D’Egipte a València.

PER JOSEP JUNYENT

Sembla que de mica en mica els pobles es van alçant. Són revoltes pacífiques contra la injustícia, l’abús de poder dels governants i la presa de pèl constant als ciutadans dels respectius països.

Hi ha pobles més valents que d’altres i n’hi ha d’altres, com el poble català que malgrat les injustícies no ens aturarem mai. Som un poble viu, pacífic, amant de la llibertat i tossut quan cal.

No tenim un estat propi, sinó un estat que ens va en contra. Tanmateix, no caiguem en l’error i no culpem als nostres veïns espanyols o francesos de tot el que ens passa. Malgrat a vegades tinguem raó, cal que ens adonem que estem en la situació que estem (no cal dir-ho, absolutament precària tant econòmicament com pel que fa a la llengua i cultura, etc. ) degut als nostres propis actes i evidentment amb l’ajuda inestimable dels nostres veïns. Els catalans, com els holandesos, irlandesos o qualsevol nació del món, som responsables del que hem fet fins ara, tant el bo com el dolent. Som on som i només ens queda seguir endavant per a millorar el què tenim.

Tenim els polítics que tenim perquè nosaltres els hem triat. Els polítics són una mostra de la realitat del país. Si en una banda del país tenim una colla de polítics mesells, és perquè així malauradament ho hem volgut. I si en en una altra banda del país, la corrupció i la manca de drets democràtics són la senyera dels que hi governen, malauradament també són els polítics que hi hem posat. Uns passaran a la història com el que són: una colla de polítics covards i vividors. Els altres acabaran entre reixes a la garjola víctimes de la prepotència i l’escarni diari als ciutadans.

El que és important però és que cal que entenguem ben clar que no hi ha ningú que ens pugui parar. Com a Egipte, ni polítics corruptes que detesten la llibertat d’expressió i deixen als seus habitants #sensesenyal, ni polítics que contínuament s’abaixen els pantalons en detriment dels seus ciutadans, mai podran amb nosaltres.

Els que em coneixen saben que estic absolutament convençut que el nostre poble, el català, aconseguirà la independència. No és que tingui una bola màgica per veure el futur, sinó que és qüestió de lògica, car la fruita madura cau pel seu propi pes. La nostra, ja s’està podrint i tot de tant madura que està. Posem mans a les mànigues i no parem de treballar fins a aconseguir treure’ns de sobre aquests polítics farsants i la llibertat que ens espera.

P.S: Volia fer una article sobre les eleccions a Irlanda, però m’ha semblat tant descarat veure la situació al país valencià, que no m’he pogut estar de donar-los el meu suport.

1 comentari

  • Tweets that mention D’Egipte a València. – Ara.cat — Topsy.com

    21/02/2011 1:35

    […] This post was mentioned on Twitter by Hèctor Molina and Noemi Casas, Noemi Casas. Noemi Casas said: Nou article al nostre blog: D’Egipte a València. – Ara.cat http://t.co/WVrCfYF via @diariARA @JosepArnau #Cafèirlandès […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús