Entrades amb l'etiqueta ‘llei d’educació’

El futur de l’escola a l’Índia

dimarts , 31/01/2012

Han passat gairebé dos anys des de l’aprovació a l’Índia de la Llei d’Educació 2009, la qual reconeix l’educació com un dret fonamental per als i les menors de sis a catorze anys. Però com mostra l’anàlisi publicat recentment a l’Informe Anual sobre educació de l’ONG Pratham (ASER 2011) les coses no van exactament com s’havien planificat.

Un dels resultats de l’enquesta (amb una mostra de 630.000 nens i nenes de 16.000 municipis) mostra que la matrícula a les escoles privades continua creixent a nivell nacional, passant d’un 18,7% durant el 2006 a un 25,6% al 2011, el que implica una disminució de la confiança en la gestió pública del sistema educatiu. De fet, segons dades de l’any 2011 d’ASER, el 30-50% dels i les menors de les zones rurals de Haryana, Uttar Pradesh, Nagaland, Meghalaya, Panjab, Jammu i Caixmir, Rajasthan, Uttaranchal, Maharashtra i Andhra Pradesh estan matriculats a escoles privades.

Temps enrere, les famílies més pobres preferien enviar els seus fills i filles a treballar abans que a l’escola. Però els temps i les aspiracions han canviat i un nombre creixent de pares i mares amb pocs recursos, aposten per l’educació com el camí de sortida de la pobresa. Tot i això, està clar que els pares no confien en la gestió de l’Estat.

I amb raó: segons els resultats de l’Informe ASER 2011, més de la meitat dels estudiants de 5è no pot llegir un text adequat per a la classe de 2n. De fet, en molts estats de l’Índia del nord, els nivells de lectura dels estudiants de 5è s’han reduït al voltant d’un 5% en un any. A més, encara que la matrícula és alta, hi ha hagut un descens a nivell nacional en l’assistència real a les classes a les escoles rurals de primària.

Aquestes xifres són un exemple de perquè més pares prefereixen estalviar i portar els seus fills i filles a escoles privades, ja que encara que l’itinerari educatiu és el mateix i els mètodes d’aprenentatge són molt similars, si més no es garanteixen unes infraestructures i l’assistència dels docents i en molts casos, l’ensenyament en anglès. El desinterès durant anys per part de l’administració pública cap al sistema educatiu, ha motivat la proliferació d’escoles privades per cobrir la demanda d’un bon nivell educatiu, a càrrec d’entitats, ONG, etc.

Actualment la Llei defineix una sèrie de requisits que les escoles privades han de complir abans de l’any 2013 per no fer front al seu tancament. Per exemple, el nombre d’alumnes per professor, la mida de l’aula i la participació dels pares i mares

Aquestes demandes per part de l’administració poden implicar que moltes escoles es vegin obligades a tancar. El ministre d’Educació de la Unió, Sibal, ha rebutjat aquestes afirmacions i va dir: “Els hem donat a les escoles privades tres anys. Esperem que això sigui suficient”.

Però, i si no ho és? Mentre que les escoles d’elit estan presentant demandes per guanyar temps, què passarà amb les escoles que ofereixen educació a les comunitats amb menys recursos?