Entrades amb l'etiqueta ‘dona’

Hey womania

dijous, 28/08/2014

10616105_841663749177324_749442814398987562_n

Ahir a la tarda les alumnes del Sophia College de Bombai van sortir al carrer amb un objectiu clar: manifestar-se per reivindicar el paper de la dona en la construcció d’un model de societat basat en la igualtat d’oportunitats i de drets.

La cita va tenir lloc a les 17 hores i al centenar d’alumnes s’hi van sumar algunes de les participants del projecte de formació ocupacional per a dones de Sonrisas de Bombay.

Aquesta mobilització, s’emmarca en una setmana reivindicativa anual que organitza el college. Sota el nom “Kaleidoscope”, però enguany la dona era la protagonista 100%. I el cas concret que les noies volien destacar era el projecte SEED i les dones que li donen forma.

Tot plegat va ser un èxit, amb un component festiu, ja que tancava la marxa una flashmob. Així van aconseguir traslladar el missatge que porten setmanes desenvolupant, als carrers de Bombai.

10624764_841667602510272_4503727130223735189_n

Casa’t amb mi, però més tard

divendres, 11/07/2014

A l’Índia, els matrimonis infantils han disminuït des de la primera Enquesta de Salut Nacional de la Família. Aquesta data dels anys 1992/93, quan el 54% de les dones entre 20 i 24 anys s’havien casat quan eren nenes. Avui, aquesta xifra és del 47%.

No obstant això, avui gairebé el 40% de les nenes a l’Índia es casen abans dels 14 anys, segons un informe de Dasra en col·laboració amb la UNICEF i el FNUAP.

A Maharashtra, entre el 30-40% de les nenes es casen abans de fer els 18 anys d’edat.

Podeu ampliar la informació en aquest article.

Moviment antiviolació a l’Índia: una demanda social de canvi

dimarts , 10/06/2014

Al desembre de 2012 vam tenir coneixement a través de la denúncia als mitjans de comunicació, de la violació i posterior mort a causa d’aquesta, d’una jove estudiant índia a Nova Delhi. Des de llavors la premsa ha informat en diverses ocasions de nous casos de violència masclista al país.

De fet, un informe del Centre Asiàtic per als Drets Humans, alerta que el nombre de casos d’abusos contra dones registrats entre 2001 i 2011 a l’Índia es va xifrar en 48.338, amb un increment anual del 336% de mitjana.

Ara bé, davant d’aquesta realitat, volem plantejar la següent qüestió: quin paper estan jugant els mitjans de comunicació al fer-se ressò d’aquest problema social?

Sovint des de les organitzacions que treballem al territori veiem amb preocupació com s’acostuma a donar un tracte a aquesta informació, amb grans dosis de paternalisme i amb una certa tendència a jutjar al conjunt de la societat índia. Una societat tan complexa que requereix un profund coneixement de la mateixa per poder realitzar una anàlisi del que extreure conclusions vàlides.

En cap cas, volem donar a entendre que no és positiu tenir coneixement d’aquestes vulneracions i violacions sistemàtiques. Al contrari, denunciar és el primer pas per combatre un problema social. Però sí que creiem necessari acompanyar els casos, d’una radiografia completa de la situació.

Així doncs, és importantíssim destacar que des del mes de desembre de 2012 a l’Índia han ressorgit amb força moviments ciutadans que exigeixen que aquests casos no quedin impunes. S’exigeix ​​que no es normalitzin, que les respostes judicials siguin proporcionades a la seva gravetat i siguin efectives. Així com també una revisió dels casos de corrupció policial, que contribueixen a que aquests no arribin davant del jutge.

L’associació feminista índia Apne Aap denuncia que els casos de violació triguen entre sis i vuit anys a arribar als tribunals i que hi ha 90.000 pendents de judici. Segons dades de l’associació, només el 4% dels casos acaben en condemna. De fet, el mateix jutge que va condemnar els violadors de la jove de Nova Delhi, pressionat per l’opinió pública, havia absolt els acusats en els 32 casos anteriors que havia jutjat.

Com a resposta a aquesta mateixa pressió social, es va dur a terme una reforma legal, que va entrar en vigor al març 2013, per acabar amb la impunitat existent. Tot i això, la mateixa ONU ha criticat que es perdés aquesta oportunitat per implementar tots els avenços que recomanava l’informe Verma.

Així doncs, la reforma legal no criminalitza la violació dins del matrimoni, ni revisa l’actuació de les forces de seguretat. En canvi, conté avenços com l’augment de la pena màxima per violació de 7 a 20 anys de presó. També ha ampliat la definició de violació, que abans considerava només la penetració. I inclou un procediment per registrar les violacions, protocols que cal seguir per part de metges i policia, que poden ser condemnats si no els apliquen adequadament i no arriben els casos a disposició judicial o ho fan de manera incompleta. I finalment, passen a ser considerats víctimes de violació també homes, homosexuals i transsexuals.

A partir d’aquí, és clau recalcar, i en aquest paper els mitjans de comunicació són fonamentals que hi ha un canvi de mentalitat a la societat índia que s’indigna davant la violència masclista i exigeix ​​solucions. I és que, encara que imprescindible, la reforma legal per si mateixa no és suficient. Cal implementar la reforma i sobretot cal continuar amb una potent campanya de pedagogia social que insisteixi en la igualtat de gènere, i que doni eines a la ciutadania per conèixer els seus drets i com reclamar-los.

Aquesta visió transversal de gènere, emmarca el desenvolupament dels projectes de Sonrisas de Bombay. De fet el treball amb les comunitats posa de manifest el paper de la dona com a motor de canvi social. Projectes que tenen com a protagonista a les dones, com és el cas del de formació ocupacional SEED, els donen eines per redefinir el seu paper a la societat índia. Però insistim, és en el treball diari amb el conjunt de les comunitats on són punta de llança per avançar en la igualtat de drets efectiva, d’oportunitats i generar els canvis de mentalitat que permetin construir un model de societat sense lloc per a la violència masclista.

S’està avançant però terribles casos com el que recentment arribava d’Uttar Pradesh, mostren que l’Índia està en el camí, que hi ha una demanda social de canvi, però que el procés requereix temps i un consens social i polític que avanci i no doni ni un pas enrere a favor de la impunitat.

Conferències: la dona índia, motor de canvi

dimarts , 20/05/2014

Els propers dies comptarem amb la nostra companya de l’equip de Bombai per parlar sobre “La dona als slums de Bombai: motor de canvi”. Per això hem organitzat vàries conferències durant aquesta setmana.

El dijous 22 de maig estarà a Barcelona a l’Espai Francesca Bonemaisson (Carrer de Sant Pere Més, Baix 7) a les 19:00 hores.

I divendres 23 de maig estarà a Tarragona amb Jaume Sanllorente, fundador de Sonrisas de Bombay. Serà a les 19:00 hores a l’Aula Magna de la URV (Avinguda Catalunya 35).

L’objectiu del cicle de conferències és presentar el paper de la dona a les comunitats més desafavorides de la metròpoli índia. Les situacions de desigualtat que pateixen, com a persones en risc d’exclusió a la que sumen la seva condició de dona. Així com el valor que representen com a motor de canvi i transformació social.

A més a més la Priyanka ens presentarà el projecte SEED. Aquest té per objectiu fomentar la autonomia de les dones i el seu rol transformador. L’any passat, 485 dones van participar al projecte, d’aquestes 192 ja tenen feina i 8 han aconseguit microcrèdits per impulsar els seus propis projectes professionals.

Us hi esperem!

Rafea i el sol

dilluns, 10/03/2014

Dos dies abans del Dia Internacional de la Dona, vam participar en la iniciativa “El documental del mes” a Barcelona. I ho vam fer per presentar el projecte SEED, de formació ocupacional per dones dels slums de Bombai, com a context del documental.

Aquest és més que recomanable. Tracta la doble discriminació de ser dona i ser pobre. L’entranyable i potent història d’Rafea i un grup de dones de diferents llocs del món en el Barefoot College, que posa de manifest una dura realitat que afecta milers de persones al món.

Aquest doblet, el de dona i pobresa, defineix context en el qual treballem en els slums de Bombai. Tot i això, les dones són un motor de canvi fonamental en les accions que emprenem amb les comunitats amb les que treballem.

Un exemple que posa de manifest tota una realitat: no deixeu de veure’l.

 

 

 

Un gran exemple: Parvati Pujari

dilluns, 13/01/2014

Us presentem a la Parvati Pujari, un exemple de determinació per lluitar per un futur amb accés a l’educació, a les oportunitats i als somnis. Un exemple per les nenes i joves de l’Índia. Una historia de vida marcada per la transformació social.

http://www.eldiario.es/desalambre/infancia/India-educacion-infancia-Pavarti-Malala_0_217328541.html

Increment de l’índex de mortalitat materna als slums

dimarts , 18/09/2012

Ser dona i viure als slums de Bombai és el mateix que portar una motxilla ben carregada de: desigualtat d’oportunitats, exclusió social i vulneració sistemàtica de drets fonamentals, tot plegat agreujat, en bona part, pel fet de ser dona.

Avui us volem donar a conèixer com el fet de viure en un slum condiciona la salut materna, fins al punt de generar, darrerament, el creixement dels casos de mortalitat materna. La manca de serveis, les grans distàncies, el fet que molts d’aquests barris de barraques no estan reconeguts per les institucions i les nefastes conseqüències dels enderrocaments en termes de feina, educació, habitatge, etc. són factors determinants per la salut de les dones d’aquestes comunitats.

Més informació.

Les llavors del futur

divendres, 14/09/2012

A Sonrisas de Bombay hem endegat un nou projecte, el  projecte SEED (llavor) que fomenta el desenvolupament de competències entre les dones dels slums de Bombai, per potenciar habilitats professionals.

Aquest projecte reconeix el paper clau de la dona, a les comunitats dels slums, per avançar en termes de desenvolupament socioeconòmic.

Avui us volem presentar els testimonis de diferents dones, participants del projecte, sobre les implicacions que està tenint aquesta participació.

Llegeix tot l’article d’Aditi Seshadri al seu blog Development Matters al DNA (Daily News & Analysis)

Dia Internacional de la Dona

dijous, 8/03/2012

Avui també ens volem sumar a aquesta jornada de reconeixement i reivindicació, però des de l’òptica del paper central de la dona en el progrés econòmic i social, és a dir, en el desenvolupament i la transformació social.

La dona pateix les conseqüències més adverses de les crisis econòmiques, en especial en els països en desenvolupament, és el que s’anomena la feminització de la pobresa. En aquest sentit per tal de poder parlar d’una veritable transformació social cal incorporar al 100% la qüestió de gènere a l’àmbit dels drets i les oportunitats.

La perspectiva de gènere és una línia transversal del projecte de lluita pacífica contra la pobresa que estem duent a terme als slums de Bombai. I aquest és el tema que hem volgut tractar en el monogràfic que avui us presentem.

Estem davant un camí que acumula ja molts esforços, però encara en requereix molts més per part de tots i totes si volem eradicar les discriminacions que les dones encara avui pateixen.

Per acabar us deixem amb el missatge d’avui de la Federació Catalana d’ONGs pel Desenvolupament:

Bàsquet pel futur

dimecres, 28/09/2011

El pati d’Abhinav Gyan Mandir a Trombay sembla polsegós i oblidat la major part del temps. Però dos cops per setmana – entre les 10 del matí i el migdia dels dimarts i els dijous – un grup de nenes adolescents participen en un entrenament rigorós i en un partit de bàsquet en aquest pavelló improvisat. Juguen com si d’un campionat del món es tractés, però no ho és i elles són d’algunes de les comunitats més pobres de Bombai.

Per a la majoria dels nens i nenes, la pràctica d’esports competitius implica un pal, una pilota i un tros de carretera. Però per a aquestes nenes, el bàsquet femení s’ha convertit en una part del seu aprenentatge. Tot plegat gràcies al programa Goal, una iniciativa de la Fundació Naz, una organització sense ànim de lucre que treballa en salut sexual i VIH/SIDA.

“GOAL utilitza l’esport per donar seguretat, confiança i eines a les adolescents que viuen en entorns urbans. Els proporciona coneixements i desenvolupament personal i econòmic, alhora que els ofereix un lloc segur per a jugar”, diu Kalyani Subramanyam, la Coordinadora Nacional del programa que actualment s’executa a Delhi, Chennai i Bombai.

“Tenim un programa de quatre punts”, diu Bhagyashree Hakim, coordinador de Bombai. “Coneix-te a tu mateix, estar sa, tenir confiança i estalviar diners.”

A les nenes de 11 a 15 anys se les convida a unir-se a un equip, ja sigui a través d’una escola (obligatòria) o d’una comunitat propera (voluntària). Sovint es compta amb sponsors fins al segon any de Junior College i també se’ls proporciona oportunitats d’ocupació després d’acabar el curs de deu mesos.

Akshita Kasares, una de les participants que ha acabat desè i vol anar a Mahatma College per estudiar Comerç, diu: “Ens ha servit molt per a treballar millor com a equip”. Totes les nenes tenen grans somnis per al seu futur, que inclouen títols universitaris en una varietat de camps i l’aspiració de millorar elles mateixes i les seves famílies.

Les noies com Akshita no viuen una vida fàcil, no hi ha gaires diners i les bones oportunitats són poques. És per això que iniciatives com aquesta per millorar el futur valen el seu pes en or.

Basat en l’article de Neil Maheshwari per a www.mumbaiaction.org