La dona i la Irlanda que creu en el destí

 

Aquests passats díes, la terrible noticia d’una dona que morí a Irlanda quan no se li practicà un avort necessari per a salvar la seva vida, ha escandalitzat el món. Savita Halappanavar (de nacionalitat Índia però resident a Irlanda) estava a les 17 setmanes, havia trencat aigües i es feia impossible salvar el fetus. Tot i això, els metges es van negar a extreure l’embrió del cos de la dona mentre aquest encara estava viu, i sols van accedir a retirar-lo quan el cor d’aquest ja no bategava. En aquell moment, la septicèmia (infecció de la sang) que la mare patia s’havia escampat tant que es feia impossible salvar la seva vida. Els metges simplement no van voler avançar la mort irremeiable del fetus, i això va acabar causant la mort de la mare.

Irlanda es un país on el catolicisme va prendre el control de la gestió de la societat des de que aquesta es va independitzar del Regne Unit. I, podríem dir que els valors del catolicisme són encara els valors de la societat irlandesa en molts sentits. Els irlandesos qüestionen la institució de la església (com ho demostra la forta reacció social als abusos sexuals comesos per l’església), però rarament qüestionen els valors tradicionals que el catolicisme defensa: Valors com el respecte al ritme de la natura, i valors com la família i la caritat per a organitzar la seva vida social.

En aquest context, no cal dir que la dona es la figura més afectada (ja que els pròpis esdeveniments de la vida ens lliguen de manera preciossa a la vida, aportant-nos increïbles experiències, però també limitant la nostra llibertat i exposant-nos a perills físics). La natura ens aporta una vulnerabilitat física, social i econòmica durant l’embaras , part i époques de maternitat , que sols polítiques progressistes poden combatre. Aquestes són les polítiques que asseguren q la dona tingui el dret a decidir si finalitzar la vida del fetus (perquè aquest està formant-se malament, o simplement perquè la mare decideix no anar endavant amb la maternitat); i que sense cap timidesa posen la vida de la mare per davant de la de l’embrió. Altres polítiques socials que protegeixen la dona són llargues baixes de maternitat i també mesures que li permeten reincorporar-se a la vida laboral plenament després de la maternitat.

La dona té la inestimable capacitat d’estar lligada als fenòmens màgics de la vida, orgànics, cíclics i canviants. Aixo la fragil.litza físicament i la lliga a la família, però tampoc tenim que oblidar que les femelles de qüasi-bé totes les especies de mamífers cacen, busquen aliments, lluiten, i es desenvolupen en espais externs al l’esfera familiar. Les dones necessitem poder desenvolupar el nostre complexe món a les esferes socials, polítiques, … Podem aportar i aportem una visió interessant, i sense dubte complementària a la de l’home. La dona ha de poder escollir si vol dedicar-se a la vida familiar i domèstica o no. I, en cas de voler-ho fer, ha de poder compatibilitzar aquestes tasques amb el seu desenvolupament al món extern a la llar. Una societat oberta i madura ha de permetre q el potencial femení no desaparegui dels entorns laborals.

A Irlanda, la llei sols permet l’avort quan aquest es completament necessari per a salvar la vida de la mare. Tot i que aquest és un dels punts de la constitució, no hi ha clares direccions de com fer aquesta pràctica, i aquesta de fet no esta registrada estadísticament als serveis de sanitat. Els metges temen poder caure fàcilment en la il•legalitat si practiquen un avort quan la vida de la mare no està en un estat de perill total. La pressió social també existeix. Aquesta (per a mi) és com un silenci, com una por a l’egoisme humà….Tot i això , sembla que vents de canvi comencen a bufar per Irlanda: Organitzacions pro-avort, ciutadans anònims i fins i tot un nombre considerable de metges estan demanant públicament al govern que millori la legislació que controla la practica d’avorts necessaris per salvar la vida de la mare.
De totes maneres, no cal dir que l’avort a Irlanda no es contempla en absolut en el cas que el fetus s’estigui formant amb problemes greus de salut o en cas que la dona hagi quedat embarassada com a conseqüència d’una violació,… D’aquesta manera, les dones residents a Irlanda que decideixen finalitzar els seus embarassos, han dedesplaçar-se al Regne Unit o a qualsevol altre país estranger.
Un altre fet que també m’ha cridat molt l’atenció respecte com Irlanda tracta a la dones és el fet que molts ginecòlegs irlandesos prefereixen no tractar les seves pacients embarassades amb hormones (com progesterona) encara que aquestes sigui necessàries per a evitar un avort natural. La filosofia es la de total no intervenció, i aquest lema a vegades es porta a l’extrem. Respecte a altres legislacions que protegeixen la dona, és just mencionar que a Irlanda les baixes de maternitats són bastant llargues (de 6 mesos) , però en general les dones no reben el seu sou normal durant aquesta temps sinó una ajuda estatal bastant mínima (a menys que l’empresa que les contracta pagui per la maternitat). D’altra banda, les famílies irlandeses també reben subvencions , però en el fons aquestes ajudes no són suficients si considerem que aquí les guarderies pứbliques estan restringides a la gent molt pobra, i que les guarderies privades costen un promig de 1000 euros al mes. D’altra banda, i encara més xocant, és el fet que l’escola pứblica (on els nens van a partir dels 4/5 anys) mai acaba més tard de les 2:30 de la tarda. Aquests horaris escolars deixen les famílies en una situació complicada que sols poden resoldre si la mare treballa mitja jornada o si agafen una mainadera o matriculen els nens a activitats extraescolars. La cura dels nens a Irlanda és molt costosa, i això s’acaba tradüint en dones que limiten la seva carrera laboral quan tenen fills.

El resultat d’aquestes polítiques socials irlandeses és, segons el meu parer, una imatge de la dona com a ser vulnerable que està atrapada en un destí que la separa massa de l’home, i de les activitats no doméstiques. Si creiem en el destí i la natura, crec q s’han d’entendre millor la dona i els seus potencials, protegint aquests i permetent que es desenvolupin ( a la llar i fora de la llar) si així ho desitja ella. I, aquestes demandes, més que egoistes, diria jo que són humanistes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús