Entrades amb l'etiqueta ‘ocupació’

Aquesta és la història de com la Pradnya va poder començar a treballar com a professora

dijous, 28/06/2018

Pradnya VidygarAls seus 28 anys, la Pradnya és professora adjunta a un dels parvularis impulsats per Sonrisas de Bombay. Originària del Districte de Beed, a la regió central de l’Estat de Maharashtra, Pradnya es va traslladar a Ghatkopar, als suburbis de Bombai, buscant millors condicions de vida després de casar-se. Aquest tipus de migració és molt comú al país, i s’estima que cada dia arriben unes 900 persones a la ciutat de Bombai a la recerca d’un futur millor. A Bombai és on ha viscut des de fa vuit anys amb la seva família de set membres (ella, el seu marit, els seus tres fills i els seus sogres).

Malgrat ser una bona estudiant i haver completat fins al segon any de llicenciatura, al poc temps de casar-se va haver de deixar els estudis per assumir les responsabilitats de la casa. A més de renunciar als estudis, tot i l’interès en realitzar algun treball remunerat per contribuir a millorar el nivell econòmic familiar, tant el seu marit com els seus sogres s’oposaven a això. Pradnya lluitava contra una societat que pressiona les dones per quedar-se a casa, tenir cura de la família, realitzar les tasques de la llar i sobretot, portar fills al món.

Però la seva sort un dia va canviar, quan, a través de la seva cunyada (aquesta treballa com a professora adjunta en un dels parvularis de Sonrisas de Bombay), va conèixer el projecte d’Educació preescolar de l’ONG i va saber d’una vacant a la zona en la qual ella residia. Va presentar una sol·licitud i va ser acceptada com a professora adjunta. Aquesta decisió, però, va xocar amb l’oposició frontal de la seva família, els quals van tractar d’obligar-la a renunciar a aquesta feina. Pradnya no es va rendir, va lluitar contra la seva pròpia família, i es va oposar a acceptar el destí que ells volien per a ella.

Finalment els va aconseguir convèncer sobre els beneficis, l’estabilitat financera i la millora de l’estatus social que suposaria per la familia. D’aquesta manera, va poder continuar desenvolupant la feina al parvulari, sense deixar de banda les seves responsabilitats a la llar: el seu dia comença molt d’hora treballant a casa, cuinant, netejant, preparant als nens per anar a l’escola, i després posa rumb al parvulari.

La Pradnya ens explica molt orgullosa: “He de dir que acostar-me a Sonrisas de Bombay va ser una de les millors decisions de la meva vida. Avui no només tinc independència econòmica, sinó que també he pogut reprendre la meva educació per poder completar la meva llicenciatura. He rebut un munt de suport dels membres de l’equip, i també estem obtenint una molt bona resposta des de la comunitat per la bona feina que estem fent! “

Aquest exemple de superació, mereix tot el nostre reconeixement per haver lluitat, i haver-se compromès amb si mateixa, per aconseguir ser una dona lliure i respectada per la seva comunitat. Seguirem donant suport a aquest moviment tan necessari per al futur de la dona a l’Índia.

Així és la vida de la Valishali, una de les heroïnes anònimes de Sonrisas de Bombay

dijous, 14/06/2018

vaishali-1-300x200La tasca i lluita de Somrisas de Bombay per crear més i millors oportunitats per a totes les dones dels slums de Bombai, segueix endevant. Avui volem compartir amb vosaltres el cas de la Valishali.

La seva vida mai ha estat fàcil, fins on arriba la seva memòria, els problemes econòmics i socials han format part del seu dia a dia. La barraca on es va criar la compartia amb 6 membres de la seva família, i moltes nits els faltava menjar al plat.

A la manca d’ingressos econòmics, es va afegir l’alcoholisme del seu pare, situació que va desencadenar la seva mort. En aquest moment tota la càrrega familiar i econòmica va recaure en la seva mare, qui es va posar a treballar netejant cases per poder aconseguir algun ingrés.

Durant aquests anys, la nostra protagonista va intentar formar-se anant a l’escola, demanant llibres i fent tot el possible per prosperar, però una proposta de matrimoni va canviar els seus plans. Ella tenia 17 anys, i com és habitual a l’Índia, a aquesta edat les nenes s’acostumen a comprometre i deixen els estudis. I així va passar amb la Valishali, es va casar i va posar rumb a Bombai des del seu poble natal amb la família de 10 membres del seu marit. La història per a ella es repetia, i si abans vivia en una mateixa habitació amb 6 persones, ara passaven a ser 10. La situació es va fer insostenible i quan van poder van llogar una altra habitació a una altra zona de barraques, a Andheri, a prop de l’aeroport, on van poder criar els seus dos petits.

La Valishali necessitava aconseguir ingressos extra per finançar el que ella considera el més important, l’educació dels seus fills. Va ser aleshores quan Sonrisas de Bombay es va creuar en el seu camí. La Valishali va saber que una veïna estava fent un curs de costura en el marc del projecte de Desenvolupament socioeconòmic de l’ONG.

La creació de llocs de treball i oportunitats laborals per a les habitants dels slums és una de les prioritats de la Fundació. L’ocupació contribueix a l’equitat de gènere i en general, converteix el ciutadà o ciutadana, en algú lliure per decidir sobre la seva pròpia vida. I així es va sentir la Valishali en començar a cosir. Va aprendre un ofici, va començar a col·laborar en diversos tallers de costura i avui fa les seves pròpies peces a casa per a la seva comunitat. Ara mateix pot sentir-se orgullosa de contribuir amb els seus ingressos als estudis dels seus fills, i millorar la situació que venia arrossegant la seva pròpia família.

Avui dia, més de 1.779 dones han assistit als cursos de formació que organitza l’ONG a Bombai en el marc del projecte de Desenvolupament socioeconòmic.