Multiculturalitat vibrant a Dublín

 

El passat febrer vam anar a veure el concert d’un artista de Ghana a Dublín. La sala de concerts estava plena i animada. L’energètica música i la vitalitat dels artistes africans generaren moviments de cos inconscients en els espectadors i acostaren aquests a la calor i la sensualitat d’Àfrica.

 

Allò que em va sorprendre més, però, va ser la naturalitat amb que els irlandesos van viure , ballar, i entendre una expressivitat musical i cultural que és molt diferent a la seva. Després d’haver visitat i conegut altres païssos, diria que en molts d’ells un caràcter més distant, més d’observació, fins i tot de certa incredulitat i judici s’hauria imposat en la sala. Hi haurien hagut balls i somriures, però dubto molt que hi hagués hagut el sentiment de comunió que vaig veure aquell dia a Irlanda.

L’irlandès, per essència i com a tret de caràcter que els defineix (segons ells), no són superficials. Ells prediquen que son genuïns i que no jutgen mai a la gent per la seva aparença i la seva expressivitat. Allò que els porta a fer un judici sobre els altres (i el judici és allò que ens distància els uns dels altres) són les actituds morals , o de respecte i sensibilitat cap als altres humans que la gent manifesta.

Aquesta falta de judici i distancia vers aspectes superficials (per tant culturals) fa que els immigrants visquin a Irlanda amb llibertat i sentint-se profundament respectats. L’irlandès és sorprenentment acollidor amb la gent que arriba al seu país. I, quan els Irlandesos reparen en la nostres tendències culturals, ho fan per a preguntar amb curiositat i genuïnes ganes d’aprendre sobre aquestes diferències (o , podríem dir, sobre aquestes diferents solucions mentals).

Podríem, bàsicament, concluïr que els Irlandesos, a part d’humans (com ja he dit molt altres cops als meus articles), són realment oberts mentalment.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús