Entrades amb l'etiqueta ‘Setmana d’Acció Mundial per l’Educació’

LA COMUNITAT EDUCATIVA DEFENSA EL DRET A L’EDUCACIÓ UNIVERSAL

divendres, 26/04/2013

 

La CME participa a la tancada de la Coordinadora de les AMPA de Gràcia

La defensa del dret a l’educació ha estat i és un dels temes destacats per la ciutadania catalana durant aquesta setmana. Enguany han coincidit la 13a edició de la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació (SAME) amb la Setmana de lluita per l’educació pública. Aquest fet posa de manifest que lluny d’aproximar-nos al plantejat pels Objectius del Mil·lenni de cara al 2015 -garantir que tots els nens i nenes acabin un cicle complert d’ensenyament primari i eliminar la desigualtat de gènere en l’ensenyament primari i secundari- la realitat va en la direcció contrària. L’accés a una educació de qualitat està avui en entredit no només als països empobrits sinó també a casa nostra on les retallades en aquesta política pública es tradueixen en un desmantellament d’aquesta, fet que òbviament té i tindrà un impacte directe en el futur de la nostra societat.

Ahir la taula debat organitzada a la tancada de la Sedeta per la Coordinadora d’AMPA de Gràcia analitzava la preocupant situació de l’educació pública a Catalunya. Però també es va voler recordar que la defensa de l’educació ha de ser una lluita universal, ja que és responsabilitat de tots i totes aconseguir que els 61 milions de nens i nenes que no assisteixen a l’escola primària arreu del món vegin garantit el seu accés a l’educació.

Aquest va ser el paper de la Campanya Mundial per l’Educació (CME) en aquesta taula, alhora que posava l’accent en el tema d’enguany: la importància del professorat a l’hora de garantir aquest dret. Al món manquen 1,7 milions de docents per aconseguir una educació primària universal.

La CME va fer públiques també durant la sessió les seves demandes al govern:

1 – Que els governs a nivell local i global treballin per assegurar el dret a una educació de qualitat per a tothom.

2 – Que donin importància a la professió docent, dotant de pressupost aquestes polítiques i fomentant la formació dels mestres  i les mestres. D’ells i elles depèn que tots puguem aprendre i que sortim de l’escola amb les habilitats bàsiques per gaudir del nostre entorn.

3 – Que el nostre govern es comprometi més amb la lluita contra la pobresa, no trenqui el seu compromís amb l’Ajuda Oficial al Desenvolupament i amb aconseguir que l’accés a una educació de qualitat sigui una realitat per a totes les persones del món.

Finalment un cop més la comunitat educativa es posava d’acord des del ferm convenciment que la situació del dret a l’educació és crítica i que no podem permetre més passes enrere, així que tots i totes junts podem i hem de defensar aquest dret universal.

La CME és una Coalició Internacional d’ ONG, sindicats del món educatiu, centres escolars i moviments socials de tot tipus, compromesos amb el dret a l’educació. Aquesta coalició neix amb l’objectiu d’exigir i responsabilitzar als governs de l’accés i compliment del dret a l’educació de tots i totes, reflectit pràcticament a totes les declaracions, fòrums i cimeres internacionals. La CME promou l’educació com un dret humà bàsic.

La crisi no pot legitimar el retrocés en l’accés a l’educació

divendres, 4/05/2012

Aquest any 2012, la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació (SAME) s’ha centrat en el lema “Amb drets des del principi, per una educació primerenca de qualitat” amb l’objectiu de reivindicar la importància de l’atenció i l’educació de la primera infància, l’etapa dels zero als sis anys, partint de la base de que aquests nens i nenes són subjectes de drets que cal garantir i respectar per part dels poders públics i per la societat. Enguany la CME s’ha centrat en la incidència política i el debat ciutadà i amb aquest objectiu es va organitzar un debat per traslladar diferents qüestions i reivindicacions als representants de la Comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament.

La taula va comptar amb algunes absències, però vam obrir el debat moderat per la periodista Clara Darder, amb Beth Abad de CiU, Núria Segú del PSC, Miquel Carrillo d’ERC i Carmen Romero de C’s. Les qüestions s’introduïen mitjançant vídeos enregistrats a l’Escola d’Adults Martinet de Nit i el Centre Obert Navas de Barcelona que plantejaven la qüestió de fons: la igualtat d’oportunitats en l’educació i com aquestes determinen el futur no només de les persones sinó del conjunt de la societat.

La taula partia del consens en la necessitat d’apostar per l’educació i per les polítiques de cooperació que fomenten l’educació. Ara bé les propostes de com garantir aquestes polítiques en un context de crisi econòmica punyent com és l’actual no van ser tan clares i molt menys consensuades. Des de CiU es va proposar apostar per polítiques de mecenatge i patrocini i per complementar la tasca impulsada des del Govern amb l’acció feta per les ONGD. D’altra banda, PSC i ERC es centraven en demanar una priorització de les polítiques socials que es traduís en dotacions econòmiques conseqüents.

Davant el debat i les idees plantejades per la taula des de la CME volem fer públiques les següents reflexions i demandes:

- Cal un compromís per part dels partits polítics i les institucions per tal d’abordar aquests debats assumint la seva responsabilitat com a agents generadors de pedagogia social. No es pot contraposar la despesa pública a casa nostra a la despesa en polítiques de cooperació. Si bé els capitals no tenen fronteres cal assumir que els Drets Humans tampoc.

- Si l’Ajuda Oficial al Desenvolupament és una política pública cal garantir el seu desenvolupament i dotar-la del pressupost necessari.

- Les ONGDs no han de donar ni poden donar resposta a les responsabilitats dels Governs en matèries socials com l’educació i la cooperació. Per tant, exigim una priorització de les polítiques, regida per principis com la igualtat, de tal manera que es garanteixi una educació pública de qualitat i gratuïta.

L’educació és una inversió per garantir el futur de les nostres societats si avui estalviem en educació, la factura, en un futur no molt llunyà, pot ser molt cara en termes de desigualtat, pobresa i exclusió. La situació evidencia que lluny d’acostar-nos a l’assoliment d’un dels Objectius del Mil•lenni plantejats pel 2015, cada cop estem més lluny. La crisi econòmica no pot servir per legitimar les vulneracions i el retrocés en matèria d’igualtat de drets i oportunitats: “Amb drets des del principi!”.

Campanya Mundial per l’Educació