Entrades amb l'etiqueta ‘president’

La ràbia de Burkina

dissabte, 1/11/2014

Et voilà…! Aquesta va ser l’última entrevista! Blaise Compaoré, president de Burkina, responia a les preguntes de BBC fa únicament 6 dies. A mi, darrera la camera i l’ordinador, Blaise em va semblar aliè a allò que es coïa  als carrers de la capital.  “Aliats? Per que en necessito? La modificació a la Constitució la pot fer el president tot sol”.

2014-10-24 11.47.01-1

Luxes a cals Compaoré 

L’entrevista de ràdio, de la que podeu veure un curtíssim extret aquí, va acabar amb l’equip de protocol convidant-nos a esmorzar. Cafè i piti per a mi, d’altres col·legues van optar per una copa de xampany francès. Que no faltin els luxes a cals Compaoré! Ivori, pells i mobles daurats sobre un terra de marbre impecable. Tot plegat massa grotesc pel meu gust.

Baise Compaoré va arribar al poder fa 27 anys a Burkina Faso, un petit país de tonalitats marronoses i ocres, encaixat a l’Africa de l’Oest i sense sortida al mar. Gràcies a un cop d’Estat i l’assassinat del seu amic i col·lega de caserna, Thomas Sankara, es va desfer de la temptació del Comunisme durant la Guerra Freda, tots els països del continent es posicionaven a un bàndol o un altre. Compaoré va allunyar-se dels camí d’esquerres traçat pel Panafricanista Sankara i va seguir, entre d’altres, les pautes dels antics colons.

Burkina és un dels països mes pobres del planeta, però l’estabilitat l’ha permès esdevenir una base per la lluita contra el terrorisme al Sahel i un amable rebedor de l’ajuda internacional. Una diàspora important a França, Bèlgica o Costa d’Ivori mantenen famílies senceres amb l’enviament regulars de diners. Tot i això, els burkinabés sempre m’han sorprès per tenir una actitud lluny de l’abatiment o del victimisme.

Tot i que portava coent-se 5 anys, un nou intent de modificar la Constitució s’havia de ratificar al parlament aquesta setmana. Un canvi que permetia a Compaoré presentar-se de nou a les eleccions presidencials el 2015. “Em trobat la formula per fer revenir el dret als ciutadans.” explicava a la col·lega Lilianne durant l’entrevista. Al carrer però la gent ho vivia com un nou engany d’algú que ha controlat i gestionat el país beneficiant principalment a la seva família.

La gota que fa vessar el got

Una visita ràpida a un dels mercats de la capital per fer alguns planos i els joves m’aborden. Necessiten explicar el que passa. “Ens pots entrevistar? El referèndum es un cop d’Estat constitucional i nosaltres no ho consentirem. Desobediència civil a partir del 28!” m’explica excitat Mohamed Toure assegut sobre una moto xinesa.

Estaven decidits, però no sabia que anirien tan ràpids, sincerament… Mes de 1500 persones van trencar el cordo de seguretat del Palau i van assaltar els Ministeris. La jornada de dimecres es va saldar amb trentena de morts i mes de 100 ferits a Ouagadougou i les 2 principals ciutats del país. Compaoré a dimitit i l’exercit ha pres el control anunciant un Estat de transició.

L’incertesa instal.lada,  un futur per traçar

A mi m’enganxa a contrapeu de viatge entre Ghana i Guinea. Però no als fotografs Joe Penney i Youssouf Sanogo, sempre al peu del canó. A l’avió que em porta a la primera ciutat afectada per l’Ebola, em creuo a l’etern oposant guineà que va caure a les eleccions de 2010. L’elegant Cellou Alain Dialo no s’atreveix a jutjar l’actitud de Compaoré, però m’etziba un consell: “Si l’exercit juga com àrbitre , és capaç d’obrir diàleg i organitzar eleccions el proper any, fantàstic. Però l’ús de la forca es temptadora. Haurien de ser honrats i ajudar a trobar una sortida viable en no gaire temps.”

I’m agree. Esperem doncs que el caos no s’instal·li eternament a Burkina, que l’ajuda internacional no es retiri, la comunitat internacional no bloquegi i que doni un cop de ma perquè els burkinabes trobin el camí sense ingerències. Els perills son nombrosos però energies, als de Ouagadougou, no els hi falten.

El Lleopard de Blaise

Un nou president?

dijous, 22/03/2012

Macky us saluda! Serà el nou president del Senegal si s’enduu més vots que Wade a les urnes aquest diumenge. Amb 50 anys, aquest enginyer d’ètnia peul va ser l’home de confiança des seu contrincant gairebé 11 anys. Però el 2009 se li va acudir d’investigar la gestió del fill del “vell”  en uns afers finançats amb fons públics. Ai, las! Wade modifica la Constitució per fer-lo fora de la presidència de l’Assemblea Nacional i Sall cau en desgràcia! Tocat però no enfonsat, Macky munta el seu partit i comença campanya pels… Estats Units.

Però Macky és un producte polític de Wade. Menys expressiu, menys xerraire que el seu professor però amant també de les aparences. Només cal passar-se per Fatick, on ha estat alcalde durant 9 anys. Amb 30.000 habitants, en aquesta petita ciutat hi ha una nova avinguda desmesuradament gran sense acabar, una nou ajuntament gegant també sense acabar, centenes de làmpades (amb un look britànic) sense connectar a la xarxa elèctrica i un aeroport. L’aeroport tampoc funciona i l’única infraestructura acabada, la tanca que el protegeix, comença a caure a trossos. Això si, els ocells de la zona n’estan molt contents de tant espai per batre les ales.

« Això és fruit del bloqueig polític de Wade! Quan el va forçar a dimitir també va tancar l’aixeta al finançament local» explica un responsable del seu equip. Aparentment, poc a fet Macky Sall per aquesta petita ciutat on ha arrassat amb 75% de vots a la primera volta. «És d’aquí i guanyarà! Tenim pòsters de Macky fins i tot a la nostra habitació! » explicava Sarr, que té un petit taller de costura al mercat.

Macky ha aconseguit el més difícil. Arribar a la segona volta, convèncer als 12 candidats eliminats que fàcin campanya al seu costat i plantar cara al “vell”. Però l’última setmana de campanya, Macky rellisca i parla dels drets dels homosexuals en un país amb 90 per cent de musulmans. El partit al poder es frega les mans, els líders religiosos alcen la veu d’alarma i l’Ajuntament de Fatick apareix ruixat de sang d’animal. Algun malefici? Segur!

Als senegalesos els hi queden algunes hores per decidir a qui votar. Després d’una campanya electoral atípica, ara per ara, el final sembla poc previsible.

Abdoulaye Wade: 86 anys + IVA

dissabte, 18/02/2012

La premsa local reia fins fa no gaire: Abdoulaye Wade té 86 anys més IVA. L’edat del “vell”, com se’l coneix popularment, varia segons les biografies. Però a una setmana de la primera volta de les eleccions presidencials, el tema ja no fa gràcia.

Aquest advocat liberal és des de fa 12 anys president de Senegal. Provocador nat, aspirant a premi Nobel de la Pau, Panafricanista casat amb una francesa, hi ha qui diu que Wade va passar 26 anys a l’oposició abans de ser cap d’Estat. Jo no hi era, així que no us ho puc jurar.

Avui Wade desafia a tothom. Aprofitant el poder del seu partit a l’Assemblea Nacional el 2008 va modificar la Constitució. El càrrec de president es mantenia un màxim de 2 mandats pero els va ampliar de 5 a 7 anys. I com que el seu primer mandat era de 5, pels 5 juristes del Consell Constitucional, no compta i és candidat de ple dret per un tercer mandat. Cal anotar que el sous dels 5 juristes i d’alguns ministres han estat augmentats considerablement els últims mesos.

Un dia enganxat al vell durant la campanya electoral per adonar-me que al tercer poble ja no tenia energies pel seu discurs. Wade era transportat de l’avió al cotxe, del cotxe al pòdium, del pòdium al cotxe. Escortat això si, de nombrosos policies i guardaspatlles. Prop de Thiès, el seu cotxe no es va escapar d’una pluja de rocs.

La validació de la candidatura d’Abdoulaye Wade a les eleccions ha aixecat moltes veus en contra. Al mateix Senegal, es clar, però també des de França o els Estats Units, que demanen un “relleu generacional”.

Sord a les ingerències estrangeres, Wade que s’havia pronunciat a favor del final de Gbagbo de Costa de Marfil i de Khadafi a Libia, “ja que no escoltaven la voluntat del poble” va explicar un site web senegalès que no veia encara el final de la seva carrera política. “El 2012? I perquè no el 2019? Tinc tot el dret.”

L’oposició esta dempeus des de fa mesos, però Wade colpeja amb tota la maquinària de l’Estat. Els disturbis al carrer, que ja s’han cobrat 5 morts, desenes de detinguts i ferits, comencen a ser més greus. Wade tensa la corda i poca gent el veu ja com un vell amable. Fins a on serà capaç d’arribar?