LA IDENTITAT IRLANDESA

 

Aquest estiu vaig anar a veure una obra de teatre sobre l’alçament independentista a Irlanda. L’obra, escrita per Sean O’Casey i titulada “The plough and the stars” , descriu la vida a les barriades pobres del centre de Dublín al 1916. Narra com un grup d’idealistes sacrificaren les seves vides per lluitar per la causa independentista davant l’oposició de gran part de la societat irlandesa. Aquesta, immersa en la misèria, veia la l’alçament com una causa futil i amb massa poder destructiu. L’obra, no obstant, amb un delicat tó irlandès, es mou entre la tragèdia i la comèdia magistralment.

És important destacar que, de totes les famoses obres de teatre escrites per autors irlandesos a principis del segleXX, aquesta és una de les poques que parla de la realitat de l’irlandès mitjà de l’època, amb pocs recursos econòmics,catòlic i no anglòfil. Altres autors com Oscar Wilde, Samuel Beckett i d’altres, descriuen més bé una realitat social pròpia d’una minoria irlandesa de classe alta, anglòfila i protestant.

Quan estava veient l’obra de teatre, vaig observar els irlandesos que m’acompanyaven. Esperava veure en els seus ulls una espurna emotiva al rememorar moments passats terriblement convulsos de revolta, patiments i divisions, que finalment els portaren cap a la seva total autonomia. Per la meva sorpresa, no vaig veure cap esclat sentimental en els meus companys de sala irlandesos. I, la seva reacció em va fer pensar en com ells es veuen i defineixen a ells mateixos.

 Birth of the Irish Republic, autor: Walter Paget. Aquesta obra retrata l’estat del centre de Dublín ( al “GPO”, oficina central de correus) durant els combats de l’alçament del 1916.

L’alçament independentista irlandès va ser inicialment un proces tímid (dirigit paradoxalment, en part, per alguns rebels de classe benestant, educats i protestants). Aquesta primera revolta es va encendre poc després, agafant un massiu suport popular quan els primers rebels foren executats. Els màrtirs per Irlanda van convèncer la societat irlandesa que la millor solució era la guerra per la independència.

Anys després, al 1921, Irlanda aconseguí la independència del Regne Unit. Aquesta vingué després d’una dura guerra civil en la que els defensors de conformar-se amb la independència de la Irlanda del sud (amb l’argument que l’exercit Irlandès no era suficientment fort com per a continuar avançant cap al nord) lluitaren contra els defensors de la independència de la illa complerta. Finalment, es firmà un tractat amb el Regne Unit que donà la independència sols a la repúblicad’Irlanda, excloent la Irlanda del Nord. Alguns irlandesos encara avui dia consideren que el procés per la independència d’Irlanda no s’ha acabat, però molts pocs defensen la lluita armada com a via per a annexionar la Irlanda del nord (la qual deguda a un proces de implantació d’escocesos i anglesos del segle XVIII, té una majoria social protestant i unionista).

Dies després de l’obra de teatre, vaig decidir demanar a alguns irlandesos com definien ells mateixos el fet de ser irlandés. Esperava en les seves respostes referències a la seva història, i sobretot als moments de la seva renaixença política i cultural … Però, al contrari, les seves respostes sols feren referència a al seu caràcter (o a aquelles característiques d’ells mateixos de les que ells en són conscients).

Els irlandesos són, de fet, molt bons coneixedors de la seva història, i evolució cultural. Però, també sembla que no es volen definir  a través de la seva història. Per què, em pregunto? Potser perquè, per característiques culturals, són una nació més preocupada per qüestions humanes que polítiques ( i que qüasi bé veuen aquestes com un mal inevitable) o perquè ells ja són independents com a estat i definir-se en termes del passat no té tant sentit com fer-ho parlant de les seves característiques i potencials com a poble. No sé si interpretar que miren cap endavant o que miren cap endins seu. Potser és una mica de tot plegat, però m’inclinaria a pensar que en el fons són molt intimistes. Crec que ells són lo que senten que són , molt endins…

3 comentaris

  • Itziar Rey

    28/01/2013 16:35

    Hola. Potser em podríeu ajudar. Voldria traslladar-me a Irlanda a partir de finals d’agost i fins a Nadal amb els meus dos fills, possiblement a una localitat rural, i enviar-los a l’escola pública del poble. Jo treballo des de casa i voldria llogar una caseta o piset. En total, serien 4 mesos. Em podeu donar alguna informació sobre localitats adients i com fer-ho? Moltes gràcies

  • jaguar

    31/01/2013 22:35

    Hola, Itziar. Jo hi vaig ser un temps fa uns anys, com a au-pair. Vaig ser a Naas, un poble gran, d’uns 20000 habitants, rural (més del que ho seria un poble/ciutat d’aquesta mida aquí) però amb tots els serveis necessaris. És un lloc molt tranquil, a mitja hora de Dublin.

  • Ares

    26/07/2013 19:44

    Molt interessant tot el blog en si. Jo estic fent una cosa semblant des d’Argentina.
    T’aniré llegint ja que un possible destí que tenim al cap per canvi de domicili és Irlanda, a veure si vaig aprenent algunes coses que ens fan decidir :)
    Salutacions
    Ares
    Fuet-i-Mate

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús