Arxiu del mes: març 2011

Els leprechauns invaeixen Dublín

divendres, 18/03/2011

PER NOEMÍ CASAS:

St Patrick’s day és el dia per excel·lència de tot allò irlandès i ahir tota Irlanda es va vestir de verd per celebrar-ho. A Dublín, la principal activitat és la parade (una desfilada amb vàries comparses), però també s’organitzen concerts, espectacles de carrer i altres activitats relacionades amb allò gaèlic.

parade.jpg

FONT: www.rte.ie

RTE assegura que ahir més de mig milió de persones hi eren a Dublín per veure la parade. Jo vaig anar i  vaig tenir la sensació de que hi havia menys gent que d’altres anys (la crisis?) i suposo que no devia ser pel temps ja que almenys no plovia. La veritat és que no hi he estat en celebracions de St Patrici a altres llocs, però a Dublín el que realment es sorprenent és veure tota la gentada al carrer, vestits de verd, amb el típic barret de leprechaun. A més aquest any vaig veure que hi havia moltíssims turistes, sobretot americans que no es volien perdre la festa a la seva mare pàtria (i això dels americans gairebé és tema per un altre post).

Desprès de la parade els més culturals (i les famílies) van a veure els concerts o les activitats que s’hi fan, però la gran majoria es dirigeix als pubs que aquest dia estan que no cap ni una agulla. Guinness, Heineken, Smithwick’s, i també una cervesa verda pels turistes, són les begudes estrella. No ha discussió de que St Paddy’s es el dia en que més es consumeix alcohol al país (i a tot el món?). Tal i com publica el nostre company català a la revista Liffey (en català): gairebé un terç de treballadors irlandesos no aniran a la feina degut a la ressaca.

tn_st-patrick-300x225.jpg

FONT: www.turismito.com

Aquest també és el dia en que tothom vol ser irlandès. De fet és una de les celebracions més patriotes que he vist mai. Suposo que seria com si l’11 de setembre tothom sortís al carrer amb la senyera pintada a la galta i la barretina posada. En la línea d’això RTE publicava aquesta setmana les 10 raons per les quals han d’estar orgullosos de ser irlandesos. M’encanta la raó núm. 6  de les galetes  i la núm. 10 de la moda irlandesa (!?), si visquéssiu aquí veuríeu que precisament la moda no és un dels seus forts.

stpaddysm-1-.jpg

FONT: www.travelinireland.com

Us deixo amb alguns links sobre St Patrick’s:

Web del festival de St Patrick’s a Dublín (les activitats programades continuen fins el cap de setmana)

El dia de St Patrici (a la viquipèdia)

St Patrick’s day (web turística)

Curioses ONGs

dilluns, 14/03/2011

Per JOSEP JUNYENT

Una de les coses que més m’han meravellat des que vaig venir a Irlanda, és el fet de la cultura de les ONG a Irlanda. Vagis on vagis trobaràs a gent recollint diners per alguna causa. Des del caixer del supermercat quan voluntaris t’ajuden a posar la compra en bosses a canvi de diners que els puguis donar,  passant per gent a peu de carrer o anuncis constants a la televisió que et conviden a donar diners per alguna de les diverses causes.

Tot l’any, no cal que sigui Nadal, trobes ONG competint pels teus diners. Cosa que és molt lloable. Ha arribat a un punt que fins i tot sembla una competició. A veure qui pot més.

Jo mateix, l’any passat vaig estar recollint diners pels Special Olympics Ireland i el mes que ve ho tornaré a fer. També estic mirant de fer una mica mes de temps a l’agenda atapeïda per col-laborar amb una d’elles. Una de les que m’agraden més és un grup de gent (no els he preguntat mai qui són) que passen per tota la cuitat, repartint brou calent i quelcom de menjar pels sense sostre que demanen almoina al carrer.

Aquesta setmana però, una serie de fets m’han fet trontollar el meu pensament sobre les ONG. Ahir vaig llegir l’article sobre les ONG al diari Ara, del l’Albert Sánchez Piñol, basat en el llibre de l’antropòleg Gustau Nerín Blanc bo busca negre pobre, la veritat és que fa feresa. Malauradament, és ben colpidor i si és cert, cal que se sàpiga. La veritat és que sempre m’ha xocat com és que la societat civil, com pot i sovint sense mitjans, ha de fer el que els seus respectius governs és incapaç de fer. Potser en comptes d’esmerçar tants esforços nosaltres sols, potser caldria que demanéssim responsabilitats als nostres governants. A tots ells. Que facin el que cal i no haurem de salvar el món de mala manera.

IrishCancerSociety511x298px.jpg

El dissabte vaig veure el documental Black Gold (l’or negre), sobre el comerç just i la mega responsabilitat que tenen els governs i multinacionals de la pobresa al tercer món. La veritat és que és un reportatge ben impactant. De nou, deixa amb el cul al descobert els nostres governants i la seva incompetència, preocupant-se pel que és seu i no pas per tenir un món amb condicions decents.

I el dimecres de la setmana passada sortia de nou la llista Forbes dels més rics del món del 2011.On hi apareixen 1210 milionaris, 115 dels quals són mega milionaris de la Xina, 55 de la Índia o uns quants també de Rússia. Paisos que molts dels seus ciutadans, viuen en condicions ben pobres i també són els llocs on han crescut més els nou rics.Repassant la llista es pot veure la barbaritat de diners que aquests personatges d’arreu del món han anat acumulant.

I jo em pregunto: Que no s’adonen de tot el bé que podrien fer en aquest món? Aturar injustícies (sovint provocades pels seus propis negocis), col-laborar en l’estudi de l’avanç en la medicina, la cultura, l’educació, aturar la pobresa,… en definitiva, fer un món millor.

Alguns com en Bill Gates (a través  de la seva fundació), ja estan donant milers de milions a causes solidaries o com en Warren Buffet que quan mori donara tota la seva riquesa a ONG. Però i els demés, que fan? Molts d’ells, quasi bé podrien aturar la pobresa al seus respectius països. Els hauria de caure la cara de vergonya.

Bé, tot em porta a concloure que nosaltres els ciutadans som els clients dels nostres governants. Si no fan el que haurien de fer, passem-los factura, demanem-los responsabilitats. Ells són aquí per servir-nos i una de les seves principals responsabilitats és aconseguir fer un món millor que el que s’han trobat. Incloent-hi la pobresa. També si veiem que certes persones s’enriqueixen a base de bé sense retorn a la societat, sempre tenim alternatives i boicots.

“Catalan cultural festival” a Dublín

diumenge, 6/03/2011

La setmana que ve es celebra el Primer “Catalan cultural festival” a Dublín. Tot i que antigament s’havien organitzat concerts o altres petites activitats (fa un parell d’anys van venir bastoners per St Patrick’s) és el primer cop que tenim un festival pròpiament dit amb diverses activitats com concerts, xerrades, exhibició de castells, etc.

Vet aquí el programa:

Dissabte 12 de març, al pub Mezz, des de les 7,30 pm: concert d’Escac i mat.

Diumenge 13 de març, al The Ireland Institute, des de les 4 pm: documentals, castellers, xerrades, pica-pica català i concert de Pere de les cabres.

Catalan Cultural Festival.JPG

Cartell del festival

Des d’aquí donem suport a la iniciativa i sobretot a la gent que l’ha tirat endavant, un grup de catalans residents a Irlanda amb ganes de fer coses.

Podeu trobar més info a: http://www.catalanculturalfestival.tk/