Sobre RTVV

Molt bona vesprada, companyes i companys! Em sap greu no poder
acompanyar-vos en aquest moment cabdal per al futur de RTVV, per a la
supervivència d’una part del nostre autogovern: si no tinguera un
concert a l’Hospitalet de Llobregat ara mateix, us assegure que
estaria damunt de l’escenari amb tots vosaltres, fent-vos costat, i
vos cantaria una cançó que s’anomena Zàpping. Un dels versos de la
lletra résa: “la Terra és plana perquè ho diu l’informatiu de Canal9″.

24 anys de paraules prohibides, de cròniques
sesgades, de marginació d’artistes valencians, de censura i autocensura, de
tergiversació flagrant i d’oblits deliberats, de corporativisme i mentides
quotidianes i fins i tot d’assejament sexuals. 24 anys de gabinets de
premsa de PP i PSOE pagats amb els impostos de tots els valencians, 24
anys de comissaris polítics, de directius culpables, tisores i
mordasses.

En 1995, el dia de l’últim concert de la seua carrera, un Ovidi
Montllor ja molt malalt, va decidir expulsar les càmeres de Canal9 del
recinte on se celebrava l’actuació: la marginació que va patir des de
1989 fins a la recta final de la seua vida, va ser tan extremadament
indigna, tan injusta, tan insultant, que no va voler que el Canal9 de
l’etapa d’Amadeu Fabregat fóra testimoni d’aquella nit dissortadament
històrica.

Són molts anys d’amnèsia i molts anys de silencis. I la reconciliació
dels valencians i valencianes amb una televisió pública tan
desprestigiada no s’aconsegueix en 48 hores. Però la RTVV que hem vist
i escoltat aquestos dies difícils és tota una altra cosa. Hem vist
periodistes amb totes les lletres informant sense pèls a la llengua,
hem vist debats plurals i informació crítica, hem vist professionals
de la comunicació posant les mans en farina i arromangant-se la
camisa, explicant coses que no havien explicat mai, dient paraules que
no havien dit mai. Hem vist i escoltat una RTVV de la qual sentir-nos
ben orgullosos, una RTVV amb vocació de servei públic. I per això
estem ací, m’agradaria donar-los una forta abraçada a tots els
treballadors i treballadores que sempre han estat ahi, al peu del
canó. I als que no han estat sempre ahí però que acaben d’arribar,
donar-los la benvinguda a la nostra lluita. A la batalla pels drets
socials i per les llibertats civils. Units som més forts i junts anem
a invertir fins a l’últim esforç perquè aquesta ràdio i aquesta
televisió no baixe la persiana. Perquè és nostra, perquè la volem
nostra. Llarga vida a Ràdio Televisió Valenciana!

Etiquetes

1 comentari

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús