Els catalans a l’estranger: per què emigrem?

PER NOEMÍ CASAS

M’agradaria iniciar amb aquest article una sèrie de posts dedicats a parlar sobre la vida dels catalans a l’estranger, sempre des de l’experiència a Irlanda.

En articles anteriors se’ns ha criticat el fet d’opinar de Catalunya tot i que no visquem aquí. També ens hem disculpat per les faltes d’ortografia i pel nostre català rovellat (que no és excusa viure a l’estranger, però en el meu cas només parlo català unes hores a la setmana!). Per aquest motiu m’agradaria donar-vos una tast del que es la vida a l’estranger.

Avui em centraré en: per què emigrem els catalans?

No voldria generalitzar a tots els emigrants, però la majoria de catalans joves que emigren ho fan senzillament per qüestions de formació i experiència laboral. No ens enganyem: gairebé la majoria dels que hem vingut a Irlanda va ser per aprendre anglès i si de pas podem tenir una feina més o menys bona, millor que millor. Molts venen per un estiu i marxen, molts altres s’hi queden, i la majoria sol romandre-hi una mitjana de 2-3 anys. Els que es queden és perquè tenen molt bona feina, tenen parella autòctona, o bé molta por de tornar a Catalunya (tal i com ens pinten les coses als mitjans).

Venim a l’estranger per aprendre un altra llengua (anglès, francès, alemany… depenent del país). Intentem buscar una feina que ens doni aquesta possibilitat però tampoc es fàcil, així que molts caiem (en el cas d’Irlanda sobretot) en treballs en què hem de parlar castellà mentre intentem fer amics de parla anglesa. Amb més o menys èxit fas un grup d’amics internacional i aquí comences a complir el teu objectiu de millorar l’anglès. Però tard o d’hora acabes enyorant-te i et relaciones amb d’altres catalans. Aquesta per exemple va ser la nostra experiència a Dublín, on un parell d’amics (entre ells el Josep, el meu company de blog) van crear Catalansadublin.com que és un autèntic punt d’acollida i de trobada de molts catalans a la capital irlandesa.

Sempre m’ha resultat curiós que molta gent resident a Catalunya ens preguntin: i tant malament s’està a Catalunya com per marxar?  Doncs jo tenia feina i no em moria de gana, però també volia un repte i fer canvis a la meva vida. D’aquí que escollís ser una expat (terme en anglès per expatriat), i suposo que l’experiència de molts catalans emigrats ha estat similar.

A part de la llengua o la desitjada formació, no ens hem d’oblidar de la gent que marxa a d’altres països per qüestions de feina o situacions familiars (parelles internacionals). Però és curiós que a tot arreu, ja sigui turista o expat, sempre et trobes un català.

12 comentaris

  • Sergi Marzabal

    14/01/2011 19:13

    De totes les opcions jo triaria la de l’idioma…. sabem que no s’aprèn de debò fins que no t’hi fiques de peus, i Irlanda esta nomes a dues hores d’avió.

    Però hi ha una cosa que si que he vist des dels dos costats, vivint a Irlanda i ara de tornada a Catalunya; si ens hem de fiar de la imatge que tenim als medis, estem arreglats!
    Quan estava a Dublín veia que Catalunya estava a un pas de la lluita, i ara des de BCN llegeixo que Dublín esta a un pas de la catàstrofe financera…. i al final he vist que potser no es això, no? potser exageren els medis? potser ho fan per fer-nos sentir millor allà on som? … reflexione-m’hi!

  • gnu

    15/01/2011 16:47

    Jo emigro a França perquè aquí no tinc cap oferta de treball adequada a la meva formació, capacitació i especialització (sóc doctor en Física). No vaig a formar-me, ni a aprendre Francès, vaig a treballar a l’única sortida a l’atur que he trobat.

  • yvonne

    15/01/2011 18:59

    Si els sous de sobte fossin els mateixos a Catalunya que a Irlanda, jo marxaria corrents, y crec que com jo molts.

  • Tweets that mention Els catalans a l’estranger: per què emigrem? – Ara.cat — Topsy.com

    15/01/2011 20:24

    […] This post was mentioned on Twitter by Guim Bonaventura Bou. Guim Bonaventura Bou said: Els catalans a l’estranger: per què emigrem? – Ara.cat http://t.co/uk8jFyV via @diariARA […]

  • Pau Arevalo

    16/01/2011 1:51

    Jo ja fa anys que vaig decidir marxar. Primer per estudiar i després vaig descobrir que volia dir treballar a fora. Sous dignes, reconeixement del professional, projectes que suposesn reptes, beneficis laborals…
    Canada, Australia, i ara Kenia.
    Fa un any vaig probar de tornar. Ni la meva xicota ni jo vam trobar feina, o no una feina prou digne, i haviem baixat molt el nivell (jo vaig arribar a tornar a la fàbrica de mon pare mentre no trovés res millor) Tan bon punt vaig decidir que volia tornar a marxar el meu CV va estar en circulació menys de 48 hores. I és que a fora saben apreciar el que un val.
    Mai he trobat un català que visqui a l’estranger per plaer, tots ho fem per motius professionals o com a molt de parella. Sempre he conegut estrangers que viuen a Catalunya perquè els encanta (i per a molts suposa una reducció de salari i qualitat de feina).
    Com a Catalunya no es viu enlloc… sempre i quant es pugui viure clar.

  • Xavier Cusidó Oliete

    16/01/2011 10:01

    Has de considerar com som els catalans, si som realment independents o necessitem la dependència per el fet de no ser prou forts o tenir poca empenta. Et recorda quelcom? El nostre problema nacional… potser?

    Jo vaig viure uns anys a Baile Atha Cliath i em vaig relacionar exclusivament amb gent de parla anglesa,… i irlandesa fins i tot. Vaig aprendre angles i fins i tot un xic d’irlandès i vaig poder comprovar que la majoria de catalans, sobre tot per una falta de nivell acceptable d’angles (fins i tot estudiant a la universitat!!!!), sovint NO tenen la força de voluntat d’adaptar-se a la realitat irlandesa i molts fins i tot s’aixopluguen dins la gran hispanitat. També “ajuda” que poca gent coneix la realitat catalana i que l’espanyolitat ven molt.

    Llavors ve la pregunta, qui te collons de continuar sent quelcom “difícil” (catalans), si es pot ser quelcom fàcil (espanyol) i viure tant en català com, sobretot, en espanyol i molt poc en angles? La resposta es… molts.

    Gent, mes collons de viure en irlandès i de ser catalans! Emancipació real!

    Encara recordo el cas d’una catalana (no l’unica) a DCU que va haver de tornar a Catalunya abans de l’hivern per que s’enyorava… quin cas…

    Si, sempre es pot afirmar que tothom es diferent i que aquest fet s’ha de respectar, pero el fet d’anar a un altre pais i no tenir la voluntat d’aprendre massa nou diu molt d’un mateix… (MOLT), de cara a un mateix i de cara al respecte que tens per els altres. I respecte per respecte, els de fora son els que s’han d’adaptar.

    Per cert, jo vaig començar a viure a l’estranger per plaer i es un plaer no viure a Catalunya veient com esta de corcada la societat actual catalana. Quina poca autoestima de ser catalans que hi ha a Catalunya! Fins i tot fa emprenyar!

    Slan i records des de Finnmark!

  • El SuperPollo

    16/01/2011 11:18

    Sóc Doctor en Geografia i em vaig quedar a l’atur. Després de perdre pis i cotxe, vaig fotre el camp a Portugal, on em va sortir feina a la Universitat. A Catalunya no hi pintem res els doctors, ni professors universitaris. No hi ha feina i crec que no n’hi haurà per a gent altament qualificada i especialitzada: som i serem un país de cambrers, comericals i mossos de magatzem. Portugal ja està sortint de la crisi, “només” tenen el 10,1% d’atur i les beques predocs i postdocs augmenten més d’un 15% cada any. Amb un parell.

  • Jordi

    16/01/2011 11:42

    En el meu cas, estic a Dublin per acabar la carrera d’Economia., però tal com van les coses estic considerant viure aqui un parell o tres d’anys. Per repte professional, aprenentatge i plaer.

  • El noi de Droichead Atha

    16/01/2011 23:36

    Jo vaig venir pel tema de l’anglès, i l’ideia era per uns 3 anys, i ja en fa més de 5 que sóc per aquí… només dir que a la primera feina que vaig trobar del meu ram ja cobrava un 30% més que l’última que havia fet a Barcelona…
    Vaig “sondejant” el mercat català de feines, però ara per ara… a “Ireland Alcatraz” s’hi viu molt bé… dues horetes de vol, i per 50 eur vas i tornes.. i Ryanair parla català i tot!

  • El noi de Droichead Atha

    16/01/2011 23:41

    Jo sóc del gremi tècnic de les telecomunicacions, i vaig “emigrar” a Eire perque és l’únic pais d’Europa que parlen anglès, i funcionen amb Euros i Km/h… Va ser molt bona el·lecció…
    Segueixo estudiant “fort” per tenir molt bon cv, no em quedo “apalancat”…

  • Jessica Abreu and Jeran Richardson

    18/01/2011 14:35

    Crec que al principi molts persones van a l’estranger per aprendre una llengua estrangera, en el cas dels espanyols la majoria de les vegades és el anglès.
    Jo per exemple vaig anar a Barcelona per el any que ve amb l’esperança d’arribar a ser fluid en espanyol i català. Però en el meu cas és una cosa que está organitzat per la universitat, un any a l’estranger per ajudar a aprendre l’idioma.
    Però, puc entendre per què tantes persones se senten decebuts quan van a Irlanda, en primer lloc el clima és terrible! I en segon lloc, es molt més difícil que la gent anticipa. Ha de treballar dur per aprendre l’idioma, fer amics i aconseguir una feina, i quan un d’ells falten és difícil trobar una raó per quedar-se. No només és difícil adaptar-se a la cultura, però també estar sense les comoditats de casa, la seva família, el seu nuvi o núvia, els seus amics. És com començar una nova vida en una nova cuitat. És cert dir que és una mica descoratjador, però crec que també és un una experiència increïble i emocionant. Només espero que quan vaig a l’estranger puc trobar l’equilibri adequat i treure el màxim profit de la meva experiència.

  • Pmartin

    19/01/2011 8:44

    La meva filla va fer un any de carrera de dret a Brussel·les i quan li falta una assignatura, ja té feina a una agència que gestiona drets d’artistes escènics, jo li he dit que no torni ni boja a Barcelona, aquí no valoren a una llicenciada amb dret, que parla anglès i francès perfectament però és clar, no és de la jet set catalanufla. Aquí es menjaria els mocs. Fa pena, sí, però així és.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús