Entrades amb l'etiqueta ‘Ebola’

L’ebola arriba al Senegal (i jo a 1600 km…)

divendres, 29/08/2014

M’envien a cobrir una historia sobre l’ebola a Costa d’Ivori. Avió, 10h de bus i diluvis regulars per arribar a una frontera tancada des del cap de setmana passat. 48 h després d’aterrar en aquest paratge, un cas apareix al barri del costat de casa. A Dakar, un jove guineà ha estat ingressat a l’Hospital del barri de Fann. Ni idea que senten els veïns. Suposo, com aquí, aterrits. Creuem els dits. 

photo (2)

 

Aterrat a l’aeroport d’Abidjan, una pistola tèrmica t’apunta el cap. Temperatura correcte abans de passar la targeta sanitària i el control de passaports. Alguns pòster anuncien els símptomes de l’ebola als viatgers i tothom que treballa aquí sembla estar al corrent del risc. Puc atrapar un diari humorístic a la cua d’espera. A la portada: “Preferim el VIH a l’ebola: almenys mata a poc a poc.” Ara per ara, aquest país no ha estat tocat encara per l’epidèmia. Sentit de l’humor no en falta per una epidèmia que ja ha matat a més de 1500 persones a l’Àfrica de l’Oest. El passat Abril, a Libèria, el hit musical era “Ebola is in Town”. Avui ningú fa broma als carrers de Monrovia.

Costa d’Ivori limita amb Guinea Conakry i Liberia. Els 1300 km de fronteres terrestres, frondosos boscos tropicals, estan oficialment tancats des de fa una setmana. Tot i que l’OMS i ONGs com Metges Sense Fronteres han criticat durament aquesta mesura presa per diferents països de la regió, sembla que almenys els d’Abidjan han fet els deures a casa seva. No hi ha vols ni a Libèria, ni a Sierra Leona ni a Conakry, però les autoritats sanitàries i la població està ben informada.

A la regió de Tonkpi, a l’oest del país fronterer amb Guinea i Libèria, ningú no es dona la mà. “En saludem per Bluetooth!” em crida un jove a Man, la capital. Tampoc he pogut trobar venedors de carn del bosc. Ni ratpenats ni micos a les barbacoes del mercat. “Tothom esta espantat, però coneixen les regles i els perills” m’explica Rosine, la propietària d’un petit cafè.“Ens rentem les mans sovint i tenim lleixiu per desinfectar totes les eines de treball.” L’atmosfera però, és pesada i poc animada per ser un mercat important.

El doctor Seydou Doumbia, responsable del Ministeri de Salut a la regió, explica que des de finals d’Abril es fan reunions diàries per millorar el dispositiu sanitari i la prevenció. Està satisfet que la gent tingui por ja que les mesures de prevenció i de comunicació funcionen. “Mai s’està suficientment preparat, però intentem fer-ho el millor possible. És importantíssim detectar el primer cas, desprès tot es complica molt més. Si apareix un primer malalt, sabrem com gestionar-ho.” Als centres de salut es fan simulacions regulars “com qui s’entrena a futbol” i tenen els kits (vestimenta i material per desinfectar) a punt. N’he pogut veure 100 a l’Hospital Regional, el doble dels que hi havia previst per tot el Senegal fa una setmana.

A Sipilou, un dels check points de la frontera entre Guinea i Costa de Marfil un fi tronc de bambú enmig de la carretera de muntanya, marca el límit del territori. Vigilat per un grupet de militars avorrits, 3 metges vestits d’un blanc impecable i alguns camions bloquejats, el silenci s’imposa. Poc motivats, els conductors sorpresos per la mesura no tenen ganes de xerrar. Ens permeten donar un cop d’ull al petit kilòmetre en comú entre els dos Estats. Estranyament, creuem dones i algun nen que carreguen fruites i verdures. Un militar ens explica que van a conrear l’hort, que per molts habitants queden de l’altre costat de la frontera. Com arreu del continent, les fronteres traçades amb un cartabons europeus són poroses.

De tornada a Dakar, m’encantaria trobar-me amb el mateix dispositiu que a l’aeroport d Abidjan. Unes autoritats que passin missatges a la radio, a la TV i que enviïn regularment missatges tranquil.litzadors per telèfon a la població. Molt em temo que no serà així, i que el govern senegalès anirà de cul per trobar seguir el rastre d’aquest jove guineà que ha creuat el país per arribar a un hospital de la capital esperant trobar un remei. La frontera també estava tancada des de fa una setmana. Creuem els dits.

L’Ebola: pànic a l’Àfrica de l’Oest

divendres, 28/03/2014

La notícia m’enganxa treballant a la frontera de Mali amb Mauritània. L’estranya malaltia que va matar misteriosament a tots els passatgers que compartien un taxi a l’extrem sud de Guinea és l’Ebola. L’avió d’Air Mauritanie que m’havia de retornar al Senegal i continuar a Guinea Conakry decideix no seguir el viatge. S’aturarà a Dakar tot i les protestes d’una desena de viatgers. Ha sonat l’alarma, el pànic es comença a estendre i els països veïns comencen a prendre mesures.


Per primera vegada a l’Àfrica Occidental

És el desè brot d’Ebola a l’Àfrica, però el primer a l’oest del continent. Aquest virus poc conegut és transmès per algunes espècies de ratpenats. El virus ataca també d’altres mamífers com ximpancès, cérvols o eriçons, que com els mamífers alats, són àpat habitual d’algunes ètnies de la selva de Guinea, Sierra Leona i Costa d’Ivori.

L’Ebola es pot contagiar ràpidament per la saliva, la sang o la suor. El període d’incubació és d’entre 10 i 20 dies, no hi ha vacuna coneguda i és altament letal. Entre el 60 i 95 %  dels casos diagnosticats acaben amb la mort. De moment, al sud de la Guinea s’han detectat 88 casos, 63 letals. L’epidèmia també ha causat 5 morts a Libèria i un a Sierra Leona. El ball de xifres de malalts, suposats casos de contaminació i morts comença a augmentar i a reflectir-se als mitjans de tot el món. L’alarma també ha creuat l’Atlàntic. Al Canadà, un ciutadà procedent de Sierra Leona, després d’estar en observació, està lliure de sospita de contaminació d’Ebola.

Un responsable del servei Humanitari de l’Unió Europea (ECHO) em va explicar que normalment els brots d’aquest virus mortal apareixen en zones rurals remotes. Per evitar contagis, es posen en quarantena durant setmanes o mesos zones senceres. Com que també hi ha casos a Sierra Leona i Libèria els serveis de l’Organització Mundial de la Salut i les ONGs sobre el terreny intentaran atacar el virus des dels tres costats de la frontera.

Un cordó de seguretat i la necessitat de canviar hàbits sanitaris

L’amic Thierno, periodista i director del diari “Le Lynx” de Conakry, em respon al telèfon des de la capital. M’explica que s’ha muntat un cinturó de seguretat a les províncies del sud. A la capital, ningú no gosa viatjar-hi. L’exèrcit col·labora amb els equips de les ONGs i s’han muntat centres d’aillament per malalts sospitosos a vàries ciutats. “El ministeri de Salut no ens han donat instruccions especials, només seguir les normes comuns d’higiene i evitar menjar carn de la selva. Ratpenats, micos, cérvols… Però nosaltres no en mengem a la capital.”

Ja feia una setmana que la febre havia matat a desenes de persones, però els habitants de les regions de la Guinea Forestal, acudien primer a la medicina tradicional per trobar-hi una explicació. Poc personal mèdic, poc preparat i amb poca informació sobre el virus ha endarrerit la reacció. Ha calgut enviar provetes a Lió, França, per comprovar les sospites. Metges Sense Fronteres que ja estaven presents al país, han reforçat ràpidament el seu equip i material tècnic.

“Però molts més hàbits hauran de canviar” m’explica Thierno.“El virus es transmet fins i tot després de la mort d’un malalt.” Thierno m’explica que els funerals i les vetlles dels difunts, on tradicionalment familiars i veïns acudeixen en massa, són un risc de contaminació i el personal sanitari cal que abordi el tema adequadament amb el risc de ferir sensibilitats.

Inquietud a la capital guineana

A Guinea, però, tot apunta que hi haurà dificultats serioses per controlar la contaminació. Ahir al vespre el Ministeri de Salut va confirmar 4 casos en un hospital de la capital que ja estan aillats. Conakry compta amb gairebé 3 milions d’habitants i no és precisament l’ordre, la bona organització i la neteja el que regna a la ciutat. “La gent té por”, m’explica Thierno. “Algunes persones han començat a portar màscara de protecció, però són molt poques. Fa mesos vam viure una epidèmia de còlera, però aquesta, desperta més temor. A part dels expatriats europeus, ningú pensa en abandonar ni la capital ni el país.” Però la salut de Guinea no inquieta només als seus habitants. Fronterer amb 6 Estats diferents, gairebé tots els veïns han anunciat mesures sanitàries.

Els veïns comencen a prendre mesures

A les províncies del sud del Senegal ja s’han prohibit els “louma”, els mercats setmanals. A ciutats com Kédougou, els mercats són la cita per venedors, clients i animals vinguts dels dos costats de la frontera. Un risc que el govern senegalès vol evitar. El ministeri de Salut s’apunta així a algunes mesures que també han anunciat els seus homòlegs de Mali i Costa d’Ivori. Els responsables dels petits ambulatoris del país reben informació sobre com detectar els símptomes de la malaltia i com evitar-ne el contagi. D’altres països més desorganitzats, com Guinea Bissau, de moment es desconeix com s’ho faran.

Guinea compta amb un sistema de salut absolutament desastrós. Les seves fronteres poroses faciliten el passatge de gent i mercaderies. La situació econòmica i social del país obliga a milers de guineans a tenir un peu als països limítrofs i a deplaçar-se sovint. També a Dakar. El neguit comença a estendre’s entre la nombrosa diàspora guineana que creua els dits mentres escolten enganxats a la ràdio com el ball de xifres augmenta hora a hora.