Entrades amb l'etiqueta ‘eleccions’

Nigèria espera els resultats de les eleccions amb por

dilluns, 30/03/2015

Gairebé 80 milions d’electors han estat cridats a les urnes aquest dissabte a Nigèria, primera potencia econòmica d’Àfrica. Les eleccions locals, regionals i a cap d’Estat per decidir el futur pels propers 5 anys del país mes poblat del continent s’han hagut d’endarrerir 6 setmanes per la dificultat tècnica i sobretot, per l’amenaça del grup terrorista Boko Haram que ocupa el Nord del país.

photo (8)

Cues interminables ahir a Utoke, feu de Goodluck Jonathan.

 

El combat contra Boko Haram al nord est del país

El grup terrorista Boko Haram, que pregona la jihad i l’establiment d’un califat al cor de l’Africa Occidental, va patir una important derrota dos dies abans de les eleccions. L’exercit nigerià va reconquerir Gwozas, un dels feus mes importants, en el que molts analistes cosideren una operació d’imatge d’ultim moment pel president Goodluck Jonathan. Boko Haram es des de fa mesos combatut per una forca multinacional: soldats del Txad, del Níger i del Camerun lluiten al costat dels nigerians per evitar que la gihad que pregona el seu líder, Abubakar Shekau, s’estengui als països veïns. La manca d’energia del president Goodluck i la inoperància de l’exercit ha estat denunciada també per Idriss Deby, president del Txad, aquests últims dies a mitjans francesos.

Tot i l’amenaça de Boko Haram pesa a l’agenda internacional sobretot després del segrest de mes de 200 noies a Chibok l’abril del 2014, en aquest país vast i variat de mes de 900.000 km quadrats la conquesta del nord no es vista com prioritat per molts dels seus ciutadans. Alguns indicadors apunten que 7 de 10 nigerians viuen menys d’ US$ 1’25 al dia, inacceptable en el primer exportador de petroli del continent. La riquesa aprofita a molts pocs aquí i la situació ja ha estat denunciada diverses vegades tan al país africà com a l’estranger.

Nord vs. Sud, trencant tòpics del vot religiós

Els dos candidats amb mes possibilitats a dirigir el país, Goodluck Jonathan i Mohamadu Buhari presenten perfils diferents però un programa similar. Jonathan, cristià del sud i original del riquíssim delta petrolífer del riu Niger, ha estat cap d’estat durant 5 anys. Buhari, antic militar i musulmà d’ètnia peul promet acabar amb la corrupció galopant que gangrena el país i la dependència econòmica de la venta del cru. Davant de la simplificació occidental entre el sud cristià i el nord musulmà, s’ha de reconèixer que els dos candidats tenen partidaris i retractors en tots els territoris. Ahir, a l’arribar de nou a l’aeroport d’Abuja, la capital administrativa del país, David Gnessi, estudiant de ciències ambientals i guardià nocturn de seguretat em confessa que tot i ser cristià ha votat pel canvi. “Fa 9 mesos que els professors de la meva universitat no cobren. Estem perpètuament en vaga. Goodluck i els seus amics envien els seus fills a estudiar a l’estranger, sense preocupar-se de la resta de fills del país.”

Unes eleccions tècnicament complicades
Goodluck Jonathan va haver d’esperar mes de 50 minuts per votar al seu poble natal. Per primera vegada, Nigeria prova un sistema electrònic amb reconeixement digital. Però qui havia de dir que el president seria el conillet d’índies i el sistema no funcionaria ni amb ell ni amb la seva dona. Finalment, es va haver de verificar les seves dades manualment i va ser el primer ciutadà a votar a Otuoke en una jornada on els termòmetres van passar el 36 graus centígrads. A la cua, hi havia opinions de tots colors però la gran majoria va aguantar estoicament sota un paraigües fins a poder votar. La Comissió Electoral Independent anunciava a Voice of Nigèria, una radio estatal ahir al vespre, que els problemes tècnics amb els lector digitals no arribaven a l’1% dels aparells. Si en fem cas, Goodluck, ha tingut mala sort aquesta vegada, però tothom entén les dificultats de fer votar a gairebé 70 milions d’electors. Els problemes tècnics han augmentat la tensió en molts punts de votació: alguns han acabat tancant sense poder funcionar i d’altres han hagut de prolongar la jornada de votació fins diumenge al vespre. En un país on segon el Banc Mundial l’accés a l’electricitat no arriba al 50 % de la població, en molts punts de vot, el recompte s’ha realitzat amb llanternes.

Sigui quin sigui el resultat, la pau ha de guanyar
Les violències pre-electorals ja han deixat prop de 60 morts a diferents punts del país. Tensió palpable a Port Harcourt, capital del ric sud petrolífer. Ahir al vespre centenars de joves protestaven enèrgicament a la seu de la Comissió Electoral. Una fortíssima pluja tropical va escombrar-los literalment del carrer i va calmar els ànims. Mitjans públics i privats criden per calmar els ànims i tothom espera resultats aviat apretant les dents. Avui, dilluns al vespre, els resultats parcials seran poc a poc anunciats i si tot va com previst, demà oficialment sabrem qui serà el gestor de la potencia econòmica mes gran del continent. El que passi desprès, continua sent una incògnita. Però si fos un paio honest, sincerament molts ho agrairien.

Guinea Bissau: Eleccions per canviar el rumb?

dilluns, 14/04/2014

El mateix cap de setmana que el món mira a les eleccions índies, on més de 800 milions d’electors escullen el seu futur, un petit país de l’Àfrica de l’Oest fa el mateix exercici. A Guinea Bissau voten únicament 776.000 persones i la cita és una nova esperança per a passar la pàgina dels cops d’Estat viscuts i poder refer el camí per uns ciutadans que n’estan farts. De nou, cal trobar el primer president que (amb el permís dels militars) sigui capaç d’acabar el seu mandat.


La campanya és una festa!

Simpatitzants dels 13 candidats a la presidència del país es fonen a la capital, Bissau. Pancartes, camions amb enormes altaveus, grups de percussió de tots els colors polítics es barregen a la plaça dels Herois. Esgrimeixen eslògans alegrement i a ningú se li passa pel cap llençar-se pedres ni insultar-se quan es creua amb els grups rivals. Pocs policies vigilen els carrers i sorprèn el bon rotllo que hi ha entre uns i altres. Guinea Bissau compta amb una mica més 1 milió i mig d’habitants. És com una escala de veïns, on tothom es coneix i l’amic taxista Abdoulaye Diallo (vagi on vagi sempre hi ha un Diallo, membre de l’ètnia preul aprop) em diu que l’ambient és semblant al Carnaval del passat Febrer.

Unes eleccions precedides de mala reputació

Bissau pateix una inestabilitat crònica: ha sofert 9 cops o intents de cop d’Estat des de la independència de Portugal el 1974. Les últimes eleccions presidencials i legislatives van celebrar-se el Febrer de 2012 i el mes de Març, un putx del general Antonio Indjai instal·lava de nou els militars al carrer i enviava al president a l’exil. Des d’aleshores, Nacions Unides, Unió Europea i la Cédéao (la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de l’Oest, que agrupa 15 Estats) han fet tot el possible per organitzar un cens electoral, convèncer als putxistes i recomençar el procés. Els Europeus hem contribuit en 2 milions d’Euros per ajudar a preparar les eleccions. Per aquesta ocasió, hi ha desplaçats més de 600 observadors internacionals, gairebé 1 per cada 10.000 electors. A la capital no hi ha llits disponibles. Observadors d’arreu del planeta, vinguts de Nova Zelanda o del Timor fan viure al sector hoteler almenys una setmana.

La tentació dels càrtels colombians

“Tenim un exèrcit hereu de la guerra de la independència, un exèrcit de guerrillers, que no responen a les necessitats actuals” explica Pablo Nunes, un candidat a la presidència no afiliat a cap partit. “Si sóc escollit caldrà fer una reforma, però els ho haurem d’explicar bé que això no serà un acomiadament massiu.” El nucli dur de l’exèrcit, apenes 60 militars, controlen el país. Bubo Na Tchuto, cap de l’Estat Major de la Marina i ferm aliat de l’actual putxista, va ser arrestat per l’agència antidroga nord-americana. L’abril del 2013 una silenciosa operació en aigües internacionals el va portar als Estats Units on segueix arrestat.

Bissau, és des de fa desenes d’anys, camí de la cocaïna llatinoamericana. Per avió o vaixell arriva a l’arxipèlag de Bijagos i remunta l’Àfrica de l’Oest per arrivar a Europa. L’orografia, les nombroses fronteres, la corrupció i la manca de mitjans dificulten la vigilància. Més enllà de les dificultats, el desordre és negoci per a uns quants escollits. Quin funcionari o militar de magre salari pot resistir-se als milers de dòlars proposats a canvi de deixar fer, tancar els ulls o facilitar l’ús del seu territori per aquest càrtels?

De latinos, aquests dies no n’he vist ni un a la capital. Evidentment, no és el moment per treure el cap.

Cinc dies per comptar els vots

Els resultats no seran oficials fins el proper divendres. “No són les eleccions el problema. Els que sempre fan els cops d’Estat, esperen a la proclamació de resultats” m’explica una senyora a la cinquantena a les cues d’un centre electoral el diumenge. “Si hi ha problemes, esperaran que la presència internacional s’esvaeixi. El país esta en un forat, cal que en sortim.” Entre els favorits, Vaz, Incada o Nabiam. Aquest últim, de moment, compta amb les simpatíes de l’exèrcit. Si cap d’ells no arriva a una majoria absoluta, hauran de jugar a les aliances i embarcar-se en una segona volta. Això sí, esperant que els militars, no donin de nou un cop de puny sobre la taula i facin saltar de nou totes les fitxes del tauler.

 

 

 

Messi vs Obama

dijous, 27/06/2013

El president nord-americà i el jugador del Barça passaran pel Senegal aquesta setmana. Per Obama, primera parada d’un tour africà que el portarà a Sud-àfrica i Tanzània. De teló de fons, el delicat estat de salut de Mandela. Messi, dóna la seva imatge per lluitar contra la malària en un viatge patrocinat per una una fundació del Qatar.

Al mercat de Medina

Pregunto a l’Ali si està més content de l’arrivada d’Obama o de Messi.“Messi! Demà m’en vaig a Mbour amb transport públic amb els amics per fer-m’hi una foto. Tinc preparada una samarreta “Messi Forever” per que me la signi.” El 10 del Barça és una de les samarretes més venudes de tot el país. Al mercat del popular barri de Medina, buscava però, una imatge d’Obama hores abans que penjéssin els pòsters governamentals.

En 30 minuts al mercat, no he trobat cap foto del president americà. Ni a les barberies. Al Senegal, fotocòpies en color de lluitadors, de jugadors de futbols, de líders religiosos són plastificades i enganxades amb cinta adhesiva a finestres de cotxes i busos. D’Obama, ni una, de Messi a patades. Photoshopejades, amb Mourinho, amb Cristiano, amb samarreta del Barça i de la selecció argentina… Aquesta amb Modou Lo, un lluitador senegalès, una aparició a la samarreta interior de l’argentí. No és una enquesta del CIS, però de 10 homes a qui he preguntat, 8 esperen amb més il·lusió Messi que Obama.

Messi, farà somiar als joves  al ritme de la fundació del Qatar Aspire

A l’astre argentí, un helicòpter l’espera a la pista de l’aeroport per envolar-se ràpidament a 50 km cap al sud. Distribució de mosquiteres per prevenir el paludisme, visita d’un orfandat, d’una escola de futbol i d’una reserva d’animals. Però en la ja anunciada única roda de premsa de 10 minuts, les preguntes sobre els seu embolic financer seran les més buscades. Dubto que abordi el tema. Segur que més d’un ho intentarà. Lionel Messi estarà un parell de dies abans de marxar a Colòmbia, per continuar amb la seva missió patrocini.

I Obama, perquè ve a Dakar?

Doncs suposo, per felicitar al president Sall i a la tradició democràtica del país. Les urnes van fer fora al vell Wade el febrer 2012, en unes eleccions tenses fins l’últim moment. Un exercici saludable en una regió moguda. La guerra al nord de Mali i les properes eleccions amb un equilibri difícil, la inestabilitat del narcoestat de Guinea Bissau, les tensions perpètues a la democràticament inexperta Guinea Conakry… Al costat estats veïns, Senegal és un illot de pau i un exemple pel continent.

“Què voleu que vagi a veure i l’aplaudeixi? “ em pregunta Oumar, d’uns 50 anys, mentres llegia les portades dels diaris penjats amb les pinces d’estendre en un quiosc de premsa. “Jo no hi aniré. És un president americà, ha vingut aquí pels seus propis interessos.” Obama renovarà vincles amb el país més proper geogràficament del continent americà. A la punta de l’Àfrica Occidental s’han de lligar llaços econòmics, per frenar l’ombra de la Xina sobre el continent, però estratègics i militars també.

For security reasons…

A Dakar, for security reasons, es tanquen algunes de les artèries de circulació. Venedors ambulants han sigut reallotjats en mercats i fa dies que no és pot aparcar al centre. És fàcil creuar-se amb grups d’homes-croissants a la quarantena, vestits amb polo, ulleres de sol, motxilles negres a l’esquena i pinganillo a l’orella. Hi ha hagut una profunda campanya de neteja al recorregut de la visita. Tan profunda que ha portat a desenes de persones a la comissaria, almenys per unes hores. “El dia D, ho miraré a la tele. Jo tanco el restaurant, i me n’aniré a casa” em diu Ousmane Guèye, en una terrassa sense clients. Aquest restaurador té un bar restaurant a la turística illa de Gorée. Dijous passat, una batuda va portar a quinze persones a la presó i els veïns van acabar a pedrades amb una vintena de policies de paisà.

L’illa de Gorée, una visita privada en directe a la TV

A mitja horeta en ferri des del port de Dakar, aquesta petita illa és un dels punt d’embarcaments d’esclaus cap a Amèrica. Fundada per holandesos; portuguesos, anglesos i francesos es van disputar la seva posició estratègica. Tot i els historiadors reconeixen que va tenir un paper menor en el tràfic d’esclaus, aquesta agradable illa i el seu museu “la maison des esclaves” recuperen la memòria de temps passats i són avui, lloc de peregrinatge i símbol de la lluita contra l’esclavatge.

Mandela, Bush, Hollande,.. molts caps d’estat hi han passat. Obama hi serà acompanyat per Michelle i les dues filles. “Es tracta d’una visita privada” deia Souleymane Diop, cap de comunicació de la presidència senegalesa, en roda de premsa davant de 200 periodistes “No prohibirem l’accès a l’illa, però no hi haurà ferri durant la jornada. La RTS (televisió pública senegalesa) i la CBS ho cobriran i us donarem accés a la senyal.

Gorée bloquejat 24 hores abans de l’arrivada d’Obama. Amina, jove mare de l’illa sembla no importar-li gaire.  “No passa res si els turistes no venen un dia. Ja ho recuperarem. Si acollim bé al president Obama, segurament després vindran americans, que últimament no són molts.” Entre d’altres ocupacions, una paradeta de records. Pocs turistes aquests dies. “No esta tan malament. Has vist com està de net?” m’explica un veí apoltronat a la porta de casa seva a la petita illa.

En 24 hores els visitants il·lustres i els seus cossos de seguretat passaran com un llamp.

 

Un nou president?

dijous, 22/03/2012

Macky us saluda! Serà el nou president del Senegal si s’enduu més vots que Wade a les urnes aquest diumenge. Amb 50 anys, aquest enginyer d’ètnia peul va ser l’home de confiança des seu contrincant gairebé 11 anys. Però el 2009 se li va acudir d’investigar la gestió del fill del “vell”  en uns afers finançats amb fons públics. Ai, las! Wade modifica la Constitució per fer-lo fora de la presidència de l’Assemblea Nacional i Sall cau en desgràcia! Tocat però no enfonsat, Macky munta el seu partit i comença campanya pels… Estats Units.

Però Macky és un producte polític de Wade. Menys expressiu, menys xerraire que el seu professor però amant també de les aparences. Només cal passar-se per Fatick, on ha estat alcalde durant 9 anys. Amb 30.000 habitants, en aquesta petita ciutat hi ha una nova avinguda desmesuradament gran sense acabar, una nou ajuntament gegant també sense acabar, centenes de làmpades (amb un look britànic) sense connectar a la xarxa elèctrica i un aeroport. L’aeroport tampoc funciona i l’única infraestructura acabada, la tanca que el protegeix, comença a caure a trossos. Això si, els ocells de la zona n’estan molt contents de tant espai per batre les ales.

« Això és fruit del bloqueig polític de Wade! Quan el va forçar a dimitir també va tancar l’aixeta al finançament local» explica un responsable del seu equip. Aparentment, poc a fet Macky Sall per aquesta petita ciutat on ha arrassat amb 75% de vots a la primera volta. «És d’aquí i guanyarà! Tenim pòsters de Macky fins i tot a la nostra habitació! » explicava Sarr, que té un petit taller de costura al mercat.

Macky ha aconseguit el més difícil. Arribar a la segona volta, convèncer als 12 candidats eliminats que fàcin campanya al seu costat i plantar cara al “vell”. Però l’última setmana de campanya, Macky rellisca i parla dels drets dels homosexuals en un país amb 90 per cent de musulmans. El partit al poder es frega les mans, els líders religiosos alcen la veu d’alarma i l’Ajuntament de Fatick apareix ruixat de sang d’animal. Algun malefici? Segur!

Als senegalesos els hi queden algunes hores per decidir a qui votar. Després d’una campanya electoral atípica, ara per ara, el final sembla poc previsible.

Tens un amic d’ultra dreta?

diumenge, 11/03/2012

Si has de fer una radiografia dels francesos instal·lats a la capital del Senegal i saber què en pensen de les eleccions del seu país, cal trobar expatriats de tots els colors (polítics).

La conversa amb el cap de redacció va anar així:

_Tens un amic d’ultra dreta?
_No.
_Doncs espavila, perquè hauries d’equilibrar la peça.

En una cala del barri Plateau de Dakar hi ha el Club dels Corses. Els Corses de Còrsega, de l’illa mediterrània,…! La seu del club és una terrassa amb vistes al mar on s’hi amaga un bar, un restaurant, una petita piscina i un terreny de petanca. Tot en ordre, net i polit, però és evident que ha viscut temps millors.

Michel, membre i gestor de l’associació, darrera la barra defensa una opinió diferent a les que ja havia recollit. Votaré a l’ultra dreta o a l’ultra esquerra a la primera volta, només per tocar els collons! Ja n’hi ha prou de Sarkozy, cal un canvi.” Li demano d’entrevistar-lo davant de la càmera. No way.

Espera, m’aconsellen. Cal temps. S’acosta l’hora de l’aperitiu. La parròquia del dimarts hauria d’aparèixer per seguir un ritual ben francès: copeta, formatge i converses disteses entre amics.

Un got de Pastís amb aigua. Cigarreta. Michel explica que el club té poques activitats organitzades, a part de la competició de petanca. Que el restaurant funciona bé, que el diumenge esta ple de gent per dinar i banyar-se a la piscina. Li pregunto perquè a Còrsega tenen aquesta bandera. M’explica una llegenda del Mediterrani medieval, amb Pere III el Cerimoniós, la ciutat de Gènova i un Papa Romà molt abans de la conquesta francesa de l’illa.

Una de les tropes duia com a bandera el dibuix d’un cap d’un sarraí tallat amb els ulls embenats. Quan els habitants de l’illa van establir una Constitució, van modificar el dibuix, li van treure la bena dels ulls i li van lligar al voltant del front. Van fer-ne bandera de Còrsega independent. Llegendes mediterrànies des de l’Àfrica de l’Oest. Si, calia esperar.

5 dones s’asseuen, passen comanda i xerren en una taula circular. Caço la senyora Pons. Jubilada de 72 anys, fa 23 anys que viu al barri. Antiga directora d’una escola privada a Dakar passa la tarda amb les amigues. Votarà a les eleccions franceses l’Abril del  2012.

_Heu canviat l’opinió sobre el vostre país pel fet d’estar instal·lada al Senegal fa 23 anys?
_No. No m’ha influït gens ni mica viure i treballar aquí.

Era al Club dels Corses (de Còrsega) i calia trobar l’opinió de tots els colors (polítics).

Gas lacrimogen a la mesquita

dilluns, 20/02/2012

Un lacrimogen va rebentar una finestra de la mesquita El Hadj Malick Sy, al carrer Lamine Guèye del centre de Dakar. Eren les 5 de la tarda del divendres, dia de pregària, a la capital d’aquest país de l’Àfrica de l’Oest on els musulmans són el 95 % de la població.

Joves manifestants i policia jugaven al gat i la rata als carrerons del centre des de feia hores. Un grup de joves va buscar refugi a l’edifici sagrat. Minuts després, la policia, que a mida que passen els dies de protesta augmenta el grau de violència, no va dubtar un segon. El projectil va entrar de ple al temple. Religiosos i manifestants van sortir-ne aixafant-se els uns als altres. La policia va poder bastonejar alguns manifestants i va acabar per recular a uns 100 de metres de l’edifici. Es van parapetar alguns carrers més enllà amb una camioneta blindada i un camió que ruixa aigua.

Els religiosos van estendre catifes al carrer i van seguir pregant. Els joves, van continuar intercanviant pedrades i la policia responent amb bales de cautxú i més gasos lacrimògens. Els projectils van acabar caient sobre les catifes instal·lades al carrer on una cinquantena de practicants estoicament resaven amb les mans mirant al cel, plorant pel gas i cantant en veu forta.

A les manifestacions per demanar l’adéu a Wade, últimament n’hem vist de tots colors. Però aquest episodi pot fer bascular les coses. Fins ara, els manifestants eren membres dels l’oposició política, Yenamarristes,… i si bé els líders musulmans han estat cortejats per tots els presidenciables a les eleccions 2012, fins ara no s’havien pronunciat.

Al Senegal, l’Islam es viu des de les confraries. Les dues amb més fidels, els Mourids i els Tidians tenen una forta influència sobre els ciutadans. I la resposta d’un dels seus líders, Serigne Mansour Jamil, no es va fer esperar. “Wade ha profanat una mesquita tidiane de la ciutat. Ha de marxar.”

Abdoulaye Wade: 86 anys + IVA

dissabte, 18/02/2012

La premsa local reia fins fa no gaire: Abdoulaye Wade té 86 anys més IVA. L’edat del “vell”, com se’l coneix popularment, varia segons les biografies. Però a una setmana de la primera volta de les eleccions presidencials, el tema ja no fa gràcia.

Aquest advocat liberal és des de fa 12 anys president de Senegal. Provocador nat, aspirant a premi Nobel de la Pau, Panafricanista casat amb una francesa, hi ha qui diu que Wade va passar 26 anys a l’oposició abans de ser cap d’Estat. Jo no hi era, així que no us ho puc jurar.

Avui Wade desafia a tothom. Aprofitant el poder del seu partit a l’Assemblea Nacional el 2008 va modificar la Constitució. El càrrec de president es mantenia un màxim de 2 mandats pero els va ampliar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer mandat era de 5, pels 5 juristes del Consell Constitucional, no compta i és candidat de ple dret per un tercer mandat. Cal anotar que el sous dels 5 juristes i d’alguns ministres han estat augmentats considerablement els últims mesos.

Un dia enganxat al vell durant la campanya electoral per adonar-me que al tercer poble ja no tenia energies pel seu discurs. Wade era transportat de l’avió al cotxe, del cotxe al pòdium, del pòdium al cotxe. Escortat això si, de nombrosos policies i guardaspatlles. Prop de Thiès, el seu cotxe no es va escapar d’una pluja de rocs.

La validació de la candidatura d’Abdoulaye Wade a les eleccions ha aixecat moltes veus en contra. Al mateix Senegal, es clar, però també des de França o els Estats Units, que demanen un “relleu generacional”.

Sord a les ingerències estrangeres, Wade que s’havia pronunciat a favor del final de Gbagbo de Costa de Marfil i de Khadafi a Libia, “ja que no escoltaven la voluntat del poble” va explicar un site web senegalès que no veia encara el final de la seva carrera política. “El 2012? I perquè no el 2019? Tinc tot el dret.”

L’oposició esta dempeus des de fa mesos, però Wade colpeja amb tota la maquinària de l’Estat. Els disturbis al carrer, que ja s’han cobrat 5 morts, desenes de detinguts i ferits, comencen a ser més greus. Wade tensa la corda i poca gent el veu ja com un vell amable. Fins a on serà capaç d’arribar?

Quan el hip hop sacseja consciències

dimarts , 31/01/2012

« Això que ha fet el vell, amb l’ajuda dels altres vells, tots ho sabem: és un cop d’Estat constitucional. I no ho acceptarem.» Ho ha dit en Thiat, 33 ans, músic de rap, en una roda de premsa amb els caps de tots els partits polítics de l’oposició. Just després de saber que Abdoulaye Wade era candidat de ple dret a les eleccions del proper 26 de Febrer. I si, a la foto té cara de pocs amics i porta un barret per anar a esquiar. Però a en Thiat, d’amics no li falten. És un dels personatges més influents entre els joves senegalesos.

Retingut el passat Juliol 3 dies per la policia després de pronunciar unes paraules similars, Thiat no té por. “No deixarem que un vell de gairebé 90 anys foti enlaire el futur del jovent. Ningú pot resistir a la voluntat del poble. La joventut esta a punt per continuar el combat fins a la victòria”. Aquest músic és un dels 3 fundadors d’un moviment original que té per objectiu crear un nou model de ciutadà. El moviment “Ye na marre” o “Ja n’hi ha prou!”, implica als joves per canviar el futur del seu país i lluitar contra el fatalisme mental africà, l’alienació religiosa i la manipulació política. Les accions es financen amb donacions privades, la venda de samarretes i tenen tentacles a cada barri i poble de Senegal. Ells anomenen aquests grups independent, “els esperits de Ye na marre”, que gràcies a xerrades i concerts de sensibilització han aconseguit que molts joves s’inscrivissin a les llista electorals. Pel seu primer aniversari van muntar “la Fira dels problemes”. Una iniciativa original que convidava als polítics a conèixer de primera mà les dificultats més habituals dels ciutadans d’arreu del país. Youssou Ndour, entre d’altres, va passar pels estands de “l’atur”, “el preu del pà” o “els talls de corrent”.

He creuat a Thiat a casa seva a la banlieu de Dakar, a mítings de les plataformes de l’oposició, a xerrades de barri, però aquest músic porta anys passant missatges a les cançons de “Keur Gi”. Amb el seu rap protesta en wolof s’ha passejat per escenaris europeus, nord-americans i fins i tot, indis: “Saps? Fins que no vaig endrapar-me un bon bistec, no em va agradar aquell país”.

I si, a Dakar ja sabem que des de l’estranger tothom escoltarà l’opinió de Youssou Ndour. Però oblideu-vos d’aquesta estrella a la cinquantena. En aquest petit país de 12 milions d’habitants la meitat té menys de 20 anys i quan Thiat obre la boca, els baobabs tremolen. I ahir, en roda de premsa, la va tornar a obrir.

L’UE desembarca i els senegalesos s’ofenen

dijous, 26/01/2012

Un tipus curiós aquest holandès que acaba d’arribar a Dakar. Es diu Berman, té 54 anys, és periodista de formació i membre del Partit Socialista al Parlament Europeu. Ens ha explicat que havia sigut corresponsal freelance a Paris i Moscou per RNW abans d’embarcar-se en política. Avui és el cap de la Missió d’Observadors de l’Unió Europea per les eleccions al Senegal 2012, després d’una anterior missió a Afganistán. No és la primera vegada que em creuo amb observadors internacionals, però si que aconsegueixo que m’expliquin el perquè serveix la seva feina, fins a on poden arribar i qui paga les factures de tants sous, hotels i desplaçaments.

Gairebé 100 observadors europeus es desplaçaran els propers dies per tot el país per valorar si els candidats tenen un accés igualitari als mitjans de comunicació, si les urnes estan ben distribuides, si s’obre i es tanca els centres electorals als horaris previstos o si el recompte de vots és correcte. També ha deixat clar que les factures les paguen els europeus, que no es desplacen mai sobre el terreny si l’Estat en qüestió no els convida i que únicament faran una llista de recomanacions una vegada finalitzat el procés. El procés democràtic és un aprenentatge continu, penso jo, i les recomanacions, només uns apunts per millorar els propers exercicis. En aquesta línia anava ell i el meu cap, però no pels col·legues africans.

Els periodistes africans estaven ofesos. Una per tenir un europeu vigilant un proces electoral intern. Un senegalès a la sala ha demanat a Berman si els africans són invitats a observar les eleccions europees. I dues, pel to didàctic usat per l’holandès. Quan Berman ha demanat a “mes enfants” si no volien fer més preguntes, més d’un s’ha emprenyat i ha alçat la veu. Amb només 50 anys d’independència, pels països de l’Àfrica de l’Oest, el colonialisme és una ferida que no s’ha tancat.

Això si, europeus i africans ens hem llençat a un buffet fantàstic en l’hotel més car de la ciutat abans que tot comenci a escalfar-se.

Youssou Ndour, d’estrella de la música a candidat a la presidència

dissabte, 7/01/2012

“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.”

Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El “vell” va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta!

La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària.

Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que currava jo…

I si, ja ho sabem, ja ho hem notat. Fóra de Senegal, tothom ja ha escollit el seu candidat. Però no aquí. Aquí, de moment, Youssou Ndour no cala. “No pot ser president. Els senegalesos l’estimen com a artista. És cert que ha participat en el desenvolupament del país i que ha fet moltes coses per nosaltres. Però no pot ser president. No té les capacitats necessàries i no sap res de res de la política” Aida Diallo, estudiant, 25 anys.

D’una desena d’entrevistes al carrer, només una persona em va reconèixer que votaria per ell. Però Youssou promet guerra i sembla tenir les idees clares:”Els que hem viscut al Senegal amb els partits tradicionals, sabem que han fet coses però n’han oblidat moltes. Penso que ha arribat el moment, com per tot arreu al món, que les gents tinguin un veritable canvi. A partir d’aquest moment, vull convèncer als senegalesos que jo sóc l’home del canvi.”

Ara per ara, una vintena de candidats han començat a presentar-se com a l’alternativa per dirigir el país. Però a Youssou li serà complicat de convèncer a uns votants, que prefereixen polítics erudits, que s’omplen la boca de promeses, carregats de titulacions d’universitats estrangeres que a una estrella de la música comercial.

Psssst… tot pot passar! Que la campanya electoral encara no ha començat.