Entrades amb l'etiqueta ‘primavera valenciana’

Ni passivitat ni conformisme

diumenge, 1/04/2012

El dia 30 de març vaig fer un concert molt especial a l’IES Joan Coromines de Benicarló. Els alumnes de 4t d’ESO van acompanyar-me damunt de l’escenari recitant alguns versos d’Estellés, de Salvat-Papasseit, de Mercè Rodoreda… i aquells que sabien una miqueta de música, van atrevir-se a tocar algun instrument com a acompanyament dels poemes. Amb la sala d’actes plena de gom a gom, es va parlar de moltes coses, es van denunciar les retallades en l’ensenyament, els alumnes mostraren la seua solidaritat amb els estudiants de l’IES Lluís Vives, per la brutalitat policial desmesurada de la qual foren víctimes durant els primers dies de la Primavera Valenciana. De veritat que va ser molt engrescador compartir minuts d’escenari amb gent jove tan entusiasta i amb unes ganes boges de canviar les coses i treballar per una societat més justa i més digna. Òscar Coll i Pepa Àlvarez, dos dels seus professors, també pujaren a recitar i van fer una reflexió que volia traslladar-vos: els mitjans de comunicació parlen molt alegrement dels “NI-NI”, tractant de criminalitzar el jovent, oferint una visió anestesiada i passiva de les generacions que pugen. Però això és terriblement injust, perquè no parlen de les coses bones que fan, ni de les seues idees, ni dels seus projectes, ni dels seus anhels: no parlen de la glopada d’aire fresc que hi havia divendres al Coromines. Moltes, moltes gràcies, per vacunar-me amb les vostres ganes de menjar-vos el món, companys i companyes!

València en el mapa

dimecres, 28/03/2012

“Hemos puesto Valencia en el mapa”. Ni una ni dos ni tres vegades haureu escoltat aquesta frase en boca dels diputats i portaveus del Partit Popular. És el seu argument de pes, tan recurrent com populista, per a justificar la política de “Grandes Eventos” que ha caracteritzat la gestió governamental de la Generalitat Valenciana durant els últims 17 anys: la Fórmula1, l’America’s Cup, el Encuentro de las Famílias, Terra Mítica, la Ciutat de les Arts i les Ciències… Però no ha sigut fins a l’any 2012 quan de veritat hem obtingut la projecció mundial que ens mereixíem, quan els mitjans de comunicació internacionals veritablement s’han posat d’acord per a parlar sobre la nostra terreta. Ara és quan per fi la BBC, Le Monde, The Guardian o el New York Times han explicat a televidents i lectors de cinc continents allò que s’havia d’explicar sobre el nostre benvolgut paradís mediterrani. Gràcies a l’excel·lent i impecable gestió dels nostres governents, les agències de turisme i els touroperadors no donen a l’abast. Els hostelers anuncien que estan a punt d’arribar al 115% de l’ocupació. Els restaurants d’El Palmar treballen a estall i els perxadors professionals de l’Albufera exerciten els seus bíceps més que mai (òbviament, esperonats per la revalorització publicitària aconseguida per Francesc Camps i la famosa entrevista de la Telva!). Les grues i les bastides tornen a embellir el nostre paisatge perquè torna la febre de la construcció al nostre litoral: més hotels, més apartaments, més aeroports, més sol i platja per a tothom! Per fi podem dir-ho amb el cap ben alt: ja estem en el mapa.

BBC: “Spain cuts leave Valencia’s schools in dire straits” [Les retallades a l'Estat Espanyol deixen les escoles de València en una situació desesperada]

ARTE: “Crise et corruption en Valence” [Crisi i corrupció a València]

Russia Today (en anglés) “Austerity Anger: Cops lash out at cuts protests in Spain” [La ira de l'austeritat: la policia carrega contra les protestes per les retallades en l'Estat Espanyol]

Russia Today (en anglés): “Thousands protest after police violence in Spain” [Milers de persones protesten després de la violència policial a l'Estat Espanyol]

Radio Televisione Svizzera (TV Suïssa, en italià): “Spagna, scuole al freddo” [Estat Espanyol, escoles al fred]

New York Times (Foto del dia, 17 de febrer de 2012) “Riot Police in Valencia, eastern Spain, confronted a student protesting the detention of ten people arrested on thursday during another rally against cuts in public education” [La policia antiavalots de València, situada a l'est de l'Estat Espanyol, es va enfrontar a una protesta estudiantil per la detenció de deu persones arrestades el dijous durant una altra manifestació contra les retallades en l'educació pública]

The Guardian: “Valencia police and students clash over education cuts” [La policia de València i els estudiants s'enfronten per retallades a l'educació]

Le Monde: “Espagne: violences lors d’une manifestation contre la rigueur à Valence” [Estat Espanyol: la violència durant una protesta contra l'austeritat a València]

Le Monde: “Au bord de la faillite, la région de Valence paie sa folie des grandeurs” [A la vora de la fallida, la regió de València paga la seua magalomania] 

 

La Primavera Valenciana no és flor d’un dia

dijous, 8/03/2012

Crec sincerament que els valencians i les valencianes que ens hem apoderat de places i carrers durant les darreres setmanes, totes i tots els que portàvem un llibre a la mà durant les mobilitzacions, cadascun dels qui hem protestat, xiulat i cantat a pulmó, ens podem identificar fàcilment amb els somnis i horitzons de la simbòlica Plaça Tahrir: volem, demanem, exigim més democràcia. I com s’explica això sense abstraccions?

Simplement, no ens quedem de braços creuats quan passem per davant del menjador social del barri de Benimaclet i observem cues llarguíssimes des de les onze del matí. No restem impassibles quan llegim a les xarxes socials que el pròxim 8 de març Ziyad, Fàtima i els seus dos fills podrien perdre la seua casa a Torrent i, com ells, centenars de famílies valencianes, víctimes de desnonaments judicials. Ens bull la sang quan ens assabentem que els directius de Ràdio Televisió Valenciana han anunciat un ERO que deixarà en el carrer més de mil professionals de l’ens públic. Ens portem les mans al cap quan veiem la fotografia dels alumnes de l’IES Vila-roja d’Almassora, coberts amb mantes perquè el centre no pot pagar les factures de la calefacció. Perdem la paciència quan ens informem a través de la premsa que la policia ha detingut 14 alts càrrecs de la Conselleria de Ciutadania i Solidaritat perquè una part dels pressupostos de la Generalitat Valenciana per a Cooperació no acabaren precisament en projectes per al desenvolupament del medi rural a Nicaragua. Ens posem nerviosos quan llegim l’informe de la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública i comprovem que la sanitat valenciana es troba en l’última posició del rànquing hospitalari de l’Estat Espanyol, amb més de sis mesos de llista d’espera per a ecografies o ecocardiogrames, per exemple, i amb una reducció de 262 llits en 2011 que ens deixa amb una xifra de 2’44 llits per cada 1000 habitants (molt lluny de la ràtio d’altres territoris, com ara Aragó (3’84/1000), Astúries (3’96/1000) o Catalunya (4’19/1000)). Se’ns posa un nuc a l’estómac quan escoltem al cap superior de la Policia Nacional a València, Antonio Moreno, referint-se als manifestants com a “l’enemic”, per no parlar de les incomptables càrregues policials injustificades i injustificables.

Senzillament, no ens quedem callats davant de la corrupció, davant de l’autoritarisme, davant de les mentides flagrants dels nostres governants. No ens agrada que ens prenguen per idiotes. Són moltes i molt diverses les raons que ens porten a eixir al carrer. Cadascú de nosaltres té els seus propis motius i la seua perspectiva particular sobre la política, però compartim un sentiment d’indignació que ens agermana, que ens uneix. Podem batejar-lo de qualsevol manera, podem posar-li l’apel·latiu que us abellisca: el nom no fa la cosa. Aquest moviment ciutadà tot just acaba d’engendrar-se i té un llarg recorregut reivindicatiu per davant: moltes denúncies pendents, molts càntics incòmodes, molts dits a l’ull. Però el procés és irreversible: aquesta Primavera Valenciana no és flor d’un dia.

Article publicat a Levante EMV el dia 8 de març de 2012.

Primavera valenciana

dimarts , 21/02/2012

Està en l’ambient. Es respira. Es nota. Hi ha urgència per canviar les coses, ànsies d’inundar places i carrers. L’inventari de greuges augmenta, la indignació acumulada comença a regolfar. La falta d’escrúpols i la prepotència del Partit Popular és escandalosament flagrant, i als ciutadans i ciutadanes d’aquest País se’ns han unflat els nassos: hem perdut la paciència definitivament. De manera que ens vestim amb roba lleugera, ens posem unes sabates còmodes i ens apoderem dels carrers.

Fem nostra la via pública perquè estem farts dels negocis tèrbols i mangarrufes dels nostres governants. Perquè Gürtel, Brugal, EMARSA i Noós són la punta d’un iceberg de fem, brutícia i corrupció que ens indica fins on arriba l’abast de la metàstasi. Perquè les arques públiques estan buides i no podem pagar les farmàcies ni els proveïdors. Perquè la Generalitat Valenciana es troba en fallida tècnica, hipotecada amb un deute de 63.675 milions d’euros, el pressupost total de quatre anys. Perquè Bernie Ecclestone ens cobra 20 milions cada temporada per albergar la prova de la Fórmula 1 a València, però no n’hi ha diners per a calefacció en escoles i instituts. Perquè hem finançat amb 151 milions d’euros un aeroport sense avions i amb 300.000 euros una escultura hagiogràfica de Carlos Fabra, mentre que paral·lelament ens veiem obligats a retallar la sanitat pública i altres serveis bàsics. Perquè l’arquitecte Santiago Calatrava s’ha embutxacat 15 milions d’euros per dissenyar un projecte de tres gratacels helicoïdals ubicats a la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències que mai no es construiran. Perquè aquestos 15 milions d’euros se sumen als 1238 milions (la xifra posa els pèls de punta!) que ha costat el complex sencer, pressupostat inicialment en 308 milions: això significa un sobre-cost del 300%, uns diners que hauran de pagar amb els seus impostos els fills dels fills dels nostres fills.

Perquè ens bull la sang quan escoltem al nostre Molt Honorable (sic) President Francesc Camps confessar-li “te quiero un huevo” a un mafiós de segona divisió B. Perquè no podem veure els informatius de Canal9 més de cinc minuts seguits sense que ens isca una úlcera d’estómac. Perquè ens entren ganes de boçar quan ens assabentem que MetroValència va alliçonar els tècnics de FGV abans de la seua compareixença en la comissió d’investigació parlamentària de l’accident 3J, amb l’objectiu de persuadir el jutge competent que l’error humà era l’única causa possible de la tragèdia (això en el meu poble es diu mentir i tergiversar per tal de no assumir les responsabilitats de l’accident més greu de la història d’Europa: 43 morts + 47 ferits). Perquè ens cau la cara de vergonya quan el PP de Rita Barberà fa valdre la seua majoria absoluta en l’Ajuntament de València i vota en contra de la retirada dels privilegis a Francisco Franco, que encara és avui dia alcalde honorífic de la ciutat (vos jure que és veritat, podeu consultar les hemeroteques!). Perquè posem el crit en el cel quan assistim a la resposta desproporcionada, la demostració de violència gratuïta i brutalitat policial, que la recent nomenada Delegada de Govern, Paula Sánchez de León, va autoritzar contra alumnes d’entre 12 i 17 anys de l’IES Lluís Vives, que protestaven per les retallades en l’ensenyament públic: quatre dies de colps, insults, detencions il·legals, atemptats contra la llibertat d’expressió i un llarg etcètera d’escopinades a la democràcia, com si haguérem fet un viatge amb una màquina del temps fins a febrer de 1951, amb els grisos repartint llenya i el NO-DO mirant cap a una altra banda.

Però ha arribat un moment que els ciutadans i ciutadanes del País Valencià ens hem cansat, la indignació ens ix per les orelles, estem farts, extremadament farts. I hem decidit prendre els carrers i dir la nostra. Manifestar públicament el nostre descontent, la nostra vergonya, la nostra animadversió cap a aquesta manera de fer política, cap a l’autoritarisme recalcitrant del Partit Popular.

Ja ho va dir Pablo Neruda, “podran tallar les flors, però mai no podran aturar la primavera”. Acabem, entre tots, d’una vegada amb aquest hivern llarguíssim i donem la benvinguda a la primavera valenciana.

 

#PrimaveraValenciana

 

 

Pau Alabajos

Torrent, 18 de febrer de 2012

 

 

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO

 

PRIMAVERA VALENCIANA

Está en el ambiente. Se respira. Se nota. Hay urgencia por cambiar las cosas, ansias de inundar plazas y calles. El inventario de agravios aumenta, la indignación acumulada empieza a desbordar. La falta de escrúpulos y la prepotencia del Partido Popular es escandalosamente flagrante, y a los ciudadanos y ciudadanas de este País se nos han hinchado las narices: hemos perdido la paciencia definitivamente. De manera que nos vestimos con ropa ligera, nos ponemos unos zapatos cómodos y nos apoderamos de las calles.

Hacemos nuestra la vía pública porque estamos hartos de los negocios turbios y trapicheos de nuestros gobernantes. Porque Gürtel, Brugal, EMARSA y Noós son la punta de un iceberg de estiércol, suciedad y corrupción que nos indica hasta dónde llega el alcance de la metástasis. Porque las arcas públicas están vacías y no podemos pagar a las farmacias ni a los proveedores. Porque la Generalitat Valenciana se encuentra en quiebra técnica, hipotecada con una deuda de 63.675 millones de euros, el presupuesto total de cuatro años. Porque Bernie Ecclestone nos cobra 20 millones cada temporada por albergar la prueba de la Fórmula 1 en València, pero no hay dinero para calefacción en escuelas e institutos. Porque hemos financiado con 151 millones de euros un aeropuerto sin aviones y con 300.000 euros una escultura hagiográfica de Carlos Fabra, mientras que paralelamente nos vemos obligados a recortar la sanidad pública y otros servicios básicos. Porque el arquitecto Santiago Calatrava se ha embolsado 15 millones de euros por diseñar un proyecto de tres rascacielos helicoidales ubicados en la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències que nunca se construirán. Porque estos 15 millones de euros se suman a los 1238 millones (¡la cifra pone los pelos de punta!) que ha costado el complejo entero, presupuestado inicialmente en 308 millones: eso significa un sobrecoste del 300%, un dinero que pagarán con sus impuestos los hijos de los hijos de nuestros hijos.

Porque nos hierve la sangre cuando escuchamos a nuestro Molt Honorable (sic) President Francisco Camps confesarle “te quiero un huevo” a un mafioso de segunda división B. Porque no podemos ver los informativos de Canal9 más de cinco minutos seguidos sin que nos salga una úlcera en el estómago. Porque nos entran ganas de vomitar cuando nos enteramos que MetroValencia aleccionó a los técnicos de FGV antes de su comparecencia en la comisión de investigación parlamentaria sobre el accidente 3J, con el objetivo de convecer al juez competente de que el error humano era la única causa posible de la tragedia (esto en mi pueblo se llama mentir y tergiversar para no asumir las responsabilidades del accidente más grave de la historia de Europa: 43 muertos + 47 heridos). Porque nos cae la cara de vergüenza cuando el PP de Rita Barberà hace valer su mayoría absoluta en el Ayuntamiento de València y vota en contra de la retirada de los privilegios a Francisco Franco, que todavía es hoy en día alcalde honorífico de la ciudad (¡os juro que es verdad, podéis consultar las hemerotecas!). Porque ponemos el grito en el cielo cuando asistimos a la respuesta desproporcionada, la demostración de violencia gratuita y brutalidad policial, que la reciente nombrada Delegada del Gobierno, Paula Sánchez de León, autorizó contra alumnos de entre 12 y 17 años del IES Lluís Vives, que protestaban por los recortes en la enseñanza pública: cuatro días de golpes, insultos, detenciones ilegales, atentados contra la libertad de expresión y un largo etcétera de escupitajos a la democracia, como si hubiéramos hecho un viaje en una máquina del tiempo hasta febrero de 1951, con los grises repartiendo leña y el NO-DO mirando hacia otro lado.

Pero ha llegado un momento en que los ciudadanos y ciudadanas del País Valenciano nos hemos cansado, la indignación nos sale por las orejas, estamos hartos, extremadamente hartos. Y hemos decidido tomar las calles y exponer nuestra opinión. Manifestar públicamente nuestro descontento, nuestra vergüenza, nuestra animadversión hacia esta manera de hacer política, hacia el autoritarismo recalcitrante del Partido Popular.

Ya lo dijo Pablo Neruda, “podrán cortar las flores, pero nunca podrán detener la primavera”. Acabemos, entre todos, de una vez con este invierno larguísimo y demos la bienvenida a la primavera valenciana.

#PrimaveraValenciana

Pau Alabajos

Torrent, 18 de febrero de 2012