Entrades amb l'etiqueta ‘Conakry’

Messi vs Obama

dijous, 27/06/2013

El president nord-americà i el jugador del Barça passaran pel Senegal aquesta setmana. Per Obama, primera parada d’un tour africà que el portarà a Sud-àfrica i Tanzània. De teló de fons, el delicat estat de salut de Mandela. Messi, dóna la seva imatge per lluitar contra la malària en un viatge patrocinat per una una fundació del Qatar.

Al mercat de Medina

Pregunto a l’Ali si està més content de l’arrivada d’Obama o de Messi.“Messi! Demà m’en vaig a Mbour amb transport públic amb els amics per fer-m’hi una foto. Tinc preparada una samarreta “Messi Forever” per que me la signi.” El 10 del Barça és una de les samarretes més venudes de tot el país. Al mercat del popular barri de Medina, buscava però, una imatge d’Obama hores abans que penjéssin els pòsters governamentals.

En 30 minuts al mercat, no he trobat cap foto del president americà. Ni a les barberies. Al Senegal, fotocòpies en color de lluitadors, de jugadors de futbols, de líders religiosos són plastificades i enganxades amb cinta adhesiva a finestres de cotxes i busos. D’Obama, ni una, de Messi a patades. Photoshopejades, amb Mourinho, amb Cristiano, amb samarreta del Barça i de la selecció argentina… Aquesta amb Modou Lo, un lluitador senegalès, una aparició a la samarreta interior de l’argentí. No és una enquesta del CIS, però de 10 homes a qui he preguntat, 8 esperen amb més il·lusió Messi que Obama.

Messi, farà somiar als joves  al ritme de la fundació del Qatar Aspire

A l’astre argentí, un helicòpter l’espera a la pista de l’aeroport per envolar-se ràpidament a 50 km cap al sud. Distribució de mosquiteres per prevenir el paludisme, visita d’un orfandat, d’una escola de futbol i d’una reserva d’animals. Però en la ja anunciada única roda de premsa de 10 minuts, les preguntes sobre els seu embolic financer seran les més buscades. Dubto que abordi el tema. Segur que més d’un ho intentarà. Lionel Messi estarà un parell de dies abans de marxar a Colòmbia, per continuar amb la seva missió patrocini.

I Obama, perquè ve a Dakar?

Doncs suposo, per felicitar al president Sall i a la tradició democràtica del país. Les urnes van fer fora al vell Wade el febrer 2012, en unes eleccions tenses fins l’últim moment. Un exercici saludable en una regió moguda. La guerra al nord de Mali i les properes eleccions amb un equilibri difícil, la inestabilitat del narcoestat de Guinea Bissau, les tensions perpètues a la democràticament inexperta Guinea Conakry… Al costat estats veïns, Senegal és un illot de pau i un exemple pel continent.

“Què voleu que vagi a veure i l’aplaudeixi? “ em pregunta Oumar, d’uns 50 anys, mentres llegia les portades dels diaris penjats amb les pinces d’estendre en un quiosc de premsa. “Jo no hi aniré. És un president americà, ha vingut aquí pels seus propis interessos.” Obama renovarà vincles amb el país més proper geogràficament del continent americà. A la punta de l’Àfrica Occidental s’han de lligar llaços econòmics, per frenar l’ombra de la Xina sobre el continent, però estratègics i militars també.

For security reasons…

A Dakar, for security reasons, es tanquen algunes de les artèries de circulació. Venedors ambulants han sigut reallotjats en mercats i fa dies que no és pot aparcar al centre. És fàcil creuar-se amb grups d’homes-croissants a la quarantena, vestits amb polo, ulleres de sol, motxilles negres a l’esquena i pinganillo a l’orella. Hi ha hagut una profunda campanya de neteja al recorregut de la visita. Tan profunda que ha portat a desenes de persones a la comissaria, almenys per unes hores. “El dia D, ho miraré a la tele. Jo tanco el restaurant, i me n’aniré a casa” em diu Ousmane Guèye, en una terrassa sense clients. Aquest restaurador té un bar restaurant a la turística illa de Gorée. Dijous passat, una batuda va portar a quinze persones a la presó i els veïns van acabar a pedrades amb una vintena de policies de paisà.

L’illa de Gorée, una visita privada en directe a la TV

A mitja horeta en ferri des del port de Dakar, aquesta petita illa és un dels punt d’embarcaments d’esclaus cap a Amèrica. Fundada per holandesos; portuguesos, anglesos i francesos es van disputar la seva posició estratègica. Tot i els historiadors reconeixen que va tenir un paper menor en el tràfic d’esclaus, aquesta agradable illa i el seu museu “la maison des esclaves” recuperen la memòria de temps passats i són avui, lloc de peregrinatge i símbol de la lluita contra l’esclavatge.

Mandela, Bush, Hollande,.. molts caps d’estat hi han passat. Obama hi serà acompanyat per Michelle i les dues filles. “Es tracta d’una visita privada” deia Souleymane Diop, cap de comunicació de la presidència senegalesa, en roda de premsa davant de 200 periodistes “No prohibirem l’accès a l’illa, però no hi haurà ferri durant la jornada. La RTS (televisió pública senegalesa) i la CBS ho cobriran i us donarem accés a la senyal.

Gorée bloquejat 24 hores abans de l’arrivada d’Obama. Amina, jove mare de l’illa sembla no importar-li gaire.  “No passa res si els turistes no venen un dia. Ja ho recuperarem. Si acollim bé al president Obama, segurament després vindran americans, que últimament no són molts.” Entre d’altres ocupacions, una paradeta de records. Pocs turistes aquests dies. “No esta tan malament. Has vist com està de net?” m’explica un veí apoltronat a la porta de casa seva a la petita illa.

En 24 hores els visitants il·lustres i els seus cossos de seguretat passaran com un llamp.

 

De Guinea Conakry a la Haia a la recerca de Justícia

divendres, 14/06/2013

El 2009 a la capital de Guinea Conakry, una manifestació autoritzada va ser reprimida feroçment pels militars aleshores al poder. Policies, gendarmes i militars van permetre l’entrada a l’estadi “28 de Setembre” a milers de manifestants a les 11 del matí. Un cop dins, la repressió a cop de fusell, matxet i baioneta van causar 157 morts, centenars de ferits i gairebé 90 desapareguts. A plena llum del dia, més de 130 dones van ser víctimes de violència sexual i mutilacions genitals.  

Un informe de Nacions Unides va qualificar els fets de crim contra la Humanitat. Aquestes últimes setmanes he acompanyat a una delegació guineana des de l’Àfrica de l’Oest a la seu del Cort Penal Internacional, a la Haia.

De Conakry a la Haia

“Em pots fer una foto, sis plau?” em demanava el periodista i director del diari satíric “Le Lynx” davant del Palau de la Pau a la capital dels Països Baixos. El guineà Thierno Diallo porta tota la vida lluitant pels drets de l’Home i la llibertat d’expressió a l’Àfrica Occidental. Juntament amb dos advocats i la presidenta d’una associació de víctimes han visitat la seu de la Cort Penal Internacional. Serè i mesurat, surt una mica decebut dels 3 dies de formació i d’intercanvi d’informació. “Ens hem topat amb la realitat. Pensàvem que la CPI era la solució als nostres problemes i ens han dirigit de nou al nostre sistema judicial. Caldrà seguir fent pressió perquè la Justícia avanci a Guinea… Quantes vegades caldrà venir aquí?”

Diallo i l’equip de l’Organització Guineana dels Drets de l’Home (l’OGDH) han rebut una formació sobre protecció de testimonis i sobre el funcionament de la justícia internacional. Han pogut assistir al judici del congolès Jean-Pierre Bemba i han intercanviat informació sobre les investigacions que el fiscal de la CPI porta des del 2010 sobre la massacre de l’estadi.

Per primera vegada, en aquest oblidat país d’Àfrica Occidental, una organització no governamental (l’OGDH) i les associacions de víctimes són acusació directe en un procés judicial. 13 advocats guineans amb l’ajuda d’un francès interroguen, documenten, protegeixen a les víctimes i fan pressió als jutges per trobar la llum en l’afer de l’estadi.

Gràcies a aquesta pressió, des del 2010, la trista història de l’estadi interessa a la Justícia internacional. Hi ha una investigació oberta i 7 desplaçaments sobre el terreny. Però els responsables de la CPI asseguren que el dossier esta encara en fase preliminar, i ara per ara, poques accions es prendran. La justícia internacional coopera amb la justícia guineana i a la Haia estan convençuts que el sistema jurídic local ha començat un veritable procés i que no és el moment per actuar. “Caldrà canviar d’estratègia. Cal que seguim lluitant per resoldre el nostre cas al nostre país” em diu convençut Thierno.

Una Justícia hereva de 50 anys de règims militars

Poc interès desperta aquest fantàstic país on tot esta per fer. El segon productor de bauxita al món i important font de diamants i or,  la lluita contra la impunitat esta sobre la taula. Si aquest dossier prospera, podria servir d’exemple i obrir altres processos més antics. Però hi ha poques esperances entre el grup de guineans. “A Guinea ningú fa el que ha de fer. Els textos són bons, però no s’apliquen. La Justícia esta al servei de la política” m’explicava Hamidou Barry, un dels advocats en un trajecte en tren de la Haia a Brussel·les.

Guinea Conakry va obtenir la independència de França fa 55 anys. Des d’un inici va rebutjar alinear-se com la majoria d’ex-colònies al costat de la metròpolis. El país va caure sota repressius règims militars durant més de 50 anys… fins que unes primeres i tenses eleccions van posar les bases al sistema democràtic l’octubre 2010. Un sistema democràtic fràgil, imperfecte, corrupte i hereu de 5 dècades d’impunitat sobre les forces de l’ordre. Polítics i societat civil han d’enfrontar-se a una trista tradició que ha permès als homes armats a arrestar, torturar, violar, executar, enterrar i fins i tot penjar públicament als sospitosos d’alguna cosa.

3 anys i mig després, un sol policia a la presó

Tot i que hi ha 7 imputats pel dossier de la massacre a l’estadi, han calgut 3 anys i mig perque algú vagui a la presó. Una víctima ha sigut capaç de reconèixer a un dels seus tres violadors amb nom i cognoms. Un policia està des d’inicis de Maig tancat a la presó de la capital.

“Ara dormo tranquil·la” m’explica sota l’anonimat la víctima que ha denunciat en una habitació d’hotel a Conakry. Aquesta dona a la cinquantena tem les represàlies dels companys del denunciat. “Espero que la Justícia sancioni els autors. Perquè tothom sàpiga que les violències contra les dones no s’oblidin i els fets no es repeteixin.” La violació sexual és un tabú a Guinea. Un esforç enorme ha estat fet per ella i d’altres dones per denunciar els fets davant d’advocats i jutges. Sense cap acompanyament psicològic, la gran majoria han estat repudiades per marits i famílies i han acabat perdent feines i amics. Algunes contaminades pel VIH i d’altres han mort mesos després per no tenir accès a una atenció mèdica adient.

Però els principals responsables de la massacre segueixen sense castigar i no temen ser perseguits. L’informe de Nacions Unides apuntà al capità Moussa Dadis Camara, aleshores cap de les forces armades. Refugiat i protegit a Ouagadougou (Burkina Faso) després de que un dels seus guardes li disparés i li fes perdre un ull, no ha estat mai davant d’advocats ni jutges guineans. Com tampoc Claude Pivi. Avui responsable de la guàrdia presidencial, manté càrrec i sou i no ha donat mai la seva versió dels fets.

Noves eleccions i la violència reprèn a Conakry

La tensió augmenta aquets últims mesos a la capital guineana. L’oposició manifesta regularment per denunciar la manca de transparència a les properes eleccions legislatives que si tot va bé, s’haurien de celebrar el proper 30 de Juny. Anunciades i endarrerides 5 vegades, haurien d’haver-se realitzat abans dels 10 mesos de l’elecció del nou cap d’Estat. Només en 3 dies, entre el 22 i el 25 de Maig les autoritats asseguren que els enfrontaments entre manifestants i forces de l’ordre van causar 12 morts i 89 ferits. La població segueix amb resignació i temor la violència recurrent i el país està completament paralitzat.

Thierno m’explica que en aquest context aconseguir que el sistema de Justícia funcioni és  primordial pel futur del país. “Fins avui, les forces de l’ordre continuen disparant contra els ciutadans. Això és perquè encara no hem trobat la resposta jurídica adient contra les violacions dels Drets Humans. Tot el temps que el país segueixi sense jutjar i castigar als responsables de la massacre a l’Estadi del 28 de Setembre, Guinea seguirà atrapada en el cercle de la violència.”

Per calmar els ànims, el president Condé ha canviat el ministre de Seguretat i de Protecció Civil per un policia de professió. Però l’ambient és propici perque la salvatjada de l’estadi es pugui reproduir. Mentre l’esperança que la Justícia internacional actuï ràpidament sobre els responsables de la massacre s’esvaeix, les víctimes busquen una nova estratègia. Si realment la investigació prosperés i executants i instigadors dels fets van poc a poc a la presó, aquesta jove democràcia en construcció podria obrir un nou període de la seva Història. Sinó, aquest oblidat país de l’Àfrica de l’Oest haurà perdut una oportunitat per canviar-ne el seu rumb.