El Barça a Dakar

“M’ha fet molt de mal. Ha fet un treball excepcional, és un dels millors entrenadors al món. Per haver perdut els últims dos partits, no cal tirar la tovallola. No ho entenc.”

Ho reconeixia afectat ahir divendres en Luciano Bernardino, un dels perruquers capverdians del carrer Gomis del barri del Plateau, després de rebre un SMS del seu fill on li anunciava que Guardiola deixava el Barça. “En tots els aspectes de la vida, cal tenir una mica de sort. I el Barça no n’ha tingut ni contra el Chelsea ni contra el Reial Madrid. Un equip que ha tingut la pilota el 90 per cent del partit i que no ha tingut la sort de marcar, no podem demanar-li més.”

Dakar, explica, és com la resta d’Àfrica i del món: està dividit entre barcelonistes i merengues. I això es reprodueix en el microcosmos del carrer Gomis on una desena de perruquers de les petites illes del Cap Verd tallen cabells i afaiten barbes. Molts d’ells porten la samarreta dels seus clubs preferits i ho posen fàcil als clients, que ja saben a qui han d’escollir si no volen jugar en camp contrari.

Per matar l’espera entre client i client, els perruquers es fan la guitza i comenten les últimes noticies esportives. Però el que no acaba d’entendre Luciano és perquè els seus col·legues madridistes no reconeixen l’esforç del Barça. “Si t’agrada el bon futbol, t’ha d’agradar el joc espectacular i divertit que ha fet el Barça aquests últimes temporades. No saben perdre”.

Perruquer, músic, futbolista, pescador, boxejador,… aquest home a la quarantena, s’ha guanyat la vida a Holanda, França, Itàlia i als Estats Units. Luciano seguia el club dels seus somnis fins i tot des dels vaixells de pesca a l’Atlàntic on treballava. I quan no, es feia guardar els diaris per posar-se al dia al seu retorn. Un dels primers partits que recorda va ser un “clásico” dels anys 70 on jugava Cruyff. “Ja m’agradaria anar al Camp Nou encara que fos una vegada a la vida, però si avui fos jove, el que somiaria és formar part del centre de formació del Barça.”

El futur té ben clar que continuarà sent blaugrana gràcies als joves talents de la Masia. “Saps, aquest no és el nostre any… Però tampoc el del Reial Madrid!”  Luciano somriu, mira les seves tisores i es concentra de nou en el cap d’un client a qui, a més d’un nou pentinat, oferirà conversa al voltant d’aquest equip que tot i en hores baixes, aixeca passions arreu del món.

1 comentari

  • marc

    06/05/2012 0:09

    És impressionant la passió que tenen…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús