Entrades amb l'etiqueta ‘corrupció’

La Primavera Valenciana no és flor d’un dia

dijous, 8/03/2012

Crec sincerament que els valencians i les valencianes que ens hem apoderat de places i carrers durant les darreres setmanes, totes i tots els que portàvem un llibre a la mà durant les mobilitzacions, cadascun dels qui hem protestat, xiulat i cantat a pulmó, ens podem identificar fàcilment amb els somnis i horitzons de la simbòlica Plaça Tahrir: volem, demanem, exigim més democràcia. I com s’explica això sense abstraccions?

Simplement, no ens quedem de braços creuats quan passem per davant del menjador social del barri de Benimaclet i observem cues llarguíssimes des de les onze del matí. No restem impassibles quan llegim a les xarxes socials que el pròxim 8 de març Ziyad, Fàtima i els seus dos fills podrien perdre la seua casa a Torrent i, com ells, centenars de famílies valencianes, víctimes de desnonaments judicials. Ens bull la sang quan ens assabentem que els directius de Ràdio Televisió Valenciana han anunciat un ERO que deixarà en el carrer més de mil professionals de l’ens públic. Ens portem les mans al cap quan veiem la fotografia dels alumnes de l’IES Vila-roja d’Almassora, coberts amb mantes perquè el centre no pot pagar les factures de la calefacció. Perdem la paciència quan ens informem a través de la premsa que la policia ha detingut 14 alts càrrecs de la Conselleria de Ciutadania i Solidaritat perquè una part dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a Cooperació no acabaren precisament en projectes per al desenvolupament del medi rural a Nicaragua. Ens posem nerviosos quan llegim l’informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i comprovem que la sanitat valenciana es troba en l’última posició del rànquing hospitalari de l’Estat Espanyol, amb més de sis mesos de llista d’espera per a ecografies o ecocardiogrames, per exemple, i amb una reducció de 262 llits en 2011 que ens deixa amb una xifra de 2’44 llits per cada 1000 habitants (molt lluny de la ràtio d’altres territoris, com ara Aragó (3’84/1000), Astúries (3’96/1000) o Catalunya (4’19/1000)). Se’ns posa un nuc a l’estómac quan escoltem al cap superior de la Policia Nacional a València, Antonio Moreno, referint-se als manifestants com a “l’enemic”, per no parlar de les incomptables càrregues policials injustificades i injustificables.

Senzillament, no ens quedem callats davant de la corrupció, davant de l’autoritarisme, davant de les mentides flagrants dels nostres governants. No ens agrada que ens prenguen per idiotes. Són moltes i molt diverses les raons que ens porten a eixir al carrer. Cadascú de nosaltres té els seus propis motius i la seua perspectiva particular sobre la política, però compartim un sentiment d’indignació que ens agermana, que ens uneix. Podem batejar-lo de qualsevol manera, podem posar-li l’apel·latiu que us abellisca: el nom no fa la cosa. Aquest moviment ciutadà tot just acaba d’engendrar-se i té un llarg recorregut reivindicatiu per davant: moltes denúncies pendents, molts càntics incòmodes, molts dits a l’ull. Però el procés és irreversible: aquesta Primavera Valenciana no és flor d’un dia.

Article publicat a Levante EMV el dia 8 de març de 2012.