Arxiu del mes: desembre 2010

El desembre congelat, sense aigua t’has quedat.

dijous, 30/12/2010

PER JOSEP JUNYENT

Hom podria pensar que després d’una de les nevades més intenses que es recorden a Irlanda, seguida finalment per un parell de dies de pluja, podríem fins i tot tenir inundacions i que els problemes de manca d’aigua a Irlanda s’haurien acabat.

Ai las que no ha estat pas així. Un pic la neu es va desfer seguida per la pluja,a Irlanda encara seguim amb restriccions d’aigua. Diuen els diaris que centenars de milers de ciutadans d’arreu del país (un país que només té vora 4 milions i mig d’habitants) segueixen afectats per les tallades d’aigua. Ho podeu comprovar en aquesta foto curiosa d’avui al Irish Times, uns quants ciutadans omplint ampolles d’aigua al carrer. Ampolles d’aigua que per cert són de la marca catalana “Font d’Or”, recordo que un dia en vaig comprar deu fer quasi un any, juntament amb Vichy Catalan aquí a Dublín, doncs bé, el preu si que era com si vingués d’una font d’or.

Aigua.jpg

Ciutadans omplint aigua a Mayfield, Cork, ahir

Ben bé crec que els diners del rescat a Irlanda per part de la Unió Europea i el FMI que havien d’anar destinats arreglar el país i els seus bancs, potser que ens els enviïn en forma de litres d’aigua i gent competent que pugui arreglar els conductes de l’aigua que es van malmetre degut a les baixes temperatures dels darrers dies. Per si de cas també, que ens duguin més sal i quelcom per a netejar les carreteres i la neu dels aeroports per a la pròxima nevada de cara al 2011.

Segueix nevant

dijous, 23/12/2010

PER JOSEP JUNYENT

Avui ha tornat a nevar quasi durant tot el dia. De fet, encara segueix nevant. L’aeroport de Dublín segueix tancat, diuen que serà almenys fins demà a les cinc del matí, afectant uns 270 vols i aproximadament uns 40,000 passatgers. Aquest any, entre el volcà famós islandès i les nevades constants, l’aeroport de Dublín quasi a estat més vegades tancat que no pas obert. Em pregunto si la Dublin Airport Authority (DAA) pagarà indemnitzacions als passatgers i a les companyies aèries que han estat afectats per la seva incompetència netejant la neu a l’aeroport.

bus.jpg

Mentrestant aquest vespre, RTE (La TV3 irlandesa) anunciava que aquest desembre serà el pitjor desembre en la història recent pel que fa al sector del comerç. La crisi/recessió, les nevades i la intervenció del FMI i la Unió Europea a Irlanda, han fet que les vendes hagin caigut en picat. Potser molta gent s’espera a les rebaixes, que aquí comencen l’endemà mateix de Nadal, tot i que degut a la crisi del país i el baix nivell de vendes constant, sembla que tot estigui de rebaixes dia rere dia. Malgrat que la diferència amb els preus del continent encara siguin desorbitats.

Oco.jpg

Avui mateix però, el govern irlandès ha indicat que el que fa poc era el principal banc irlandès (Allied Irish Banks – AIB) , rebrà 3.700 milions d’Euros més per a ser nacionalitzat. Els diners seran extrets del fons de reserva per a les pensions del país . Sembla que no hi ha diners per a les pensions però si que n’hi ha i molts per a seguir gastant-ne en bancs.

sea.jpg

Acabaré l’article amb bones notícies. Més d’onze mil tones de sal ja han arribat a Irlanda per combatre la neu i les glaçades. Quan estàvem apunt de quedar-nos sense, finalment han arribat. Tenint en compte que en gasten unes 3,000 al dia, no se pas si duraran gaire. Bona falta que fan, sinó feu una ullada a aquesta imatge que he pres de la web de la AA roadwtach (el RACC irlandès). Era tot just abans de plegar de la feina aquesta tarda i indica els problemes en les carreteres del país.

Road.png

Restriccions d’aigua al desembre.

dimarts , 21/12/2010

PER JOSEP JUNYENT

Si a Catalunya hi ha restriccions d’aigua a l’estiu quan hi ha sequera, a Irlanda, un dels països on hi plou més, a banda de a l’estiu en certes regions, ara també hi ha restriccions d’aigua a l’hivern. Degut a les baixes temperatures que ha anat experimentant el país durant tot el desembre, que molta gent durant la nit deixava les aixetes obertes per a que no es congelessin els conductes de l’aigua de casa i pel mal estat de la infraestructura que transporta l’aigua a Irlanda, durant aquest desembre hi estan havent restriccions d’aigua sobretot a l’àrea de Dublín. Aparentment les reserves d’aigua estan ben baixes i les restriccions en certes zones de Dublín són de les set del vespre a les set del matí. Almenys ens diuen que des del dia 23 al 28 de desembre no tindrem restriccions d’aigua. Ben curiós això en un país on hi arriba a ploure tant.

Sno.jpg

Ara mateix, miro per la finestra i segueix nevant. Fa hores que neva, durant tot el dia que no ha parat de nevar. Si fa tot just dues setmanes escrivíem dient que estàvem colgats de neu, aquests dies hi tornem a estar. Aquella darrera vegada, la neu, el gel i el fred van durar uns deu dies. Vam tenir una setmaneta de temperatures positives (al voltant dels 5 graus de màxima) i des de fa una quants dies que ja hi tornem a ser, ben colgats de neu i fred.

Per a tothom qui tingui previst viatjar a Dublín durant els pròxims dies, es trobarà una ciutat ben blanca de neu i gèlida. Això si pot arribar, ja que l’aeroport de Dublín torna a estar tancat, almenys fins demà a les 8 del matí. A mes, molt de compte amb les carreteres, ja que sembla que a Irlanda no n’aprenen d’altres anys amb la neu i la veritat es que és com si anessis a esquiar amb el cotxe.

sno1.jpg

Porto mes de sis anys vivint a Irlanda i mai havia vist tanta neu i fred en aquest país. Els que hi han nascut i porten encara més anys, diuen que és un dels anys més freds de tota la historia meteorològica registrada . Els entesos, diuen que això serà el pa de cada any.

Si l’aeroport de moment segueix tancat, els que si que han vist un increment en reserves son els del sector del transport marítim. Tal i com va passar durant la darrera explosió del volcà islandès. La gent se les empesca totes i si no pots volar, molta gent ha decidit agafar el vaixell i anar cap a la Gran Bretanya o Franca.

snow.jpg

Almenys aquí ja tenim ben garantit que tindrem un Nadal ben blanc. S’esperen temperatures àrtiques fins al dia de Nadal mateix. Mes enllà, ja ho veurem. Sí veniu a Irlanda, no us equivoqueu pas, això és Irlanda no Islàndia. Malgrat s’assemblin amb el nom, el fred i el rescat famós del FMI i la Unió Europea, de moment encara són països diferents. Vinga Bon Nadal, a estalviar aigua i a tapar-se que aquí segueix nevant!

La primera Ciberguerra

dimarts , 14/12/2010

PER JOSEP JUNYENT

La portada del diari Ara del diumenge era sobre en Julian Assange, portada més que merescuda. De fet, de ben segur que serà el personatge de l’any 2010 i també  formarà part de la Història d’aquest segle XXI. Personalment crec que Wikileaks ha fet una molt bona feina per a la democràcia, per a la llibertat d’expressió i pel periodisme tot proveint la informació dels cables diplomàtics. Espero i desitjo que la feina feta per Wikileaks esperoni els periodistes de casa nostra a destapar la corrupció i demés manipulacions per part dels governs i empreses, que de ben segur que ens amaguen dia rere dia. Per mi, això que estem veient tant sols és la punta de l’iceberg del que en realitat ens amaguen.

Julian-Assange.jpg

Sembla ser que un dels orígens de Julian Assange era el de hacker, aparentment fou un hacker conegut com a Mendax. Doncs bé,  pel que llegia el mateix diumenge al diari The Guardian, sembla que la comunitat de hackers del món, ha indicat que la batalla destapada a la xarxa després de la publicació dels cables diplomàtics dels Estats Units a Wiklileaks ha iniciat el que s’ha anomenat la primera Ciberguerra global. Ja sigui per defensar la llibertat d’expressió com també la pèrdua de llibertats a Internet imposades pels governs i el lliure accés a la informació. Un clar exemple d’això el veiem a Barcelona  amb el decret que pretenia aprovar el govern per a poder tancar websites.

wikileaks.jpg

Pel que es veu, hackers de diferents països s’han coordinat en el que han anomenat “Operació venjança”. Les armes? Un ordinador. Els enemics? Algunes de les empreses nord-americanes i  també d’altres països i el mateix govern nord-americà. Des que es va saber que certes empreses americanes i d’altres països havien pres accions contra Wikileaks (Amazon, PayPal, Mastercard, Swiss Post, etc), els atacs a aquestes empreses han anat creixent. De moment els atacs a PayPal no han reeixit però si que van fer caure durant unes hores altres webs importants com la de Mastercard i d’altres del govern suec. Una primera ciberguerra en la qual sembla que estigui en joc el control del ciberespai.

No m’estranyaria pas que d’aquí a poc temps ens vingui una forta retallada d’accés a informació o de llibertats a Internet després de la polseguera aixecada per part de Wikileaks. També m’agradaria destacar la feblesa del nostre sistema. En aquest segon punt, és prou evident la dependència que tenim avui en dia dels sistemes informàtics i la tecnologia. Una dependència que cada dia creix més. Llegia per exemple en aquest article que fa 3 anys una sèrie d’atacs coordinats van tombar moltes de les webs principals d’Estònia com ara bancs i webs del govern o bé també aquest article del diari irlandès Irish Independent en el qual evidenciava els problemes que està patint l’Iran amb una de les estacions nuclears degut a un atac informàtic.

En el present i el futur que s’apropa cada cop veurem més i més problemes semblants a aquests atacs cibernètics. Tanmateix,  com a nota positiva, aquestes anomenades ciberguerres no comporten sang, almenys de manera directa tota i que si que  provoquen  la pèrdua de moltíssims milions.

Estrenyent-se el cinturó (versió irlandesa)

dilluns, 13/12/2010

PER NOEMÍ CASAS
La setmana passada el govern irlandès va aprovar els pressupostos del 2011, desprès de la notícia que finalment l’UE rescatarà el país de la crisi. L’oposició criticava als del Fianna Fáil (el partit al govern) que les retallades en els pressupostos han estat dictades per la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, però sembla que no tenien cap més sortida si volien rebre l’esperada injecció europea.

Ens pujaran els impostos, retallaran les seves despeses en seguretat social (com sempre els més pobres a patir) i es rebaixarà el salari mínim que, atenció, a Irlanda passar de ser 8,65 euros l’hora a 7,65 euros (a Catalunya, és de 21,11 euros al dia, i els que han de ser rescatats són els irlandesos). Deixant de banda les diferències salarials amb el nostre país (els preus són molt més alts a Irlanda que a casa nostra), el que més m’ha despertat la curiositat del nou pressupost són les retallades dels salaris dels què manen:

El primer ministre irlandès (el Taoiseach) retallarà el seu salari en 14.000 euros, – en cobra 228.000 euros l’any-. El sou del vice-primer ministre es retallarà en 11.000 i els ministres en 10.000. Però el que em sobta més és el que cobra aquesta gent per ser un país de només 6 milions de persones, i amb una recessió tant greu que Europa ha de venir al nostre rescat. Qualsevol diria que la gent no té per menjar i que ha d’assaltar supermercats, que també, però el salaris dels responsables són impressionants.

Publicava el The economist al juliol, la comparativa de salaris d’alguns presidents arreu del món, i al meu parer hi destaca el salari del Taoiseach:

Brian Cowen (Irlanda, 6 millions hab.): 228,000 euros
Nicolas Sarkozy (França. 64 millions hab.): 253,600 euros
Angela Merkel (Alemanya, 84 millions hab.): 261,500 euros

D’acord, l’irlandés cobra molt menys que els seus “col·legues” europeus, però també Irlanda és el país que està a nivell europeu amb una de les pitjors crisis del moment (sobretot bancària) i  ha de rebre “rescats” europeus. Potser que s’estrenyessin el cinturó ells mateixos una mica més, de la mateixa manera que ho demanen als seus ciutadans.

Per cert, sabeu quan cobra el president de Catalunya (no som un estat, per tant és diferent), però tot i així: un sou anual de 144.030 euros. No està malament oi?

De què acusen a Julian Assange?

dimarts , 7/12/2010

PER NOEMÍ CASAS
I seguim amb l’actualitat vista des de l’estranger, aquest cop amb una d’internacional.

Un altre cop mirant la premsa internaci0nal, espanyola i catalana, sobta com son molt pocs els mitjans que ens donen més llum al cas de la captura de Julian Assange, fundador de Wikileaks. A gairebé tot arreu se’ns explica que se l’acusa de delictes de violacions i agresions sexuals (i  ens preguntem quina relació té això amb la seva Web?).

Doncs resulta que la cosa no sembla tant clara, tal i com apunta avui mateix Vilaweb (Una acusació confusa). Sembla que el que per a Suècia es tracta d’un cas d’abús sexual, fora d’aquest país no tindria cap penalitat. Concretament dues dones van presentar denúncies contra ell per haver tingut sexe consentit però sense condó, i això pot ser una ofensa a Suècia que no tindria validesa arreu més. Amb aquesta excusa el país va ordenar la seva ordre i captura, i avui Assange passava a disposició judicial. Caldrà veure ara com s’aguantaran aquestes acusacions.

Algunes fonts (en anglès) sobre les acusacions:

www.crikey.com.au
http://liberalconspiracy.org
http://georgewashington2.blogspot.com/
www.aolnews.com/

No creieu que se’n amaga alguna cosa? Aquest home fins i tot pot ser extradit a Estats Units on el podrien jutjar per les seves lleis.

Per cert, a la revista Time es pregunten si Assange serà el seu personatge del 2010.

La vaga dels controladors i el famós estat d’alarma vist des de l’estranger

diumenge, 5/12/2010

PER NOEMÍ CASAS

Ahir vaig sortir a fer unes pintes amb un amic alemany i un irlandès i gairebé dels primers temes que van treure va ser: Com potser que hi hagi estat d’alarma a l’estat espanyol amb els militars i tot? Què ha passat amb els controladors? Tant malament estan com per deixar mitja Europa sense vols?

Vaig tractar d’explicar-los pel que havia anant llegint als diaris, però ni a mi mateixa m’acabava de quadrar tota la història ja que sembla ben esperpèntica. D’una banda, el primer que es va copsar des de l’estranger van ser les fortes mesures del govern: què exagerat enviar als militars no? És que una vaga de controladors amenaça la seguretat nacional? (es preguntaven els meus amics).  Per l’altra banda, i aquesta ja me’n vaig adonar quan llegia als diaris la notícia, en aquest assumpte també ha ressaltat la poca parcialitat dels mitjans en general, i el fet que només teníem una versió de la història. Perquè? Que està passant? El govern no censura oi? (em preguntaven ells) I d’aquí la conversa al pub va passar a parlar de la dictadura, i d’altres coses, com la qüestió de Catalunya, que potser podem abordar en un altre post.

Dissabte, un amic postejava en el seu facebook: M’haig d’assabentar pels mitjans internacionals del que està passant amb el tema dels controladors:

A l’Irish times: Spanish air travel thrown into disarray
Al The Guardian: Spanish prime minister uses military law to get airports moving again

Entre d’altres mitjans, que destacaven el fet de la declació d’estat d’alarma, l’intervenció militar etc.

I, és que, tal i com ho veig des de fora, intentant llegir vàries fonts i sense haver escoltat les bajanades i el anecdotisme que segur que s’ha emprat a la televisió, m’atreviria a destacar a dues coses:

1. La més greu: La intervenció i l’actuació del govern espanyol. Com un amic em deia, això no passarà  quan Catalunya sigui independent (o esperem que així sia).

La irresponsabilitat del govern per afrontar la situació desde el començament. Per cosir-los a decrets, forçar la llei fins on ni es pot. Per treure la norma just quan més empipats estan els controladors (amb un llarg pont de feinada) i no preveure les reaccions. I finalment i, la més greu de totes, per declarar l’estat d’alarma per primer cop en la democràcia, per voler demostrar, que per xulos, ells.

2. La manca d’informació, la parcialitat i la censura d’aquest problema. A quants controladors hem sentit? Quants mitjans han tractat d’avaluar el problema imparcialment? Perquè se’ns han assenyalat als culpables de seguida, anomenant-los com a segrestadors? Ara no em posaré a defensar els controladors tampoc, perquè amb la seva actuació (que possiblement no van pensar bé) van perjudicar moltes persones. Però em queixo de que realment hi hagut una desinformació bestial, i que si aquests senyors es queixen serà per alguna cosa. Pel que he llegit, sembla que no hi ha prous controladors aeris i en comptes de contractar més el  govern està tractant de forçar els que hi ha fent-los fer moltes més hores extres que la llei hauria de permetre.

Sobre aquest segon punt, recomanaria llegir alguns articles/blogs que intenten donar una visió molt més àmplia del conflicte:

Blog Sinergia sin control: Controladores, luces y sombras.
Blog Blogionistas: No controles.

I per a quí l’interesi veure el que opinen els controladors:

El blog d’una controladora: Controladores aéreos y otras hierbas

Bé, deixo el debat obert. M’agradaria deixar clar que no soc cap experta en el tema, i que nomes vull aportar un granet de sorra de com s’ha vist el conflicte a l’estranger: Irlanda, on tampoc és que ens puguem lluir de tenir un govern just i eficaç.

Colgats per la neu

dijous, 2/12/2010

PER NOEMÍ CASAS

DSC02174.JPG

Al centre de Dublín

Des de dissabte passat que no ens para de nevar a Dublín, i encara que a tothom li agraden les postals bucòliques que la neu ofereix al centre de Dublín no n’estem tant contents de les carreteres, de lo poc preparats que estan per afrontar situacions c0m aquestes i del caos general que es genera.

Irlanda no és un país on nevi típicament, però des de fa 3 anys que cada hivern cauen nevades serioses. Per això resulta curiós que ningú porti cadenes de neu (sense anomenar tant sols els neumàtics d’hivern) i que ni tant sols tinguem la possibilitat de comprar-ne en tot el país.

DSC02363.JPG

Les carreteres...

No netegen les carreteres. Les principals i encara gràcies. No hi ha manteniment general, és massa car. Aquest any encara no ho he vist perquè he decidit moure’m el menys possible, però l’any passat no tenien prou pressupost per tirar sal a les carreteres i tiraven sorra… Bé i sense oblidar-nos que òbviament tot el transport públic està col·lapsat, Dublín bus funciona quan li dona la gana, tres quarts del mateix pel tren i l’aeroport que obre a estones.

I així va el país! Tot just quan parlem de rescats econòmics i de la major crisi que afecta el govern, un desastre climatològic (si, és això) fa que el país entri en caos, que multituds d’empreses perdin calés, i que tot s’aturi per uns dies (o potser setmanes). I els avisos pel temporal continuen!
Seguirem informant si la neu no ho impedeix.