Entrades amb l'etiqueta ‘Gènere’

Així és la vida de la Valishali, una de les heroïnes anònimes de Sonrisas de Bombay

dijous, 14/06/2018

vaishali-1-300x200La tasca i lluita de Somrisas de Bombay per crear més i millors oportunitats per a totes les dones dels slums de Bombai, segueix endevant. Avui volem compartir amb vosaltres el cas de la Valishali.

La seva vida mai ha estat fàcil, fins on arriba la seva memòria, els problemes econòmics i socials han format part del seu dia a dia. La barraca on es va criar la compartia amb 6 membres de la seva família, i moltes nits els faltava menjar al plat.

A la manca d’ingressos econòmics, es va afegir l’alcoholisme del seu pare, situació que va desencadenar la seva mort. En aquest moment tota la càrrega familiar i econòmica va recaure en la seva mare, qui es va posar a treballar netejant cases per poder aconseguir algun ingrés.

Durant aquests anys, la nostra protagonista va intentar formar-se anant a l’escola, demanant llibres i fent tot el possible per prosperar, però una proposta de matrimoni va canviar els seus plans. Ella tenia 17 anys, i com és habitual a l’Índia, a aquesta edat les nenes s’acostumen a comprometre i deixen els estudis. I així va passar amb la Valishali, es va casar i va posar rumb a Bombai des del seu poble natal amb la família de 10 membres del seu marit. La història per a ella es repetia, i si abans vivia en una mateixa habitació amb 6 persones, ara passaven a ser 10. La situació es va fer insostenible i quan van poder van llogar una altra habitació a una altra zona de barraques, a Andheri, a prop de l’aeroport, on van poder criar els seus dos petits.

La Valishali necessitava aconseguir ingressos extra per finançar el que ella considera el més important, l’educació dels seus fills. Va ser aleshores quan Sonrisas de Bombay es va creuar en el seu camí. La Valishali va saber que una veïna estava fent un curs de costura en el marc del projecte de Desenvolupament socioeconòmic de l’ONG.

La creació de llocs de treball i oportunitats laborals per a les habitants dels slums és una de les prioritats de la Fundació. L’ocupació contribueix a l’equitat de gènere i en general, converteix el ciutadà o ciutadana, en algú lliure per decidir sobre la seva pròpia vida. I així es va sentir la Valishali en començar a cosir. Va aprendre un ofici, va començar a col·laborar en diversos tallers de costura i avui fa les seves pròpies peces a casa per a la seva comunitat. Ara mateix pot sentir-se orgullosa de contribuir amb els seus ingressos als estudis dels seus fills, i millorar la situació que venia arrossegant la seva pròpia família.

Avui dia, més de 1.779 dones han assistit als cursos de formació que organitza l’ONG a Bombai en el marc del projecte de Desenvolupament socioeconòmic.

Al món 103 milions de joves no té un nivell mínim d’alfabetització, més del 60% són dones: et presentem a la Sravani

dimarts , 11/10/2016

DSC08243La Sravani té 13 anys, als 6 la seva família es va traslladar de Thane a Marol i la seva vida es va començar a complicar. El seu pare va abandonar a la seva mare i això va deixar a la dona al capdavant de la casa i a càrrec de les seves dues filles. La seva mare va començar a treballar tot el dia, però no era suficient per arribar a final de mes, així que la Sravani i la seva germana es van posar també a treballar, en aquest cas com venedores ambulants. Aquesta situació va comportar un important absentisme escolar en el cas de la Sravani, una situació alarmant, ja que ens trobem davant d’una alumna realment aplicada i constant. És per això que el seu tutor va reaccionar i va establir el contacte amb Sonrisas de Bombay per aconseguir que la Sravani fos becada pel projecte Girl Child Education. Així que en complir els requisits que el projecte contempla, la jove va rebre la beca d’estudis i un kit de material.
El seu somni és ser advocada, i per això s’esforça molt en obtenir els millors resultats. Fa 9è a l’escola St. Rocks School, una de les escoles amb les que acostuma a treballar la Fundació. A més ha pogut participar en seminaris per potenciar les seves capacitats, ha tingut accés a revisions mèdiques, ja que la cura de la salut és bàsica per poder mirar al futur a la cara, i també s’han dut a terme reunions amb la seva mare.
La mateixa Sravani ens deia “Aquest projecte no només ha ajudat a reduir la pressió econòmica de la mare, sinó que ens està ajudant a viure una vida millor en molts aspectes. Em sento molt més segura ara. El projecte Girl Child Education inverteix i aposta per nenes com jo, no només amb beques, a més ho fa amb tallers i seminaris de desenvolupament personal, potenciació de les habilitats, gestió del temps i de la comunicació. També ofereix informació sobre nutrició, higiene i salut, i accés a la salut. He après molt a resoldre problemes i a enfrontar-me a situacions complicades! Crec que aquest projecte és molt beneficiós per a nenes com jo, i seria genial poder arribar a més nenes i poder comptar amb el suport de Sonrisas de Bombay per a la nostra educació superior. “
Malgrat que a Sonrisas de Bombay la perspectiva de gènere és transversal en tota la seva acció, hi ha històries com la de la Sravani i dades globals que posen de manifest la necessitat de respostes concretes a problemàtiques específiques. Segons l’ONU, al món 103 milions de joves no té un nivell mínim d’alfabetització, més del 60% són dones.
L’Índia és una potència emergent que forma part del grup països BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), aquests tenen en comú una gran població – Índia compta amb més de 1.200 milions d’habitants- un gran territori i recursos naturals, el que els atorga rellevància a nivell geoestratègic, i xifres de creixement macroeconòmic anuals. Tot això els fa molt atractius a la inversió de capitals, però no es pot deixar de banda que tenen una distribució de la riquesa molt desigual. Segons dades del PNUD, l’any 2011 mentre un 73% de la població índia tenia accés a la telefonia mòbil, la taxa d’alfabetització en homes era del 82,14% i en les dones del 65,46%. Aquest mateix any només un 10,96% dels seients del parlament indi estaven ocupats per dones.
I és que la desigualtat de gènere continua sent, com també denuncia el PNUD, i malgrat el desenvolupament econòmic, una assignatura pendent per al país. A la ciutat de Bombai -en la qual treballa la fundació- més del 60% dels seus 20 milions d’habitants viuen en barris de barraques, slums, en condicions d’exclusió social i patint vulneracions sistemàtiques de drets. A aquesta realitat les dones sovint sumen una doble discriminació per qüestió de gènere. Si bé a l’Índia cal destacar que els menors abandonen els estudis als 11 anys, les nenes ho fan abans, ja sigui per treballar, tenir cura de la casa o la família, ser víctimes de xarxes d’explotació, o per casar-se. El fet és que no poden completar la seva educació bàsica, i això estableix un cercle de dependència en el qual es veuran obligades a viure hipotecant les seves oportunitats de futur.

Davant d’aquesta realitat Sonrisas de Bombay va posar en marxa l’any 2014 el projecte Girl Child Education. Aquest promou la reincorporació als programes d’educació formal d’aquelles joves, com la Sravani, que han hagut d’abandonar els seus estudis per qualsevol circumstància. Aquest mateix any 232 noies van ser becades, i aquesta xifra va augmentar l’any següent, ja que es van arribar a becar 403 noies.
Aquest projecte s’emmarca en l’Objectiu 4 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible definits per les Nacions Unides, que persegueix garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida i per a tothom.
Determinats factors econòmics, socials i històrics, comporten a l’Índia que moltes famílies, tot i que des de l’any 2010 l’educació és obligatòria dels 6 fins als 14 anys, no donin valor a l’educació de les seves filles. És per això que el treball amb les famílies és fonamental. Com també és clau l’apoderament de les nenes i joves. Això es treballa a Sonrisas de Bombay mitjançant la seva participació en tallers i seminaris formatius sobre diferents qüestions útils per a la seva relació amb l’entorn, així com amb l’accés a la informació sobre els seus drets, opcions de futur, nutrició i salut i fomentant l’accés als mateixos.
En definitiva, des de Sonrisas de Bombay es reivindica els 365 dies de l’any que cal garantir l’accés de les nenes i joves a l’educació, el que requereix un treball holístic amb la implicaciódel govern, les escoles i les famílies, i també de molts altres agents com els mitjans de comunicació, ja que la conscienciació és fonamental. Cal construir entre tots un canvi de paradigma en què les joves deixin de ser només beneficiàries, i en el pitjor dels casos estar excloses del sistema educatiu, per ser agents del canvi, sòcies de primer nivell d’un desenvolupament sostenible en què no hi ha lloc per a la pobresa i la igualtat de drets i oportunitats són imprescindibles.

Amb motiu del Dia Internacional de la Nena, Sonrisas de Bombay reivindica l’accés a l’educació com a condició per trencar el cercle viciós de la pobresa.

Per completar aquesta informació, us recomem el vídeo “Dones a Bombai” realitzat el 2015 per Anna Casals i Chema García, col·laboradors de l’organització. El documental presenta la situació i els reptes a què s’enfronten les dones de les comunitats dels slums de Bombai amb les que treballa la Fundació.

Les noies índies tenen dret a fer esport

dijous, 1/09/2016

Avui ens agradaria recomanar l’article “El Kushti ya no es cosa de hombres”del blog Planeta Futuro del diari El País, un escrit que dóna veu a les noies que practiquen el Kushti, un esport tradicional de lluita índia que fins fa pocs anys era considerat exclusivament masculí.

Aquestes noies no només lluiten als tatamis sinó que dia rere dia han de combatre actituds hostils envers elles per part de les seves famílies i de la societat que les envolta.

És el cas de la Divya Kakran, acostumada a sentir burles i rialles cada cop que va a entrenar, però guanyadora de més de 40 medalles. És tan bona que lluita també contra homes. En un primer moment, els seus pares no van acceptar que es dediqués a l’esport però quan es va convertir en una font d’ingressos per la família van deixar d’oposar-s’hi i li van donar el seu suport.

Històries com la de la Divya són molt habituals a l’Índia, país on la desigualtat de gènere té un pes important, com a tants d’altres -només cal mirar xifres sobre violència masclista a casa nostra-. En molts casos a la discriminació de gènere sumen també la discriminació derivada de la situació de pobresa en la que viuen. Una situació de la que és fa més difícil sortir sent dona, ja que sovint les oportunitats són menys.

La dona a l’Índia: lluny encara de la igualtat

dimarts , 26/01/2016

P1070746-1024x768Us recomanem la lectura d’aquest interessant article que explica com prohibicions especifíques per a dones, ja sigui per “evitar assatjaments sexuals”, tenir la regla, o directament per ser dones, s’apliquen en diferents temples de l’Índia de diferents religions. Tanmateix volem posar l’accent en les accions de denúncia impulsades. Aquestes en breu poden tenir una resposta legal que ajudi a fer efectiva una igualtat que la propia Constitució recull des de fa gairebé 70 anys.

Article d’Amrit Dhillon publicat al The Guardian.

Iniciatives per promoure l’educació de les noies

dilluns, 4/08/2014

frb_menstural hygeine blog picLa setmana passada us presentàvem el programa Girl Child Education que estem impulsant actualment a Bombai. Però avui us volem presentar dos iniciatives que avancen en la mateixa línia a Bihar.

El mes de juny, el govern de l’Estat indi de Bihar va aprovar un pla per invertir 2.200 milions de rúpies en compreses per a joves estudiants. Aquesta inicitiva vol arribar a 4 milions d’escolars.

L’objectiu és contribuir a una millor educació de les noies i promoure un millor desenvolupament personal i acadèmic. Per això es volen trencar tabús i ajudar a que les noies a ser més segures, saludables i felices.

Aquest govern té com a prioritat impulsar l’educació de les noies i fer recular la tassa d’abandonament escolar entre les nenes i joves. Aquesta iniciativa segueix la que ja es va dur a terme anteriorment perquè les noies tinguessin una bici pròpia per anar a l’escola.

Dia Internacional de la Dona

dijous, 8/03/2012

Avui també ens volem sumar a aquesta jornada de reconeixement i reivindicació, però des de l’òptica del paper central de la dona en el progrés econòmic i social, és a dir, en el desenvolupament i la transformació social.

La dona pateix les conseqüències més adverses de les crisis econòmiques, en especial en els països en desenvolupament, és el que s’anomena la feminització de la pobresa. En aquest sentit per tal de poder parlar d’una veritable transformació social cal incorporar al 100% la qüestió de gènere a l’àmbit dels drets i les oportunitats.

La perspectiva de gènere és una línia transversal del projecte de lluita pacífica contra la pobresa que estem duent a terme als slums de Bombai. I aquest és el tema que hem volgut tractar en el monogràfic que avui us presentem.

Estem davant un camí que acumula ja molts esforços, però encara en requereix molts més per part de tots i totes si volem eradicar les discriminacions que les dones encara avui pateixen.

Per acabar us deixem amb el missatge d’avui de la Federació Catalana d’ONGs pel Desenvolupament:

Creative Handicrafts: dones creatives i amb empenta

dilluns, 24/01/2011

Avui us volem presentar una iniciativa pel desenvolupament socioeconòmic essencialment impulsada per dones en un dels slums de la zona d’Andheri Est de Bombai.

Aparentment aquest slum amb els seus carreronets i pujades no és molt diferent de tants altres, però si mires amb deteniment dins d’algunes de les senzilles cases pots veure moltes dones de la comunitat en grupets, cosint, fent patrons, tallant, revisant, planxant…Et trobes al bell mig de l’empresa social Creative Handicrafts que porta treballant en l’autonomia i empoderament de les dones d’aquest slum des de l’any 1984.

L’objectiu de Creative Handicrafts és impulsar l’existència de comunitats sostenibles.  En aquest cas concret mitjançant tallers d’artesania tèxtil. Però més enllà de la qüestió econòmica, aquests grups de treball serveixen a les dones per compartir els seus problemes i inquietuds, recolzar-se i impulsar una lenta però forta transformació social en pro de la igualtat i de l’eradicació de la pobresa extrema.

La iniciativa s’ha anat ampliant i en els darrers mesos algunes de les dones han posat en marxa un servei de càtering per les empreses de la zona. I també han organitzat un servei per tenir cura dels nens i nenes un cop surten de l’escola i organitzar activitats i fer suport escolar.

La força i l’energia de totes aquestes dones impregna l’ambient i els carrers d’aquest slum. Val la pena visitar-lo i sobretot prendre’n nota per multiplicar l’exemple.

Reportatge Creative Handicrafts