Tankardstown, un hotelet georgià on els detalls et parlen

PER ISABEL PÉREZ MORA

Fa poc vaig tindre la sort d’assistir a una boda a Tankardstown. Va ser una experiència emotiva i molt bella. La cerimònia i sopar van tindre lloc al mateix hotel, situat a Slane, al nort de Dublín.

Tankardstown és una casa georgiana del segle XVIII, rodejada de deliciosos jardins,  que ha estat restaurada cuidadosament i transformada en un superb hotel rural.

 

Pero no és sols la bellesa allò que impressiona d’aquest hotel, sinó el fet que la decoració és també molt càlida, i que sembla que t’apel.li. De fet, t’invita a parar un moment i concentrar-te en tot allò que t’envolta: les delicades petites esculpures, el paper que tapissa les parets, les teles que recobreixen els sofas,…

Aquesta és una decoració propia de l’arquitectura georgiana, arquitectura que s’assimila a les corrents romantiques, encara que es va practicar des de principis del segle XVIII fins a l’època victoriana.

Des de que vaig arribar a Dublín, sempre he sentit una especial debilitat per aquest estil. Dublín té moltes cases i barris georgians, tant al nord com al sud de la ciutat. Aquestes cases es van associar inicialment a un “establishment” protestant, ja que de fet els catòlics no van comencar a ocupar-les fins a principis del XIX, quan van guanyar el dret a ser propietaris juntament amb el dret a votar al parlament (època coneguda com l’emancipació catòlica).

Els barris georgians cobreixen la major part del centre de la ciutat. I, es caracteritzen per una estructura molt ben pensada i pel fet que tenen jardins enmig de places quadrades.


De totes maners, allò que més em va fascinar de les cases georgianes va ser la seva decoració. Aquesta manté l’expansió emocional de l’art romàntic, perà és també continguda, amb una gran predilecció per petites esculptures, llars de foc, miralls,…, tot plegat indubtablement acollidor i humà.

De totes maneres, aquest estil mai m’havia colpit tant com en el cas de Tankardstown. I, recordant la sensació que aquest lloc em va causar, penso en els jardins japonessos:  Aquests espais que tot i ser tan distants físicament i culturament d’Irlanda, em generen exactement la mateixa fascinació que Tankardstown…

Els Jardins japonesos estan dissenyats per a provocar un estat contemplatiu en el visitant. Aquest estat ens permet relaxar-nos mentalment mentre ens invita a concentrar-nos en la realitat física que ens envolta. I, és llavors quan aquesta realitat material ens porta als seus secrets i als secrets del món material (de fet, molts físics i matematics han fet les seves descovertes partint d’aquest estat). Per a generar aquesta “atracció” cap als espais, els arquitectes japonessos han aprés a traves dels anys a disposar els llacs, pontets, arbusts, roques,…, allà on la percepció humana es sent més a gust i allà on l’espectador sols pot fer que rendir-se a la captivació de l’espai. Curiosament,  Tankardstown em causà aquest estat contemplatiu. Un moment màgic sense dubte.

 

 

1 comentari

  • JosepArnau

    15/03/2012 23:48

    Mira que molts d’aquests edificis no son gran cosa per fora pero per dintre canvia la cosa eh.

    Molt interessant l’article i afortunada tu d’haver-hi pogut anar ;)

    Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús