Editorials en perill d’extinció

Existeix una correlació directa entre la quantitat de llibres que un xiquet o una xiqueta tenen a les prestatgeries de casa i els seus resultats acadèmics. No ho dic jo, ho diu un estudi de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de l’any 2009.
Hi ha alumnes amb famílies desestructurades o amb economies domèstiques precàries que depenen de les biblioteques públiques per tal d’equilibrar aquesta desigualtat cultural que els distancia dels seus companys d’institut: una bona xarxa bibliogràfica es converteix aleshores en un antídot imprescindible contra el fracàs escolar.
Per què dic tot açò? Perquè amb el pretext de “la crisi” (un comodí que serveix d’argument per esmolar les tisores en molts àmbits!) s’han produït retallades considerables en les partides pressupostàries d’Ensenyament i Cultura. Sembla que aquestes dues qüestions es troben a la cua del rànquing de prioritats polítiques de la Generalitat Valenciana. Ho demostren 19.000 alumnes en aules prefabricades durant el curs 2011-2012, els impagaments que portaren a diversos centres públics a tallar la calefacció durant els mesos d’hivern, l’augment de la ràtio fins a 36 alumnes per aula en Secundària i fins a 42 en Batxillerat, i també la recent notícia de la no-renovació d’aproximadament 8000 professors i professores de cara al pròxim curs.
I encara n’hi ha més: el pressupost total de 2012 perquè les biblioteques valencianes adquirisquen llibres nous i amplien el seu fons bibliogràfic és de tan sols 336.420 euros: el decreixement ha sigut exponencial al llarg dels últims anys. Són molt pocs diners, tenint en compte que el País Valencià es troba per sota de la mitjana estatal de llibres per habitant (1,62 és la mitjana espanyola de 2010, i els valencians estem en 1,40). A més a més, les directrius de la UNESCO recomanen que el promedi oscil·le entre 1,50 i 2,50 llibres per habitant i que es comptabilitzen, com a mínim, 2.500 exemplars per cada punt de lectura. No cal dir-ho: també suspenem en aquesta matèria.
La xifra de 336.420 euros ja és escandalosa per ella mateixa, però encara és més terrible quan ens assabentem a través del DOCV que aquesta partida es divideix en dues subvencions: una [2012/5962]
destinada a l’adquisició de llibres i documents publicats per editorials valencianes dotada amb 83.059 euros, i una altra [2012/5906] dotada amb 253.331 euros (la més quantiosa!) dirigida a la compra de llibres i documents en general… Però agafeu-vos bé a les vostres cadires, perquè les editorials valencianes queden excloses explícitament d’aquesta segona subvenció! Quina millor manera de potenciar la indústria cultural autòctona?
Resulta paradigmàtica la falta de sensibilitat i el menyspreu del govern del Partit Popular cap als editors d’aquest País, que s’han hagut de convertir en malabaristes a la força, per tal de quadrar els números i els balanços i no baixar les persianes definitivament. Si algunes d’aquestes editorials sobreviuen a les èpoques de vaques flaques és pel caràcter vocacional de l’ofici i pels esforços personals que han invertit els seus gestors. Ells i elles sí creuen fermament en la cultura pròpia, a pesar dels obstacles i les travetes de l’administració pública.
Em sorgeix un dilema: ¿són realment els consellers i directors generals del PP tan incompetents i ineptes com pot semblar a primera vista? ¿O és que estan posant en pràctica deliberadament polítiques de degradació cultural amb el propòsit d’obtindre una societat analfabeta, anestesiada i fàcilment manipulable? Digueu-me malpensat, però…

6 comentaris

  • Efrén Calatrava

    11/07/2012 9:03

    Bon article Pau. El dit a la llaga.

  • Urbà Lozano

    11/07/2012 10:12

    Fantàstic article, Pau. Podríem parlar també de la música (que t’hauria de dir!), del teatre…

  • Loles Sanjuaán

    11/07/2012 11:31

    Sí que és cert, ja fa temps que la sospita és un clamor que es confirma: el sistema requereix de ciutadans poc crítics. Perquè una ciutadania ben formada rebutjaria de pla qualsevol de les fal•làcies amb què es justifiquen determinades actuacions i polítiques. Ara bé, el dilema que planteges és difícil de resoldre. Encara que siguen deliberades les seues actuacions contra l’educació i la cultura, encara que siga explícitament deliberat el pla d’acabar amb el valencià (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/08/valencia/1341776500_313797.html )… això no lleva que siguen ineptes, incompetents, rucs, maldestres i “tontos del cul”. Potser Groucho Marx tenia raó quan deia que la política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer-ne un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats. Al menys és la política que es fa per ací.

  • Núria Sendra

    11/07/2012 11:52

    Tens raó Loles. Jo crec que ho fan conscients del mal que fan a curt termini però ignorants de que a més llarg termini ho pagaran també ells i els seus fills.

  • Josep Chapa Mingo

    12/07/2012 11:01

    Cultura de resistència, amigues i amics. Ho hem estat en el passat i ho seguim essent en el present. Front a això, molt d’ànim, il·lusió, lleialtat lingüística i a fer les coses ben fetes perquè ho fem. I seguir reivindicant-nos, clar que sí. Depén de cada un/a de nosaltres.
    Bon estiu.

  • Editorials en perill d’extinció | Pau Alabajos

    09/04/2013 11:05

    […] el 11 de juliol de 2012 al blog Braços lliures i boques i mans [ara.cat] Aquesta entrada s'ha publicat en Braços lliures i boques i mans i etiquetada amb […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús