Entrades amb l'etiqueta ‘música’

Quan el hip hop sacseja consciències

dimarts , 31/01/2012

« Això que ha fet el vell, amb l’ajuda dels altres vells, tots ho sabem: és un cop d’Estat constitucional. I no ho acceptarem.» Ho ha dit en Thiat, 33 ans, músic de rap, en una roda de premsa amb els caps de tots els partits polítics de l’oposició. Just després de saber que Abdoulaye Wade era candidat de ple dret a les eleccions del proper 26 de Febrer. I si, a la foto té cara de pocs amics i porta un barret per anar a esquiar. Però a en Thiat, d’amics no li falten. És un dels personatges més influents entre els joves senegalesos.

Retingut el passat Juliol 3 dies per la policia després de pronunciar unes paraules similars, Thiat no té por. “No deixarem que un vell de gairebé 90 anys foti enlaire el futur del jovent. Ningú pot resistir a la voluntat del poble. La joventut esta a punt per continuar el combat fins a la victòria”. Aquest músic és un dels 3 fundadors d’un moviment original que té per objectiu crear un nou model de ciutadà. El moviment “Ye na marre” o “Ja n’hi ha prou!”, implica als joves per canviar el futur del seu país i lluitar contra el fatalisme mental africà, l’alienació religiosa i la manipulació política. Les accions es financen amb donacions privades, la venda de samarretes i tenen tentacles a cada barri i poble de Senegal. Ells anomenen aquests grups independent, “els esperits de Ye na marre”, que gràcies a xerrades i concerts de sensibilització han aconseguit que molts joves s’inscrivissin a les llista electorals. Pel seu primer aniversari van muntar “la Fira dels problemes”. Una iniciativa original que convidava als polítics a conèixer de primera mà les dificultats més habituals dels ciutadans d’arreu del país. Youssou Ndour, entre d’altres, va passar pels estands de “l’atur”, “el preu del pà” o “els talls de corrent”.

He creuat a Thiat a casa seva a la banlieu de Dakar, a mítings de les plataformes de l’oposició, a xerrades de barri, però aquest músic porta anys passant missatges a les cançons de “Keur Gi”. Amb el seu rap protesta en wolof s’ha passejat per escenaris europeus, nord-americans i fins i tot, indis: “Saps? Fins que no vaig endrapar-me un bon bistec, no em va agradar aquell país”.

I si, a Dakar ja sabem que des de l’estranger tothom escoltarà l’opinió de Youssou Ndour. Però oblideu-vos d’aquesta estrella a la cinquantena. En aquest petit país de 12 milions d’habitants la meitat té menys de 20 anys i quan Thiat obre la boca, els baobabs tremolen. I ahir, en roda de premsa, la va tornar a obrir.

Youssou Ndour, d’estrella de la música a candidat a la presidència

dissabte, 7/01/2012

“Obama, Sarko, Cameron, Merkel, digueu-li que la Constitució, la llei que regeix tots els senegalesos, no permet presentar-s’hi. Que no forci! Que és millor prevenir que curar!” El músic envia un missatge al món sencer. “Jo sóc pacífic, però no sabem el que pot passar a finals de Gener quan el Tribunal Constitucional es pronunciï.”

Ndour vol aixecar-se com una veu única d’una oposició molt dividida. El candidat favorit des de l’exterior demana el mateix que tots els líders de l’oposició i les plataformes ciutadanes. Abdoulaye Wade, 85 anys + IVA, no pot presentar-se a un tercer mandat. El “vell” va modificar la Constitució. Els mandats van passar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer era únicament de 5, no compta!

La resta de la entrevista, ja us podeu imaginar. Prioritats del seu projecte: reduir l’escandalós tren de vida del govern actual, educació, salut, aigua potable per tothom i l’autosuficiència alimentària.

Vaig ser el primer a recuperar i fer passar a l’exterior el missatge de l’anunci a la TV el dilluns i el quart a entrevistar-lo amb Stéphane, el meu enrollat cap de redacció. Això és la guerra dels mitjans! Qui ho havia de dir, amb la tranquil·litat que currava jo…

I si, ja ho sabem, ja ho hem notat. Fóra de Senegal, tothom ja ha escollit el seu candidat. Però no aquí. Aquí, de moment, Youssou Ndour no cala. “No pot ser president. Els senegalesos l’estimen com a artista. És cert que ha participat en el desenvolupament del país i que ha fet moltes coses per nosaltres. Però no pot ser president. No té les capacitats necessàries i no sap res de res de la política” Aida Diallo, estudiant, 25 anys.

D’una desena d’entrevistes al carrer, només una persona em va reconèixer que votaria per ell. Però Youssou promet guerra i sembla tenir les idees clares:”Els que hem viscut al Senegal amb els partits tradicionals, sabem que han fet coses però n’han oblidat moltes. Penso que ha arribat el moment, com per tot arreu al món, que les gents tinguin un veritable canvi. A partir d’aquest moment, vull convèncer als senegalesos que jo sóc l’home del canvi.”

Ara per ara, una vintena de candidats han començat a presentar-se com a l’alternativa per dirigir el país. Però a Youssou li serà complicat de convèncer a uns votants, que prefereixen polítics erudits, que s’omplen la boca de promeses, carregats de titulacions d’universitats estrangeres que a una estrella de la música comercial.

Psssst… tot pot passar! Que la campanya electoral encara no ha començat.