyadora és de Nancy Torres López.

La imatge porta per títol “GO your own way” i va ser realitzada al sud de l’Índia l’any 2006. En aquesta foto es mostra un autobús escolar amb nenes dirigint-se a un centre educatiu. Així es pretén visualitzar la importància de l’accés de les dones a l’educació. Ja que,  aquesta és l’eina principal per trencar amb el cercle de la pobresa i obrir la porta a les oportunitats de futur. Segons dades del Banc Mundial (2011) a l’Índia l’índex d’alfabetització de nenes per cada 100 nens era de 84.

Si vols conèixer els i les altres guanyadores i finalistes, únicament has d’entrar al seu web.

Gràcies a tots els i les participants i moltes felicitats a totes i tots els finalistes i guanyadors per aquestes fotografies que il·lustraran el calendari solidari 2018 de l’organització.

90

No ser mare a l’Índia

dijous, 28/09/2017

La infertilitat és un tema tabú a l’Índia, ja que el fet de ser mare és gairebé obligatori per a les dones. Neixen per a això, i si un matrimoni no arriba a concebre, la culpable sempre és ella. Aquesta situació és insostenible per a moltes dones que no poden tenir fills, i els casos de suïcidi en aquest col·lectiu són molt alts a causa de la pressió social que s’exerceix contra elles.

SumitaA Sonrisas de Bombay es treballa amb les comunitats més desafavorides per,  mitjançant l’educació i la sensibilització, trencar prejudicis i aconseguir que el reconeixement de la dona no passi només pel seu paper de mare, sinó que ho facin molts altres factors. Aquest és el cas de la Sumita:  té 30 anys, està casada i no té fills per un problema de salut del seu marit. La Sumita treballa com a professora a un parvulari situat al nord de la ciutat de Bombai. A aquest centre d’educació infantil, una mica abans de les 10 del matí arriben els nens i les nenes,  es treuen les sabates, saluden, deixen les seves motxilles i… allà està ella, rebent-los amb el seu ampli somriure, orgullosa que els i les alumnes li diguin professora!, i també de ser un referent per a les seves famílies.

Amb aquesta feina estic gaudint molt i m’oblido dels meus problemes mentre passo temps amb els nens i nenes del parvulari. Ells i les meves responsabilitats, em donen força per gaudir de la vida” ens diu la Sumita. Sens dubte, l’oportunitat de sentir-se realitzada a la feina li permet seguir endavant, i sobretot, fomentar la seva autonomia. La Sumita és un exemple d’apoderament i una mostra de l’efecte transformador que moltes dones exerceixen a les comunitats amb les qual treballa Sonrisas de Bombay.

Sonrisas de Bombay us convida a veure i comentar “La revolució dels saris roses”

dijous, 15/06/2017

Mujer-en-IndiaSonrisas de Bombay el treball conjunt amb les dones de les comunitats dels slums de Bombai és una condició fonamental per poder parlar de transformació social. Les dones viuen complexes situacions de discriminació, amb un doble vessant: ser dona i pertànyer a les comunitats més pobres de la ciutat índia de Bombai, on els contrastos i les desigualtats són esfereïdors.  A més, en el cas de les nenes és necessari afegir la desprotecció que suposa el fet de ser menors.

Per això, des de fa anys la reivindicació dels seus drets i oportunitats i la no discriminació de les nenes i les dones és un eix transversal del projecte de lluita contra la desigualtat i la pobresa de l’ONG fundada per Jaume Sanllorente.

En aquest context, Sonrisas de Bombay ha estat convidada per la “Taula de Dones del Districte de Les Corts” (Ajuntament de Barcelona) per oferir una xerrada que acompanyi la presentació del documental “La revolució dels saris roses”. El documental tracta sobre la Gulabi Gang (la Banda Rosa), un grup de dones de la regió índia d’Uttar Pradesh, identificable pels seus saris roses, que lluiten contra als matrimonis forçats i l’assetjament que pateixen moltes joves. Una mirada dura, però alhora divertida cap a aquestes activistes i la seva carismàtica líder.

Una interessant activitat, oberta a tots els públics, que tindrà lloc el pròxim 28 de juny a les 19:00 h al Centre Cívic Joan Oliver- Pere Quart (C/ del Comandant Benítez, 6. Barcelona).

No hi falteu!

Les feministes índies desafien el masclisme religiós

dijous, 2/02/2017

Us volem recomanar l’article “Las feministas indias desafían el machismo religioso” del blog Planeta Futuro del diari El País, un escrit que mostra la lluita de les dones de l’Índia  per acabar amb la discriminació per raons de gènere, aconseguir una societat més justa i superar les tradicions masclistes.

L’octubre de 2016 el Tribunal Suprem de l’Índia va acabar amb la norma que prohibia l’accés de les dones a la famosa mesquita Haji Ali. La decisió judicial va ser un triomf en la batalla per la igualtat dels drets a la societat índia, cosa que va incentivar l’expansió de la seva lluita per diferents regions del país.

Malgrat això, encara queda molt per fer. La igualtat de drets no és encara una realitat, ni a la Índia ni a molts altres països, així doncs la tasca d’aquest grup de feministes permet visualitzar un repte latent.

Bona lectura!

Sonrisas de Bombay proposa un Sant Jordi solidari amb roses artesanals elaborades a mà per les dones de les comunitats dels slums amb les que treballa a la ciutat índia

dilluns, 18/04/2016

santjordi2-800x600-fb-catAquest Sant Jordi Sonrisas de Bombay surt al carrer sota el lema “Són roses, Sonrisas, Són futurs” amb roses elaborades a mà per les dones beneficiàries del projecte de formació ocupacional que l’ONG impulsa a Bombai des de l’any 2012. En aquests anys més de 1.400 dones de les comunitats més desafavorides de Bombai han participat en cursos de formació de diferents disciplines per tal de millorar les seves oportunitats laborals.

El proper 23 d’abril la Fundació estarà present, gràcies a la participació de més de 50 voluntaris i voluntàries a Barcelona, Sabadell i Tarragona. A més de les roses artesanals, a les seves parades es podran trobar els llibres de Jaume Sanllorente, fundador de l’organització. A Barcelona, l’autor estarà signant llibres entre les 12h i les 14h.

Sanllorente és autor de “La costurera de Dacca” (Espasa) “El poder de las sonrisas” (Conecta), “Somriures de Bombai, el viatge que va canviar el meu destí” (Plataforma), traduït a vuit idiomes amb pròleg de Dominique Lapierre, que actualment arriba en castellà a la vint-i-dosena edició, i de la novel·la “La Canción de la Concubina” (Espasa). També és coautor de “Bombay, más allá de las sonrisas” (Plataforma) i del recent publicat llibre de contes infantils “10 Cuentos 10 Sonrisas” (Beascoa), també ha col·laborat en diversos assaigs.

A la botiga online de Sonrisas de Bombay, els més previsors podran trobar tant els llibres com les roses solidàries i artesanals.

La compra d’aquestes roses i llibres es traduirà en suport a la tasca de l’organització per lluitar conjuntament amb les comunitats dels slums, per un futur amb oportunitats on el respecte als seus drets fonamentals sigui una realitat.

Adreces dels stands:

Barcelona, Rambla Catalunya 102

Sabadell, Plaça del Mercat Central (amb Indian Sunrises)

Tarragona, Rambla Nova (monument “els despullats”)

Preus: 3,5/5 €

Feliç Sant Jordi solidari!

La dona a l’Índia: lluny encara de la igualtat

dimarts , 26/01/2016

P1070746-1024x768Us recomanem la lectura d’aquest interessant article que explica com prohibicions especifíques per a dones, ja sigui per “evitar assatjaments sexuals”, tenir la regla, o directament per ser dones, s’apliquen en diferents temples de l’Índia de diferents religions. Tanmateix volem posar l’accent en les accions de denúncia impulsades. Aquestes en breu poden tenir una resposta legal que ajudi a fer efectiva una igualtat que la propia Constitució recull des de fa gairebé 70 anys.

Article d’Amrit Dhillon publicat al The Guardian.