Vergonya, molta vergonya

Es poden fer certes analogies entre la tragèdia de l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 i el drama dels incendis recents que han calcinat més de cinquanta-mil hectàrees al País Valencià: opacitat informativa, absentisme governamental, desatenció de les víctimes i els damnificats.
Recorde que, en produir-se l’accident de metro, Canal9 no va tardar excessivament a reaccionar. Donaren la notícia durant els informatius d’eixe migdia, retransmetent des d’un estudi mòbil a la Ciutat de les Arts i les Ciències (la visita del Papa Benet XVI era imminent!). Però a mitja vesprada, quan totes les emissores estatals estaven traient imatges de l’estació de Jesús, RTVV va projectar un dels seus recurrents spaghetti western, una pel·lícula d’indios y vaqueros, per entendre’ns. No és broma, ho recorde perfectament: vaig sentir com si em pegaren una punyada a l’estómac.
No obstant, aquesta vegada, han fet una ampla cobertura dels incendis forestals. Canal9 ha enviat nombrosos equips a les zones afectades per les flames, però els corresponsals no han deixat de repetir persistentment les dades que totes i tots els televidents ja coneixíem. I si aquestos periodistes no han aportat noves dades és perquè, senzillament, no les tenien: els nostres governants han preferit callar estratègicament, guanyar temps. El President Fabra s’ha passat els últims dies enviant fotos per twitter amb cara de circumstàncies i la roda de premsa oficial del Conseller de Governació, Serafín Castellano, va arribar molt tard, inadmissiblement tard. Rajoy va telefonar al Molt Honorable, sí, per a mostrar-li la seua preocupació i dir-li adéu abans de marxar a Kiev a la final de l’Eurocopa de futbol. Si això no és girar-li l’esquena a la ciutadania…
L’accident de metro es podia haver evitat, invertint en modernització de les mesures de seguretat i en manteniment de les vies i els trens: les denúncies dels sindicats ferroviaris no eren aïllades, tots els usuaris de la Línia 1 sabíem que els treballadors de FGV protestaven cada any, en Falles (per la potencial incidència de les seues reivindicacions!), sobre les seues condicions laborals, i també sobre la inseguretat de la línia, en diversos pamflets i fullets informatius, repartits durant les aturades.
Les retallades en els pressupostos en matèria de prevenció i extinció d’incendis respecte a 2011 ha sigut d’aproximadament 5 milions d’euros i la reducció de la plantilla ha afectat 1000 treballadors. És evident que amb els mateixos o més recursos que el 2011, enguany hauríem estat més i millor preparats per a combatre el foc: és un fet incontestable. Cau de madur.
Més analogies: cap dimissió, ara per ara. Marisa Gracia encara és la gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, a pesar dels 43 morts i 47 ferits que s’han produït durant la seua gestió. No és motiu de cessament haver sigut la responsable última de l’accident més greu de la història d’Europa. Ni tampoc és una raó de pes la notícia que va publicar El Mundo sobre l’alliçonament de tècnics de MetroValencia durant la comissió d’investigació de les Corts Valencianes. Hi ha documents que demostren (sempre presumptament) que Marisa Gracia va manipular el judici sobre l’accident perquè l’únic veredicte possible fóra l’error humà i carregar-li les culpes al maquinista, que estava mort i no podia queixar-se.
Tampoc no s’ha produït cap dimissió com a consequència dels incendis d’aquestos dies. I no serà per la minsa gravetat de la situació. Estem parlant de 50.000 hectàrees de bosc cremades: tot el còmput de l’any 2010 a l’estat espanyol suposa la mateixa quantitat d’hectàrees calcinades. Ens hem de remuntar dècades enrere per buscar un incendi de magnituds comparables. Però ací no dimiteix ningú.
He de dir-ho: sent vergonya, molta vergonya. La societat valenciana no es mereix uns governants cínics, mesquins i irresponsables com els que té. Ni tot el clientelisme polític del món (el PP ha promocionat funcionarialment els treballadors fidels a l’empresa que van donar testimoni durant la comissió d’investigació i, fins i tot, va tractar de comprar amb ofertes laborals els familiars de les víctimes del 3J perquè deixaren de molestar!) ni l’evident falta d’ètica de la Generalitat expliquen com és que els ciutadans i les ciutadanes no hem fet encara un colp a la taula i hem dit prou! Sent vergonya, molta vergonya de pertànyer a un País que no mostra empatia per les víctimes d’una injustícia flagrant, que no es posa en el lloc de gent que ha perdut familiars, amics, éssers volguts i que només demana respostes. Han passat sis anys des de la tragèdia del 3J i cada vegada que escolte parlar a Beatriz Garrote, portaveu de l’associació de familiars, se’m posa un nuc a la gola. Han passat sis anys i sent la mateixa indignació del primer dia.
Avui tenim una cita en la Plaça de la Mare de Déu de València. Amb els familiars, per fer-los costat. Per demostrar-los que hi ha una part de valencians i valencianes que no s’inhibeix, que té memòria i sentit crític. Que se solidaritza amb el seu dolor, que demanarà la reobertura de la comissió d’investigació i seguirà exigint responsabilitats, dia rere dia.
En aquest cas, l’analogia amb els incendis és evident: en el carrer ens trobaran, demanant les dimissions que calga, agermanats per la indignació, compromesos amb el territori, aferrats a la justícia i la llibertat d’expressió.

4 comentaris

  • Albert Figa Batallé

    03/07/2012 11:07

    Pau, gràcies per escriure ixes línies en aquest trist dia.

  • Noemí León Albert

    03/07/2012 16:05

    Un article boníssim. És indignant que des del govern no ens donen respostes, pero més indignant és que no ens alcem tots a demanar-les!

  • Jordi Riera Corbera

    09/07/2012 13:07

    Pau, fan falta molts com tu. Els intel•lectuals en aquest país, en aquests moments tan importants per a tots nosaltres, son sorts i muts?

  • Vergonya, molta vergonya | Pau Alabajos

    09/04/2013 12:24

    […] el 3 de juliol de 2012 al blog Braços lliures i boques i mans [ara.cat] Aquesta entrada s'ha publicat en Braços lliures i boques i mans i etiquetada amb 3j, […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús