L’Ebola: pànic a l’Àfrica de l’Oest

La notícia m’enganxa treballant a la frontera de Mali amb Mauritània. L’estranya malaltia que va matar misteriosament a tots els passatgers que compartien un taxi a l’extrem sud de Guinea és l’Ebola. L’avió d’Air Mauritanie que m’havia de retornar al Senegal i continuar a Guinea Conakry decideix no seguir el viatge. S’aturarà a Dakar tot i les protestes d’una desena de viatgers. Ha sonat l’alarma, el pànic es comença a estendre i els països veïns comencen a prendre mesures.


Per primera vegada a l’Àfrica Occidental

És el desè brot d’Ebola a l’Àfrica, però el primer a l’oest del continent. Aquest virus poc conegut és transmès per algunes espècies de ratpenats. El virus ataca també d’altres mamífers com ximpancès, cérvols o eriçons, que com els mamífers alats, són àpat habitual d’algunes ètnies de la selva de Guinea, Sierra Leona i Costa d’Ivori.

L’Ebola es pot contagiar ràpidament per la saliva, la sang o la suor. El període d’incubació és d’entre 10 i 20 dies, no hi ha vacuna coneguda i és altament letal. Entre el 60 i 95 %  dels casos diagnosticats acaben amb la mort. De moment, al sud de la Guinea s’han detectat 88 casos, 63 letals. L’epidèmia també ha causat 5 morts a Libèria i un a Sierra Leona. El ball de xifres de malalts, suposats casos de contaminació i morts comença a augmentar i a reflectir-se als mitjans de tot el món. L’alarma també ha creuat l’Atlàntic. Al Canadà, un ciutadà procedent de Sierra Leona, després d’estar en observació, està lliure de sospita de contaminació d’Ebola.

Un responsable del servei Humanitari de l’Unió Europea (ECHO) em va explicar que normalment els brots d’aquest virus mortal apareixen en zones rurals remotes. Per evitar contagis, es posen en quarantena durant setmanes o mesos zones senceres. Com que també hi ha casos a Sierra Leona i Libèria els serveis de l’Organització Mundial de la Salut i les ONGs sobre el terreny intentaran atacar el virus des dels tres costats de la frontera.

Un cordó de seguretat i la necessitat de canviar hàbits sanitaris

L’amic Thierno, periodista i director del diari “Le Lynx” de Conakry, em respon al telèfon des de la capital. M’explica que s’ha muntat un cinturó de seguretat a les províncies del sud. A la capital, ningú no gosa viatjar-hi. L’exèrcit col·labora amb els equips de les ONGs i s’han muntat centres d’aillament per malalts sospitosos a vàries ciutats. “El ministeri de Salut no ens han donat instruccions especials, només seguir les normes comuns d’higiene i evitar menjar carn de la selva. Ratpenats, micos, cérvols… Però nosaltres no en mengem a la capital.”

Ja feia una setmana que la febre havia matat a desenes de persones, però els habitants de les regions de la Guinea Forestal, acudien primer a la medicina tradicional per trobar-hi una explicació. Poc personal mèdic, poc preparat i amb poca informació sobre el virus ha endarrerit la reacció. Ha calgut enviar provetes a Lió, França, per comprovar les sospites. Metges Sense Fronteres que ja estaven presents al país, han reforçat ràpidament el seu equip i material tècnic.

“Però molts més hàbits hauran de canviar” m’explica Thierno.“El virus es transmet fins i tot després de la mort d’un malalt.” Thierno m’explica que els funerals i les vetlles dels difunts, on tradicionalment familiars i veïns acudeixen en massa, són un risc de contaminació i el personal sanitari cal que abordi el tema adequadament amb el risc de ferir sensibilitats.

Inquietud a la capital guineana

A Guinea, però, tot apunta que hi haurà dificultats serioses per controlar la contaminació. Ahir al vespre el Ministeri de Salut va confirmar 4 casos en un hospital de la capital que ja estan aillats. Conakry compta amb gairebé 3 milions d’habitants i no és precisament l’ordre, la bona organització i la neteja el que regna a la ciutat. “La gent té por”, m’explica Thierno. “Algunes persones han començat a portar màscara de protecció, però són molt poques. Fa mesos vam viure una epidèmia de còlera, però aquesta, desperta més temor. A part dels expatriats europeus, ningú pensa en abandonar ni la capital ni el país.” Però la salut de Guinea no inquieta només als seus habitants. Fronterer amb 6 Estats diferents, gairebé tots els veïns han anunciat mesures sanitàries.

Els veïns comencen a prendre mesures

A les províncies del sud del Senegal ja s’han prohibit els “louma”, els mercats setmanals. A ciutats com Kédougou, els mercats són la cita per venedors, clients i animals vinguts dels dos costats de la frontera. Un risc que el govern senegalès vol evitar. El ministeri de Salut s’apunta així a algunes mesures que també han anunciat els seus homòlegs de Mali i Costa d’Ivori. Els responsables dels petits ambulatoris del país reben informació sobre com detectar els símptomes de la malaltia i com evitar-ne el contagi. D’altres països més desorganitzats, com Guinea Bissau, de moment es desconeix com s’ho faran.

Guinea compta amb un sistema de salut absolutament desastrós. Les seves fronteres poroses faciliten el passatge de gent i mercaderies. La situació econòmica i social del país obliga a milers de guineans a tenir un peu als països limítrofs i a deplaçar-se sovint. També a Dakar. El neguit comença a estendre’s entre la nombrosa diàspora guineana que creua els dits mentres escolten enganxats a la ràdio com el ball de xifres augmenta hora a hora.

 

 

 

8 comentaris

  • farra sanchez noguera

    01/04/2014 21:56

    Tinc molts dubtes sobre el que estàs explicant.Hi ha alguna relació amb l’imigració en massa que s’està desbocant a la frontera de Ceuta?.Toc toc Europa?

  • Horaci Garcia Marti

    02/04/2014 0:19

    Hola Farra,

    Merci per llegir-te aquest blog. Doncs jo no veig la relació entre l’immigració i aquest virus rar i agressiu. L’Ebola és la desena vegada que apareix al continent, però és la primera vegada a l’Àfrica de l’Oest i que hi ha casos en zones urbanes. D’aqui a que afecti als flux migratoris nord-sud i passant per Ceuta… no ho veig.

  • fara sanchez noguera

    02/04/2014 9:49

    He ficat Farra? jajaja! és Fara.Potser és massa conspiranoide ,cert. Però m’imagino que amb els fluxos d’inmigració que hi ha dintre del continent per hambrunes i guerres la malatia pot ser transmessa amb més facilitat.Una excusa perfecta de cop i volta per criminalitzar i estigmatitzar als inmigrants.

  • fara sanchez noguera

    02/04/2014 9:56

    Potser he vist masses pel.lícules (…) per si de cas tu cuida’t,i sigues malpensat i tem el pitjor com a bon català.

  • Horaci Garcia Marti

    02/04/2014 10:08

    Els Guineans es mouen a tots els països limítrofs. Les fronteres colonials no corresponen a les naturals. A l’Àfrica Occidental, l’ètnia i la familia pesa més que el passaport. Vendre, comprar, festes religioses, visites familiars,… hi ha mil motius per desplaçar-se. El proper mes, si les autoritats sanitàries no diuen el contrari, hi ha prevista una gran peregrinació religiosa anual. Milers de malís, senegalesos, gambians i guineans es desplaçaran al sud del Senegal… Europa, Ceuta, la valla els hi queda molt lluny.

  • fara sanchez noguera

    02/04/2014 13:02

    Entenc.Sempre he tingut la percepció de què “tots” tenen necessitat de prosperar.Ho diu una mileurista que ben aviat pagarà per treballar.N’obstant certes malalties desconegudes i agressives en països poc desembolupats hem semblen molt més perilloses.

  • Frederic Navàs

  • Anna Remiro

    14/04/2014 11:01

    Ceuta està massa lluny, és veritat, però fins a les Canaries hi ha tres o quatre dies de viatge en vaixells (“pateres”), temps dins del 21 dies d’incubament de la malaltia. I per als viatgers d’avió només unes hores.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús