Amb el gas no es juga

dimecres, 19/01/2011

Per Cristian Valle Celedón

Durant 7 dies l’extrem sud de Xile, ha quedat completament paralitzat. Una aturada indefinida va tancar carreteres, l’aeroport, comerços, indústries… El motiu: la intenció del govern xilè de reduir els subsidis al consum de gas de la població magallànica, provocant un alça de gairebé el 17% del seu preu.

Els habitants de la regió de Magallanes, amb Punta Arenas com a capital, han desafiat el poder central i les conseqüències han estat altes: una pèssima imatge internacional amb milers de turistes estrangers atrapats a la regió, enormes pèrdues econòmiques a causa del bloqueig al principal destí turístic d’estrangers del país, el Parc Natural de les Torres del Paine, i a sobre en plena temporada alta, la mort de 2 manifestants atropellats, més de 50 detinguts, …

Davant la crisi, la gestió del el govern no podia haver estat pitjor. L’actitud altívol i les reaccions autoritàries de l’equip de Sebastiàn Piñera, anunciant l’aplicació de la polèmica Llei de Seguretat de l’Estat, no van fer més que despertar una onada de solidaritat de la resta del país amb els magallànics. El gir dels esdeveniments es va produir amb el canvi del ministre d’energia pel popular Lawrence Golborne, també responsable de la cartera de mineria. Golborne, el ministre que va tancar el 2010 com el més ben valorat del gabinet gràcies a la seva gestió del rescat dels 33 miners, va a passar ser el representant del govern en les negociacions. I sembla ser que se’n ha sortit prou bé del seu primer gran repte polític, i això que va ser un dels que van proposar l’augment dels preus. Ironies de la política. Ahir mateix es va arribar a l’acord: el 40% de les families seguiran rebent els subsidis del gas i un 3% d’augment pels propers 10 mesos. Avui a Golborne se’l veu inflat a les fotos. Però que passarà l’any vinent?

Els arguments del president Piñera per la pujada del preu del gas són aquests: el gas s’acaba i cal reduir el consum de la població. Però clar, amb aquestes declaracions s’oblida del consum de gas que fa la indústria privada a la regió, molt més elevat que el consum residencial. Tampoc ha fet una proposta energètica per a la regió. Què esperava, que els magallànics acceptessin aquesta política centralista sense dir la seva? Per entendre la seva reacció cal recordar que es tracta d’una societat que viu en una regió de fred extrem i amb poquíssimes hores de llum a l’hivern. Allà el preu del gas ho determina tot, fins i tot l’energia elèctrica es fa amb gas. Ells entenen que el subsidi del gas ajuda a compensar en part, la llarga llista de desaventatges que té el fet de viure aïllats, però sembla ser que Piñera no ho veu igual.

El magallànics han alçat la veu, d’una manera pacífica però contundent, i Xile els ha escoltat. No ha estat fàcil per ells i el desgast ha estat molt gran. Cal recordar que aquests habitants de la fi del món, han après a treballar junts per poder fer front a la duresa del seu clima. Esforcats ovellers, valents mariners … des de mitjans del XX, exploten el gas i el petroli per compartir-lo amb la resta del país. Ara el govern els volia treure els pocs privilegis que gaudien, però valdria més que hagués fet memòria i hagués recordat com al 78, amb la quasi guerra contra Argentina, els magallànics es van atrinxerar per defensar la seva terra, o el puntarenazo del 84, una de les primeres manifestacions col·lectives al país contra Pinochet. President Piñera, amb el gas no es juga i amb els magallànics menys.

Per Cristian Valle Celedón

Per Cristian Valle celedón

Per Cristian Valle Celedón

Per Cristian Valle Celedón