Entrades amb l'etiqueta ‘salut’

L’Ebola: pànic a l’Àfrica de l’Oest

divendres, 28/03/2014

La notícia m’enganxa treballant a la frontera de Mali amb Mauritània. L’estranya malaltia que va matar misteriosament a tots els passatgers que compartien un taxi a l’extrem sud de Guinea és l’Ebola. L’avió d’Air Mauritanie que m’havia de retornar al Senegal i continuar a Guinea Conakry decideix no seguir el viatge. S’aturarà a Dakar tot i les protestes d’una desena de viatgers. Ha sonat l’alarma, el pànic es comença a estendre i els països veïns comencen a prendre mesures.


Per primera vegada a l’Àfrica Occidental

És el desè brot d’Ebola a l’Àfrica, però el primer a l’oest del continent. Aquest virus poc conegut és transmès per algunes espècies de ratpenats. El virus ataca també d’altres mamífers com ximpancès, cérvols o eriçons, que com els mamífers alats, són àpat habitual d’algunes ètnies de la selva de Guinea, Sierra Leona i Costa d’Ivori.

L’Ebola es pot contagiar ràpidament per la saliva, la sang o la suor. El període d’incubació és d’entre 10 i 20 dies, no hi ha vacuna coneguda i és altament letal. Entre el 60 i 95 %  dels casos diagnosticats acaben amb la mort. De moment, al sud de la Guinea s’han detectat 88 casos, 63 letals. L’epidèmia també ha causat 5 morts a Libèria i un a Sierra Leona. El ball de xifres de malalts, suposats casos de contaminació i morts comença a augmentar i a reflectir-se als mitjans de tot el món. L’alarma també ha creuat l’Atlàntic. Al Canadà, un ciutadà procedent de Sierra Leona, després d’estar en observació, està lliure de sospita de contaminació d’Ebola.

Un responsable del servei Humanitari de l’Unió Europea (ECHO) em va explicar que normalment els brots d’aquest virus mortal apareixen en zones rurals remotes. Per evitar contagis, es posen en quarantena durant setmanes o mesos zones senceres. Com que també hi ha casos a Sierra Leona i Libèria els serveis de l’Organització Mundial de la Salut i les ONGs sobre el terreny intentaran atacar el virus des dels tres costats de la frontera.

Un cordó de seguretat i la necessitat de canviar hàbits sanitaris

L’amic Thierno, periodista i director del diari “Le Lynx” de Conakry, em respon al telèfon des de la capital. M’explica que s’ha muntat un cinturó de seguretat a les províncies del sud. A la capital, ningú no gosa viatjar-hi. L’exèrcit col·labora amb els equips de les ONGs i s’han muntat centres d’aillament per malalts sospitosos a vàries ciutats. “El ministeri de Salut no ens han donat instruccions especials, només seguir les normes comuns d’higiene i evitar menjar carn de la selva. Ratpenats, micos, cérvols… Però nosaltres no en mengem a la capital.”

Ja feia una setmana que la febre havia matat a desenes de persones, però els habitants de les regions de la Guinea Forestal, acudien primer a la medicina tradicional per trobar-hi una explicació. Poc personal mèdic, poc preparat i amb poca informació sobre el virus ha endarrerit la reacció. Ha calgut enviar provetes a Lió, França, per comprovar les sospites. Metges Sense Fronteres que ja estaven presents al país, han reforçat ràpidament el seu equip i material tècnic.

“Però molts més hàbits hauran de canviar” m’explica Thierno.“El virus es transmet fins i tot després de la mort d’un malalt.” Thierno m’explica que els funerals i les vetlles dels difunts, on tradicionalment familiars i veïns acudeixen en massa, són un risc de contaminació i el personal sanitari cal que abordi el tema adequadament amb el risc de ferir sensibilitats.

Inquietud a la capital guineana

A Guinea, però, tot apunta que hi haurà dificultats serioses per controlar la contaminació. Ahir al vespre el Ministeri de Salut va confirmar 4 casos en un hospital de la capital que ja estan aillats. Conakry compta amb gairebé 3 milions d’habitants i no és precisament l’ordre, la bona organització i la neteja el que regna a la ciutat. “La gent té por”, m’explica Thierno. “Algunes persones han començat a portar màscara de protecció, però són molt poques. Fa mesos vam viure una epidèmia de còlera, però aquesta, desperta més temor. A part dels expatriats europeus, ningú pensa en abandonar ni la capital ni el país.” Però la salut de Guinea no inquieta només als seus habitants. Fronterer amb 6 Estats diferents, gairebé tots els veïns han anunciat mesures sanitàries.

Els veïns comencen a prendre mesures

A les províncies del sud del Senegal ja s’han prohibit els “louma”, els mercats setmanals. A ciutats com Kédougou, els mercats són la cita per venedors, clients i animals vinguts dels dos costats de la frontera. Un risc que el govern senegalès vol evitar. El ministeri de Salut s’apunta així a algunes mesures que també han anunciat els seus homòlegs de Mali i Costa d’Ivori. Els responsables dels petits ambulatoris del país reben informació sobre com detectar els símptomes de la malaltia i com evitar-ne el contagi. D’altres països més desorganitzats, com Guinea Bissau, de moment es desconeix com s’ho faran.

Guinea compta amb un sistema de salut absolutament desastrós. Les seves fronteres poroses faciliten el passatge de gent i mercaderies. La situació econòmica i social del país obliga a milers de guineans a tenir un peu als països limítrofs i a deplaçar-se sovint. També a Dakar. El neguit comença a estendre’s entre la nombrosa diàspora guineana que creua els dits mentres escolten enganxats a la ràdio com el ball de xifres augmenta hora a hora.

 

 

 

Aigua!

diumenge, 29/09/2013

 

“Fa 15 dies que no tenim aigua!” em criden desenes de dones del barri de Parcelles, al nord de la ciutat. Nens, nenes, dones i criades tenen posades en filera centenars de cubells, palanganes, bidons i garrafes buides esperant el seu torn per omplir-les. La capital de Senegal, ciutat habituada a talls tan d’electricitat com de subministrament d’aigua, pateix una penúria d’aigua severa. Fa dues setmanes, una pana important de l’únic aprovisonament a 200 quilòmetres de l’aglomeració urbana ha alterat el ritme a tothom.

“No podem anar a treballar, no podem rentar-nos i les cases estan brutes” es queixa un veí nigerià mentres em fa pujar al seu pis per ensenyar-m’ho. A la cuina s’amunteguen piles de plats bruts i l’oloreta arriba fins al replà. Però els dakarois s’organitzen. En alguns barris i mercats ja aprovitàven l’aigua del mantell frèatic. Fora del control sanitari i pecuniari de la SDE, la companyia de l’aigua, hi ha gent que utilitzava regularment el líquid que circula al subsòl d’una manera habitual.

“Gratuitament!” em repeteix Mamadou mentre organitza l’entrada al pati de casa seva. “Hem donat accès al pati des de fa una desena de dies. Ningú cotitza res, però ho hem limitat a un bidó per persona.” Una fila de sorolloses dones s’agrupen a partir de les 7h del matí a la porta d’aquest baixos del barri de Yoff. L’escena es repeteix infinitament a tota la ciutat. En un altre cantonada del mateix barri, trobo uns operaris de la companyia de l’aigua cavant enmig del carrer. Amb cares de poc amics em diuen que “ho fem per ajudar als veïns”. Ningú els ha autoritzat, però estan cavant  fins accedir a la canonada  i poder instal·lar-hi una tub  i una aixeta.

I els centres sanitaris? “L’Estat ens ha posat al servei els bombers. Tenim un dipòsit de reserva i vénen a omplir-lo cada dos dies amb un camió. Oi que està net?” m’explica Anta, metge en cap d’un centre de salut. Em recorda els perills d’utilizar aigues no controlades que fàcilment es poden barrejar amb les fosses assèptiques de les cases. Les pastilles per potabilitzar l’aigua també s’han acabat a les farmàcies. Els més atrevits criden als veïns a alguns metres de les ones com si haguessin trobat or entre la sorra. A la platja de Camberène hi ha aigua dolça a pocs metres de terra. “No és salada i té bon color. Per rentar-nos ja ens va bé, però jo no aconsello a ningú de veure-la.” m’explica Ndoye, un jove musculat pala en mà.

El temor a epidèmies creix. Les altes temperatures d’aquesta època, el descontrol sanitari d’aquestes aigües freàtiques pot posar malalt a més d’un.  “Esperem recuperar la normalitat en alguns dies”, deia la flamant primera ministre ja fa 10 dies mentre recomanava a les families de fer provisions. D’altra banda, el president Macky Sall, s’afanava a tornar més aviat del previst d’un viatge als Estats Units per calmar els ànims i els esperits més incendiaris. (Des)esperem doncs per veure un rajolí d’aigua sortir de les aixetes ben aviat, sinó, aquesta aglomeració de 3 milions de persones (pacients i bastant organitzats!) semblarà ben aviat un gruyère.