Juan José Millás i la societat valenciana a la UCI

Escric aquest article d’opinió per tal de respondre a les al·lusions que em dedica Ignasi Muñoz a La Veu del País Valencià (i que accepte de bon grat) sobre la polèmica al voltant de les declaracions de Juan José Millás a LaSexta on deia que “una societat que li ha donat la majoria absoluta a Francesc Camps, després de conéixer-se la seua vinculació amb la trama Gürtel, està malalta”. Em reafirme: jo no estic d’acord amb eixes paraules perquè identifiquen (per oposició) la societat valenciana com a anormal, diferent, estranya (respecte a la resta de la societat “no valenciana” i, per tant, “saludable”).

El País Valencià és el paradigma de la mala gestió econòmica, el desficaci i el balafiament de recursos públics, però constitueix només un exemple especialment vistós del que s’estava produint simultàniament a pràcticament tota la resta de l’Estat Espanyol (i significativament en nombrosos països del sud d’Europa) durant l’etapa de la bombolla urbanística: ¿no va ser el PSOE qui va projectar un tren d’alta velocitat Toledo-Conca que li costava als contribuents 18.000 euros diaris amb una mitjana de 9 passatgers? ¿No va ser el PSOE de Castella La Manxa qui va ordenar construir un aeroport sense avions (molt paregut al de Castelló) amb una inversió de 1.100 milions d’euros (no molt lluny dels 1.282 milions d’euros que va acabar costant-nos als valencians la Ciutat de les Arts i les Ciències)? ¿No va ser el PSOE de Zapatero qui va rescatar els bancs (en lloc de prioritzar els drets socials i protegir les persones contra els desnonaments massius)? En aquell moment mai no es va parlar d’una “societat espanyola malalta” per haver avalat eixa majoria absoluta “socialdemòcrata”. Ni tampoc no es va dir que la societat espanyola estava malalta quan el poble va donar la majoria absoluta a Felipe González, a pesar de les nuclears o de l’entrada d’Espanya a l’OTAN, promeses incomplides flagrants del seu programa de govern i que posaren en perill la integritat física de totes i tots nosaltres.

No seré jo qui defense la gestió política del PPCV en el País Valencià, però una cosa està clara: la ciutadania ha perdut absolutament la confiança en el sistema bipartidista del PPSOE: perquè els dos partits són igual de corruptes (PP: Gürtel, Brugal, Noós, Naseiro… PSOE: EROs d’Andalusia, Pretòria, Mercuri, Filesa…). Els valencians votaren a Camps perquè era corrupte, sí; però sobretot perquè va saber vendre millor el producte. Durant les primeres legislatures del PPCV la ciutadania va tindre la impressió que la seua qualitat de vida i capacitat adquisitiva augmentaven sensiblement (molts obrers de la construcció, per posar un exemple, arribaren a cobrar 3000 euros de salari i es compraven BMWs i accedien a crèdits i hipoteques fàcils. Prova d’això, va ser l’índex d’abandonament de l’esenyament secundari que s’exemplifica amb la famosa frase: ¿què guanya vosté com a professor? El meu fill guanya el doble a l’obra!” Opine que els obrers han de cobrar un salari digne, però està clar que hi havia un desequilibri econòmic: les constructores guanyaven diners a poalades i podien permetre’s pagar eixos sous, que no eren homologables als d’altres sectors productius!). A a més més del creixement de la capacitat adquisitiva dels valencians i valencianes d’a peu, ara afegim els focs d’artifici i la seducció dels grans esdeveniments (F1, Copa Amèrica, etc), el control dels mitjans de comunicació públic (manipulació informativa de RTVV) i la xarxa clientelar i d’influències (més de 150.000 afiliats té el PP, en comparació als poc més de 20.000 afiliats del PSPV: el carnet òbviament t’obre portes a contractes públics). Camps va jugar millor les seues cartes que el PSPV, que continua a hores d’ara acarnissat en una lluita intestina per aferrar-se a les cadiretes (des de 2007 fins a 2013 han passat per la secretaria general tres “líders”: Joan Ignasi Pla, Jorge Alarte i el revulsiu, tot un novell en la política, Ximo Puig, que ja formava part de l’equip de confiança de Lerma durant els anys vuitanta!). ¿Vull dir amb açò que tot és culpa del PSPV? No! Vull dir que la societat valenciana va votar Camps, perquè la corrupció està NORMALITZADA a nivell estatal en els dos partits majoritaris (eixa coalició pendular, la mateixa que ha pactat bi(uni)lateralment la modificació de l’article 135 de la Constitució que certifica el servilisme de l’estat davant dels mercats i les grans corporacions, eixe bipartidisme monocrom que obté majoria absoluta en un altíssim percentatge territorial de la “saludable societat espanyola”).

Com a conclusió, resumisc l’actitud dels votants valencians durant els anys de Berlusconització en una sola frase: “posats a triar entre dos lladres, escollim el lladre que pensem que més ens convé per als nostres interessos”.

 

Pau Alabajos

 

PD: Allò que l’oposició no va saber transmetre adequadament durant l’època de les vaques grosses és el preu altíssim que pagaria la ciutadania en el futur (benvinguts al present): endeutament, privatitzacions, fallida de les caixes d’estalvis, subhasta de drets bàsics, educació deficient, sanitat no garantida, retall de les pensions, pujades d’impostos… ALGUNS van fer grans negocis durant l’etapa de la bombolla urbanística i ara hem de cobrir el forat TOTS els ciutadans… ¿Hi ha esperança per als habitants del País Valencià? ¿Hi ha alternatives per a la societat valenciana? Sí, comencem a construir-les!

4 comentaris

  • Millás, la malaltia, i la superioritat moral | Una història que contar

    15/03/2013 1:18

    […] debat es va estendre. I Alabajos es va veure forçat a escriure un aclariment, Juan José Millás i la societat valenciana a la UCI, per respondre a un article d’Ignasi Muñoz, Societats malaltes. Fins i tot, després que Pau […]

  • Sr. Ferrero

    15/03/2013 12:15

    Pense que ens hem de despertar, no podem estar queixant-se amb els amics, a casa o al bar. Hem d’actuar oferint les nostres propostes als registres d’entrada de les institucions i expresant els nostres pensaments en cada ocasió que trobem. Laltre dia vaig sentir una frase per a reflexionar: “CADA ACTE DE CONSUM QUE FEM ÉS UN VOT, VOTEM AMB CONSCIÉNCIA”.

  • Óscar Pardo

    15/03/2013 12:40

    Hola Pau, además de valenciano soy castellano manchego, y te aseguro que de gobernar el PSOE al PP, en Castilla la Mancha ha habido un antes y un después.
    De ser un modelo de políticas sociales, a ser un modelo de liberalismo salvaje de “sálvese quién pueda”
    No me parece justo decir que PP y PSOE son lo mismo porque no lo son, es cierto que el PSOE ha cometido errores, pero no olvides que el sistema de sanidad, pensiones, dependencia, matrimonio igualitaria, políticas sobre la mujer, y muchas cosas más se han hecho bajo gobiernos del PSOE, mientras el PP, se está limitando a aplicar ideología bajo el pretexto de la crisis.
    Por lo demás si creo que los partidos, (TODOS), los sindicatos, la patronal, el moviemiento vecinal, etc… necesitan una regeneración, para seguir avanzando en el proceso democrático.
    Y así mismo que la ciudadanía se implique mucho más en lo público para evitar desmanes y mediocres en los gobiernos.
    Cuídate, y felicidades por tu blog.

  • Juan José Millás i la societat valenciana a la UCI | Pau Alabajos

    09/04/2013 10:59

    […] el 13 de març de 2013 al blog Braços lliures i boques i mans [ara.cat] Aquesta entrada s'ha publicat en Braços lliures i boques i mans i etiquetada amb juan […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús