Entrades amb l'etiqueta ‘CATALANS A L’ESTRANGER’

“Catalan cultural festival” a Dublín

diumenge, 6/03/2011

La setmana que ve es celebra el Primer “Catalan cultural festival” a Dublín. Tot i que antigament s’havien organitzat concerts o altres petites activitats (fa un parell d’anys van venir bastoners per St Patrick’s) és el primer cop que tenim un festival pròpiament dit amb diverses activitats com concerts, xerrades, exhibició de castells, etc.

Vet aquí el programa:

Dissabte 12 de març, al pub Mezz, des de les 7,30 pm: concert d’Escac i mat.

Diumenge 13 de març, al The Ireland Institute, des de les 4 pm: documentals, castellers, xerrades, pica-pica català i concert de Pere de les cabres.

Catalan Cultural Festival.JPG

Cartell del festival

Des d’aquí donem suport a la iniciativa i sobretot a la gent que l’ha tirat endavant, un grup de catalans residents a Irlanda amb ganes de fer coses.

Podeu trobar més info a: http://www.catalanculturalfestival.tk/

Els catalans a l’estranger: per què emigrem?

divendres, 14/01/2011

PER NOEMÍ CASAS

M’agradaria iniciar amb aquest article una sèrie de posts dedicats a parlar sobre la vida dels catalans a l’estranger, sempre des de l’experiència a Irlanda.

En articles anteriors se’ns ha criticat el fet d’opinar de Catalunya tot i que no visquem aquí. També ens hem disculpat per les faltes d’ortografia i pel nostre català rovellat (que no és excusa viure a l’estranger, però en el meu cas només parlo català unes hores a la setmana!). Per aquest motiu m’agradaria donar-vos una tast del que es la vida a l’estranger.

Avui em centraré en: per què emigrem els catalans?

No voldria generalitzar a tots els emigrants, però la majoria de catalans joves que emigren ho fan senzillament per qüestions de formació i experiència laboral. No ens enganyem: gairebé la majoria dels que hem vingut a Irlanda va ser per aprendre anglès i si de pas podem tenir una feina més o menys bona, millor que millor. Molts venen per un estiu i marxen, molts altres s’hi queden, i la majoria sol romandre-hi una mitjana de 2-3 anys. Els que es queden és perquè tenen molt bona feina, tenen parella autòctona, o bé molta por de tornar a Catalunya (tal i com ens pinten les coses als mitjans).

Venim a l’estranger per aprendre un altra llengua (anglès, francès, alemany… depenent del país). Intentem buscar una feina que ens doni aquesta possibilitat però tampoc es fàcil, així que molts caiem (en el cas d’Irlanda sobretot) en treballs en què hem de parlar castellà mentre intentem fer amics de parla anglesa. Amb més o menys èxit fas un grup d’amics internacional i aquí comences a complir el teu objectiu de millorar l’anglès. Però tard o d’hora acabes enyorant-te i et relaciones amb d’altres catalans. Aquesta per exemple va ser la nostra experiència a Dublín, on un parell d’amics (entre ells el Josep, el meu company de blog) van crear Catalansadublin.com que és un autèntic punt d’acollida i de trobada de molts catalans a la capital irlandesa.

Sempre m’ha resultat curiós que molta gent resident a Catalunya ens preguntin: i tant malament s’està a Catalunya com per marxar?  Doncs jo tenia feina i no em moria de gana, però també volia un repte i fer canvis a la meva vida. D’aquí que escollís ser una expat (terme en anglès per expatriat), i suposo que l’experiència de molts catalans emigrats ha estat similar.

A part de la llengua o la desitjada formació, no ens hem d’oblidar de la gent que marxa a d’altres països per qüestions de feina o situacions familiars (parelles internacionals). Però és curiós que a tot arreu, ja sigui turista o expat, sempre et trobes un català.