Ireland’s call: Ja ens han rescatat!

PER NOEMÍ CASAS

Doncs això. Ahir mateix, unes poques hores abans Mas guanyés les eleccions a Catalunya, a Irlanda vam assabentar-nos de que la UE ja ha aprovat el famós rescat. L’ajuda europea anirà destinada en la seva major part a les necessitats de finançament del govern de Dublín, que són moltes, i a recuperar el sector bancari. Però tot i que l’ajuda és benvinguda sembla que l’opinió pública no n’està contenta del tot. Mostra d’això va ser la manifestació dissabte passat de milers de persones al centre de Dublín per les mesures de retallada del govern i la pujada d’impostos. Més retallades? Més impostos? La veritat és que desde que hi soc a Irlanda (vora 5 anys) cada any ens treuen més del nostres salaris i els preus que no baixen. Tothom ens preguntem on van destinats els calès? Perquè sembla que a impulsar l’economia i la seguretat social no massa. Com a contribuent, m’hi sumo a les queixes!

Si dissabte milers de persones (100.000 segons els organitzadors, 50.000 segons la policia) van sortir al carrer, una xifra similar assistia al partit de rugby d’Irlanda contra Argentina. El rugby és un dels esports nacionals més seguits, i mou literalment masses. El partit d’ahir, al que vaig assistir tot i les temperatures sota 0, es va celebrar al flamant nou estadi Aviva que s’ha construït en època de crisis i rescats.

This is rugby country.jpg

Tot i la passió que el rugby desperta, l’estadi no estava ple del tot. “Les entrades són massa cares” (90 EUR de mitjana) em deia un irlandès, sobretot per ser un partit amistós (Ginnesss Series 2010).

DSC02329.JPG

No és la primera vegada que vaig a veure rugby però si la primera que vaig a veure la selecció i se’m va posar un cop més la pell de gallina en escoltar l’himne per excel·lència de la selecció irlandesa de rugby: Ireland’s call. I em va fer pensar en els rescats, i en l’orgull dels irlandesos per tirar endavant.

Ireland, Ireland
Together standing tall
Shoulder to shoulder
We’ll answer Ireland’s call

(Irlanda, Irlanda. Tots junts orgullosos. Espatlla amb espatlla, respondrem a la crida d’Irlanda.)

I del rugby al futbol: avui el Barça-Madrid també serà un dels més vists a les teles irlandeses. De fet, els catalans sempre ens hi trobem al pub per animar els nostres i ser més a prop de casa durant 90 minuts.

7 comentaris

  • Ramon Renedo Yanguas

    29/11/2010 21:16

    Allò realment preocupant és que es rescaten els bancs, no les finances pùbliques d’Irlanda. I aquestes són les esquenes que han patit més per la crisi del seu sistema bancari. Aquesta contradicció es entesa com una hipocresia per part dels euro-escèptics, que no confien en una UE aparentment més preocupada en salvaguadar interessos privats que en defensar els drets dels ciutadans.

  • Noemí Casas

    29/11/2010 22:09

    Totalment d’acord amb tu Ramón, lo dels bancs irlandesos ha estat desastrós pero com tu dius no hauria de ser la prioritat per la UE.

  • Tweets that mention Ireland’s call: Ja ens han rescatat! – Ara.cat — Topsy.com

    29/11/2010 22:58

    […] This post was mentioned on Twitter by Noemi Casas, Noemi Casas. Noemi Casas said: Ireland’s call: Ja ens han rescatat! – Ara.cat http://t.co/5X0JRmH via @diariARA […]

  • Economies Desordenades

    30/11/2010 0:46

    El pitjor no és només Irlanda, sinó el desencant europeu que això pugui provocar dins Irlanda (i fora). Qui voldrà ser europeu allà, ara? I a més, tot això pot no servir per res si la temor als mercats no s’atura.

    A més, voldria reiterar que això de “rescat” és un eufemisme en tota regla.

  • Josep Junyent

    30/11/2010 11:37

    El desencant es força gran, tant pel que fa a de cara als politics, als constructors, com als banquers i a la UE. Per culpa d’aquesta gent, el que ells fan ho han de pagar els cuitadans de mala manera.

  • Francesc Ribas

    30/11/2010 12:04

    El preocupant és que aquest tipus de crisi és la mateixa crisi que aquí. donc la raó a que es defensen els interessos de les entitats bancàries per sobre dels del poble.

  • Marta Harper

    09/12/2010 9:42

    Noe i Josep!
    Felicitats per la iniciativa, és tot un honor llegir-vos i sentir-me una mica més aprop de “casa”.
    Comparteixo al 100% el què dius sobre el rugby i estic segura que una vegada més els irlandesos se’n sabran sortir… Shoulder to shoulder!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús