Entrades amb l'etiqueta ‘militars’

Guinea Bissau: Eleccions per canviar el rumb?

dilluns, 14/04/2014

El mateix cap de setmana que el món mira a les eleccions índies, on més de 800 milions d’electors escullen el seu futur, un petit país de l’Àfrica de l’Oest fa el mateix exercici. A Guinea Bissau voten únicament 776.000 persones i la cita és una nova esperança per a passar la pàgina dels cops d’Estat viscuts i poder refer el camí per uns ciutadans que n’estan farts. De nou, cal trobar el primer president que (amb el permís dels militars) sigui capaç d’acabar el seu mandat.


La campanya és una festa!

Simpatitzants dels 13 candidats a la presidència del país es fonen a la capital, Bissau. Pancartes, camions amb enormes altaveus, grups de percussió de tots els colors polítics es barregen a la plaça dels Herois. Esgrimeixen eslògans alegrement i a ningú se li passa pel cap llençar-se pedres ni insultar-se quan es creua amb els grups rivals. Pocs policies vigilen els carrers i sorprèn el bon rotllo que hi ha entre uns i altres. Guinea Bissau compta amb una mica més 1 milió i mig d’habitants. És com una escala de veïns, on tothom es coneix i l’amic taxista Abdoulaye Diallo (vagi on vagi sempre hi ha un Diallo, membre de l’ètnia preul aprop) em diu que l’ambient és semblant al Carnaval del passat Febrer.

Unes eleccions precedides de mala reputació

Bissau pateix una inestabilitat crònica: ha sofert 9 cops o intents de cop d’Estat des de la independència de Portugal el 1974. Les últimes eleccions presidencials i legislatives van celebrar-se el Febrer de 2012 i el mes de Març, un putx del general Antonio Indjai instal·lava de nou els militars al carrer i enviava al president a l’exil. Des d’aleshores, Nacions Unides, Unió Europea i la Cédéao (la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de l’Oest, que agrupa 15 Estats) han fet tot el possible per organitzar un cens electoral, convèncer als putxistes i recomençar el procés. Els Europeus hem contribuit en 2 milions d’Euros per ajudar a preparar les eleccions. Per aquesta ocasió, hi ha desplaçats més de 600 observadors internacionals, gairebé 1 per cada 10.000 electors. A la capital no hi ha llits disponibles. Observadors d’arreu del planeta, vinguts de Nova Zelanda o del Timor fan viure al sector hoteler almenys una setmana.

La tentació dels càrtels colombians

“Tenim un exèrcit hereu de la guerra de la independència, un exèrcit de guerrillers, que no responen a les necessitats actuals” explica Pablo Nunes, un candidat a la presidència no afiliat a cap partit. “Si sóc escollit caldrà fer una reforma, però els ho haurem d’explicar bé que això no serà un acomiadament massiu.” El nucli dur de l’exèrcit, apenes 60 militars, controlen el país. Bubo Na Tchuto, cap de l’Estat Major de la Marina i ferm aliat de l’actual putxista, va ser arrestat per l’agència antidroga nord-americana. L’abril del 2013 una silenciosa operació en aigües internacionals el va portar als Estats Units on segueix arrestat.

Bissau, és des de fa desenes d’anys, camí de la cocaïna llatinoamericana. Per avió o vaixell arriva a l’arxipèlag de Bijagos i remunta l’Àfrica de l’Oest per arrivar a Europa. L’orografia, les nombroses fronteres, la corrupció i la manca de mitjans dificulten la vigilància. Més enllà de les dificultats, el desordre és negoci per a uns quants escollits. Quin funcionari o militar de magre salari pot resistir-se als milers de dòlars proposats a canvi de deixar fer, tancar els ulls o facilitar l’ús del seu territori per aquest càrtels?

De latinos, aquests dies no n’he vist ni un a la capital. Evidentment, no és el moment per treure el cap.

Cinc dies per comptar els vots

Els resultats no seran oficials fins el proper divendres. “No són les eleccions el problema. Els que sempre fan els cops d’Estat, esperen a la proclamació de resultats” m’explica una senyora a la cinquantena a les cues d’un centre electoral el diumenge. “Si hi ha problemes, esperaran que la presència internacional s’esvaeixi. El país esta en un forat, cal que en sortim.” Entre els favorits, Vaz, Incada o Nabiam. Aquest últim, de moment, compta amb les simpatíes de l’exèrcit. Si cap d’ells no arriva a una majoria absoluta, hauran de jugar a les aliances i embarcar-se en una segona volta. Això sí, esperant que els militars, no donin de nou un cop de puny sobre la taula i facin saltar de nou totes les fitxes del tauler.

 

 

 

De Guinea Conakry a la Haia a la recerca de Justícia

divendres, 14/06/2013

El 2009 a la capital de Guinea Conakry, una manifestació autoritzada va ser reprimida feroçment pels militars aleshores al poder. Policies, gendarmes i militars van permetre l’entrada a l’estadi “28 de Setembre” a milers de manifestants a les 11 del matí. Un cop dins, la repressió a cop de fusell, matxet i baioneta van causar 157 morts, centenars de ferits i gairebé 90 desapareguts. A plena llum del dia, més de 130 dones van ser víctimes de violència sexual i mutilacions genitals.  

Un informe de Nacions Unides va qualificar els fets de crim contra la Humanitat. Aquestes últimes setmanes he acompanyat a una delegació guineana des de l’Àfrica de l’Oest a la seu del Cort Penal Internacional, a la Haia.

De Conakry a la Haia

“Em pots fer una foto, sis plau?” em demanava el periodista i director del diari satíric “Le Lynx” davant del Palau de la Pau a la capital dels Països Baixos. El guineà Thierno Diallo porta tota la vida lluitant pels drets de l’Home i la llibertat d’expressió a l’Àfrica Occidental. Juntament amb dos advocats i la presidenta d’una associació de víctimes han visitat la seu de la Cort Penal Internacional. Serè i mesurat, surt una mica decebut dels 3 dies de formació i d’intercanvi d’informació. “Ens hem topat amb la realitat. Pensàvem que la CPI era la solució als nostres problemes i ens han dirigit de nou al nostre sistema judicial. Caldrà seguir fent pressió perquè la Justícia avanci a Guinea… Quantes vegades caldrà venir aquí?”

Diallo i l’equip de l’Organització Guineana dels Drets de l’Home (l’OGDH) han rebut una formació sobre protecció de testimonis i sobre el funcionament de la justícia internacional. Han pogut assistir al judici del congolès Jean-Pierre Bemba i han intercanviat informació sobre les investigacions que el fiscal de la CPI porta des del 2010 sobre la massacre de l’estadi.

Per primera vegada, en aquest oblidat país d’Àfrica Occidental, una organització no governamental (l’OGDH) i les associacions de víctimes són acusació directe en un procés judicial. 13 advocats guineans amb l’ajuda d’un francès interroguen, documenten, protegeixen a les víctimes i fan pressió als jutges per trobar la llum en l’afer de l’estadi.

Gràcies a aquesta pressió, des del 2010, la trista història de l’estadi interessa a la Justícia internacional. Hi ha una investigació oberta i 7 desplaçaments sobre el terreny. Però els responsables de la CPI asseguren que el dossier esta encara en fase preliminar, i ara per ara, poques accions es prendran. La justícia internacional coopera amb la justícia guineana i a la Haia estan convençuts que el sistema jurídic local ha començat un veritable procés i que no és el moment per actuar. “Caldrà canviar d’estratègia. Cal que seguim lluitant per resoldre el nostre cas al nostre país” em diu convençut Thierno.

Una Justícia hereva de 50 anys de règims militars

Poc interès desperta aquest fantàstic país on tot esta per fer. El segon productor de bauxita al món i important font de diamants i or,  la lluita contra la impunitat esta sobre la taula. Si aquest dossier prospera, podria servir d’exemple i obrir altres processos més antics. Però hi ha poques esperances entre el grup de guineans. “A Guinea ningú fa el que ha de fer. Els textos són bons, però no s’apliquen. La Justícia esta al servei de la política” m’explicava Hamidou Barry, un dels advocats en un trajecte en tren de la Haia a Brussel·les.

Guinea Conakry va obtenir la independència de França fa 55 anys. Des d’un inici va rebutjar alinear-se com la majoria d’ex-colònies al costat de la metròpolis. El país va caure sota repressius règims militars durant més de 50 anys… fins que unes primeres i tenses eleccions van posar les bases al sistema democràtic l’octubre 2010. Un sistema democràtic fràgil, imperfecte, corrupte i hereu de 5 dècades d’impunitat sobre les forces de l’ordre. Polítics i societat civil han d’enfrontar-se a una trista tradició que ha permès als homes armats a arrestar, torturar, violar, executar, enterrar i fins i tot penjar públicament als sospitosos d’alguna cosa.

3 anys i mig després, un sol policia a la presó

Tot i que hi ha 7 imputats pel dossier de la massacre a l’estadi, han calgut 3 anys i mig perque algú vagui a la presó. Una víctima ha sigut capaç de reconèixer a un dels seus tres violadors amb nom i cognoms. Un policia està des d’inicis de Maig tancat a la presó de la capital.

“Ara dormo tranquil·la” m’explica sota l’anonimat la víctima que ha denunciat en una habitació d’hotel a Conakry. Aquesta dona a la cinquantena tem les represàlies dels companys del denunciat. “Espero que la Justícia sancioni els autors. Perquè tothom sàpiga que les violències contra les dones no s’oblidin i els fets no es repeteixin.” La violació sexual és un tabú a Guinea. Un esforç enorme ha estat fet per ella i d’altres dones per denunciar els fets davant d’advocats i jutges. Sense cap acompanyament psicològic, la gran majoria han estat repudiades per marits i famílies i han acabat perdent feines i amics. Algunes contaminades pel VIH i d’altres han mort mesos després per no tenir accès a una atenció mèdica adient.

Però els principals responsables de la massacre segueixen sense castigar i no temen ser perseguits. L’informe de Nacions Unides apuntà al capità Moussa Dadis Camara, aleshores cap de les forces armades. Refugiat i protegit a Ouagadougou (Burkina Faso) després de que un dels seus guardes li disparés i li fes perdre un ull, no ha estat mai davant d’advocats ni jutges guineans. Com tampoc Claude Pivi. Avui responsable de la guàrdia presidencial, manté càrrec i sou i no ha donat mai la seva versió dels fets.

Noves eleccions i la violència reprèn a Conakry

La tensió augmenta aquets últims mesos a la capital guineana. L’oposició manifesta regularment per denunciar la manca de transparència a les properes eleccions legislatives que si tot va bé, s’haurien de celebrar el proper 30 de Juny. Anunciades i endarrerides 5 vegades, haurien d’haver-se realitzat abans dels 10 mesos de l’elecció del nou cap d’Estat. Només en 3 dies, entre el 22 i el 25 de Maig les autoritats asseguren que els enfrontaments entre manifestants i forces de l’ordre van causar 12 morts i 89 ferits. La població segueix amb resignació i temor la violència recurrent i el país està completament paralitzat.

Thierno m’explica que en aquest context aconseguir que el sistema de Justícia funcioni és  primordial pel futur del país. “Fins avui, les forces de l’ordre continuen disparant contra els ciutadans. Això és perquè encara no hem trobat la resposta jurídica adient contra les violacions dels Drets Humans. Tot el temps que el país segueixi sense jutjar i castigar als responsables de la massacre a l’Estadi del 28 de Setembre, Guinea seguirà atrapada en el cercle de la violència.”

Per calmar els ànims, el president Condé ha canviat el ministre de Seguretat i de Protecció Civil per un policia de professió. Però l’ambient és propici perque la salvatjada de l’estadi es pugui reproduir. Mentre l’esperança que la Justícia internacional actuï ràpidament sobre els responsables de la massacre s’esvaeix, les víctimes busquen una nova estratègia. Si realment la investigació prosperés i executants i instigadors dels fets van poc a poc a la presó, aquesta jove democràcia en construcció podria obrir un nou període de la seva Història. Sinó, aquest oblidat país de l’Àfrica de l’Oest haurà perdut una oportunitat per canviar-ne el seu rumb.