Entrades amb l'etiqueta ‘brutalitat policial’

València en el mapa

dimecres, 28/03/2012

“Hemos puesto Valencia en el mapa”. Ni una ni dos ni tres vegades haureu escoltat aquesta frase en boca dels diputats i portaveus del Partit Popular. És el seu argument de pes, tan recurrent com populista, per a justificar la política de “Grandes Eventos” que ha caracteritzat la gestió governamental de la Generalitat Valenciana durant els últims 17 anys: la Fórmula1, l’America’s Cup, el Encuentro de las Famílias, Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i les Ciències… Però no ha sigut fins a l’any 2012 quan de veritat hem obtingut la projecció mundial que ens mereixíem, quan els mitjans de comunicació internacionals veritablement s’han posat d’acord per a parlar sobre la nostra terreta. Ara és quan per fi la BBC, Le Monde, The Guardian o el New York Times han explicat a televidents i lectors de cinc continents allò que s’havia d’explicar sobre el nostre benvolgut paradís mediterrani. Gràcies a l’excel·lent i impecable gestió dels nostres governents, les agències de turisme i els touroperadors no donen a l’abast. Els hostelers anuncien que estan a punt d’arribar al 115% de l’ocupació. Els restaurants d’El Palmar treballen a estall i els perxadors professionals de l’Albufera exerciten els seus bíceps més que mai (òbviament, esperonats per la revalorització publicitària aconseguida per Francesc Camps i la famosa entrevista de la Telva!). Les grues i les bastides tornen a embellir el nostre paisatge perquè torna la febre de la construcció al nostre litoral: més hotels, més apartaments, més aeroports, més sol i platja per a tothom! Per fi podem dir-ho amb el cap ben alt: ja estem en el mapa.

BBC: “Spain cuts leave Valencia’s schools in dire straits” [Les retallades a l’Estat Espanyol deixen les escoles de València en una situació desesperada]

ARTE: “Crise et corruption en Valence” [Crisi i corrupció a València]

Russia Today (en anglés) “Austerity Anger: Cops lash out at cuts protests in Spain” [La ira de l’austeritat: la policia carrega contra les protestes per les retallades en l’Estat Espanyol]

Russia Today (en anglés): “Thousands protest after police violence in Spain” [Milers de persones protesten després de la violència policial a l’Estat Espanyol]

Radio Televisione Svizzera (TV Suïssa, en italià): “Spagna, scuole al freddo” [Estat Espanyol, escoles al fred]

New York Times (Foto del dia, 17 de febrer de 2012) “Riot Police in Valencia, eastern Spain, confronted a student protesting the detention of ten people arrested on thursday during another rally against cuts in public education” [La policia antiavalots de València, situada a l’est de l’Estat Espanyol, es va enfrontar a una protesta estudiantil per la detenció de deu persones arrestades el dijous durant una altra manifestació contra les retallades en l’educació pública]

The Guardian: “Valencia police and students clash over education cuts” [La policia de València i els estudiants s’enfronten per retallades a l’educació]

Le Monde: “Espagne: violences lors d’une manifestation contre la rigueur à Valence” [Estat Espanyol: la violència durant una protesta contra l’austeritat a València]

Le Monde: “Au bord de la faillite, la région de Valence paie sa folie des grandeurs” [A la vora de la fallida, la regió de València paga la seua magalomania] 

 

La Primavera Valenciana no és flor d’un dia

dijous, 8/03/2012

Crec sincerament que els valencians i les valencianes que ens hem apoderat de places i carrers durant les darreres setmanes, totes i tots els que portàvem un llibre a la mà durant les mobilitzacions, cadascun dels qui hem protestat, xiulat i cantat a pulmó, ens podem identificar fàcilment amb els somnis i horitzons de la simbòlica Plaça Tahrir: volem, demanem, exigim més democràcia. I com s’explica això sense abstraccions?

Simplement, no ens quedem de braços creuats quan passem per davant del menjador social del barri de Benimaclet i observem cues llarguíssimes des de les onze del matí. No restem impassibles quan llegim a les xarxes socials que el pròxim 8 de març Ziyad, Fàtima i els seus dos fills podrien perdre la seua casa a Torrent i, com ells, centenars de famílies valencianes, víctimes de desnonaments judicials. Ens bull la sang quan ens assabentem que els directius de Ràdio Televisió Valenciana han anunciat un ERO que deixarà en el carrer més de mil professionals de l’ens públic. Ens portem les mans al cap quan veiem la fotografia dels alumnes de l’IES Vila-roja d’Almassora, coberts amb mantes perquè el centre no pot pagar les factures de la calefacció. Perdem la paciència quan ens informem a través de la premsa que la policia ha detingut 14 alts càrrecs de la Conselleria de Ciutadania i Solidaritat perquè una part dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a Cooperació no acabaren precisament en projectes per al desenvolupament del medi rural a Nicaragua. Ens posem nerviosos quan llegim l’informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i comprovem que la sanitat valenciana es troba en l’última posició del rànquing hospitalari de l’Estat Espanyol, amb més de sis mesos de llista d’espera per a ecografies o ecocardiogrames, per exemple, i amb una reducció de 262 llits en 2011 que ens deixa amb una xifra de 2’44 llits per cada 1000 habitants (molt lluny de la ràtio d’altres territoris, com ara Aragó (3’84/1000), Astúries (3’96/1000) o Catalunya (4’19/1000)). Se’ns posa un nuc a l’estómac quan escoltem al cap superior de la Policia Nacional a València, Antonio Moreno, referint-se als manifestants com a “l’enemic”, per no parlar de les incomptables càrregues policials injustificades i injustificables.

Senzillament, no ens quedem callats davant de la corrupció, davant de l’autoritarisme, davant de les mentides flagrants dels nostres governants. No ens agrada que ens prenguen per idiotes. Són moltes i molt diverses les raons que ens porten a eixir al carrer. Cadascú de nosaltres té els seus propis motius i la seua perspectiva particular sobre la política, però compartim un sentiment d’indignació que ens agermana, que ens uneix. Podem batejar-lo de qualsevol manera, podem posar-li l’apel·latiu que us abellisca: el nom no fa la cosa. Aquest moviment ciutadà tot just acaba d’engendrar-se i té un llarg recorregut reivindicatiu per davant: moltes denúncies pendents, molts càntics incòmodes, molts dits a l’ull. Però el procés és irreversible: aquesta Primavera Valenciana no és flor d’un dia.

Article publicat a Levante EMV el dia 8 de març de 2012.