Entrades amb l'etiqueta ‘CRISI’

Quan es declararà insolvent Irlanda?

dilluns, 9/05/2011

PER JOSEP JUNYENT.

Si ara torna a estar de moda Grècia amb el deute, aquí a Irlanda les coses no estan pas calmades. Ans al contrari, la cosa va per llarg.  Més aviat hauria de dir, el que està més o menys clar és que Irlanda no podrà pagar el deute massiu incloent-hi el rescat, potser l’únic dubte és quan deixarà de pagar o es declararà insolvent.

Anem a pams. En primer lloc, una frase curiosa del darrer ministre de finances irlandès Brian Lenihan publicada en una antrevista a la BBC tot just fa una setmana i escaig, referint-se al rescat a Irlanda: “Vaig tenir la sensació que havíem perdut la nostra sobirania.” Una frase que talment reflexa el que ha succeit.

1117-Ireland-bailout_full_600.jpg

Els irlandesos, tot i que poden anar a les urnes, tant sols escolleixen uns titelles (més titelles que els de casa nostra, uns sotmesos al BCE i al FMI i els catalans sotmesos de genolls al govern espanyol i aquest de retruc a Alemanya). Tant fa del color que siguin, els que realment tallen el bacallà a Irlanda són el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, talment som una colònia seva i els nostres polítics uns mesells.

Aquí la sensació és gairebé com quan arriba el cobrador del frac, el mateix estil vaja: Ens diuen que els diners que teníem estalviats per les pensions s’han d’abocar tots a tornar-los els diners del deute que tenim i ara volen que ens mal venem quasi tots els actius que fins ara ens donaven profits a canvi de quatre rals. Evidentment retallant a tort i a dret, i els impostos tants o més com se’ls passi pel cap. El país és impossible que surti de la crisi en aquestes condicions tant dures (interessos i mega retallades).

Per mi és ben surrealista o és que ens volen més mal que no pas bé. Imaginem-nos que un té un negoci amb molt de deute. El primer que ha de fer és retallar costs i mirar de treure més benefici del que ven (apujar impostos) per taal de fer quadrar la caixa. Reduir les pèrdues el mínim possible. Però el que un no pot fer mai és mal vendre els pocs elements que l’hi donen benefici mentre altres s’aprofiten de les circumstancies, ja que aquests beneficis no els tindrà mai més un pic venuts. Doncs evidentment, Irlanda tard o d’hora, mal vendrà tot el que pugui obligada. A més, el que està pagant Irlanda en interessos, és totalment desorbitat. El deute creix i creix fins a xifres que fins i tot fan riure per no plorar.

Acabo de llegir un article molt interessant del professor de l’escola d’economia de la UCD (University College Dublin) Morgan Kelly. Doncs bé, aquest professor és prou conegut per haver anunciat, molts anys abans, tot el que ha anat succeint a Irlanda. Denunciant una vegada rere l’altra la incompetència dels polítics, del Banc Central Irlandès, el descontrol per part dels reguladors financers i el que estava passant als bancs irlandesos i els xucladors i vividors que hi havia al capdamunt.

Un pic enmig de la crisi se l’hi va començar a fer cas (tot i que no es va fer res del que calia fer) veient que l’havia encertat. Fa temps que el llegeixo i en aquest darrer article, a banda que terriblement alarmant pel que fa al futur d’Irlanda i proposar la que creu és l’única solució pel país, també comenta quelcom curiós. El rescat bestial i desorbitant és va fer per a acollonir Espanya (així en ZP prendria mesures serioses d’una vegada) i perquè als mercats no s’encomanés el pànic a Espanya i Portugal. Portugal ja ha caigut, l’estat espanyol segueix a la corda fluixa.

És un article que aconsellaria que tothom qui pugui el llegís. És ben punyent i tothom qui tingui una mica d’interès en Irlanda o bé vulgui saber el futur alarmant que ens espera econòmicament o el que hi ha darrera del Banc Central Europeu i les seves males maneres, que hi faci una ullada. En relació a l’estat espanyol ve a dir que per tal d’escarmentar Espanya i obligar-la a prendre mesures urgents, el Banc Central Europeu (controlat bàsicament per la doctrina alemanya) va obligar Irlanda, de mala manera, a acceptar aquest rescat en unes condicions absolutament pèssimes per Irlanda. Condicions que només ofeguen el patiment, allargant una mica la vida del moribund mentre els que el vetllen se n’aprofiten.

g100723ecb426--127987183726929800.jpg

En comptes de solucionar el problema (els bancs), és van limitar a passar la patata calenta a l’Estat Irlandès. Abans el deute era dels bancs amb els seus creditors (bancs d’altres països, molts d’ells alemanys), “gràcies” al BCE tot el deute l’ha recollit l’Estat, així tot salvant els bancs irlandesos perquè sinó els bancs de mig Europa se n’anaven a norris. Doncs bé i atenció, amb els números a la mà, només és qüestió de temps que Irlanda es declari insolvent. No és viable sortir d’aquest cul de sac.  Irlanda, en definitiva, els que paguem impostos a Irlanda i les nostres famílies en patiran les consequències per molt i molt de temps.

Personalment, no em crec ni una sola paraula dels polítics irlandesos (tampoc dels catalans però això donaria per un altre post) i em refio molt més d’un professor d’econòmiques que l’ha anat encertant. Segons el professor Kelly, proposa com a solució tornar tot el deute als bancs i que el BCE s’espavili amb ells, no pas l’estat i immediatament solucionar el dèficit a zero per tal de no haver de demanar cap més crèdit als mercats, així depenent d’un mateix. Sé que no és la millor solució però tal i com són les coses ara només és cosa de temps que es declari la insolvència.

Sé que és un post llarg i complicat, per tant aconsello que llegiu el seu propi article. Això és tant sols un avançament del que ens espera. De la crisi del deute a Europa, només n’hem vist una petita escletxa del que realment queda per venir. Agafem-nos fort que venen curves i la crisi va per molt llarg. Ai l’as, on he deixat el meu optimisme avui…

Eleccions a Irlanda

dilluns, 31/01/2011

PER JOSEP JUNYENT

Segurament uns quants de vosaltres vau llegir que finalment a Irlanda es van convocar eleccions nacionals pel proper dia 25 de febrer. Després del deteriorament de l’estat del país de forma vergonyant, tot enganyant als ciutadans d’Irlanda i amagant-los informació (FMI, Nama, etc,…), finalment es van decidir a fer-ho.

L’actual Taoiseach (Cap del govern) Brian Cowen va dimitir com a líder del seu partit però encara segueix al capdavant del govern fins a les eleccions. La veritat és que cada cop que segueixo les notícies i programes relacionats amb política irlandesa i hi apareix en Brian Cowen em fa pena i tot de veure’l. Va ser el ministre de finances que ens va portar a la crisi i després va agafar la posició de cap de govern, sincerament no té cap ni una facultat com a líder i ben poca credibilitat.

Per altra banda el seu antecessor com a cap del govern irlandès, Bertie Ahern, a vegades fa absolutament pena. Mireu aquest vídeo és una mica més llarg que el que vaig veure a les notícies el dijous a RTE. Sobretot quan la dona l’hi diu: “Shame on you” (T’hauria de caure la cara de vergonya) i ell el primer que diu és que la dona, com altra gent, busca protagonisme per sortir a la televisió! Vergonya absoluta. Ell, la seva permissivitat amb els bancs i constructores, són els principals responsables de la crisi que està patint Irlanda i encara surt amb aquestes. Amb un país amb més dignitat aquests polítics faria temps que estarien al carrer.

El que també és patètic és quan l’hi pregunten a la darrera pregunta quina és la cosa que creu que hauria d’haver fet o haver deixa de fer durant els 34 anys que ha estat en actiu a la política (després de la tempesta es retira amb una mega pensió) i a banda de dir rucades, acaba dient que volia haver construït un estadi nacional ja que el Qatar en té tants. Amb la mega recessió que tenim i encara ens ve amb aquestes…

Pel que sembla i diuen les enquestes Fiana Fáil (Fail total) passaria dels 77 seients als 16, jo la veritat es que no en tenc com algú encara els pot votar. Sembla que el guanyador pot ser que sigui Fine Gael i els segons Labour.

dearfiannafail.jpg

Porto més de sis anys vivint, treballant i estudiant a Irlanda i malauradament, si no és que em canvio a la nacionalitat irlandesa, no puc votar tot i estar pagant taxes i rebre les conseqüències dels mals governs continus a Irlanda. Només puc votar a les eleccions locals (no tenen cap poder) o a les Europees. Bé, sigui com sigui, faré el que pugui per a que la gent qui conec, vagi a votar i ho facin de manera informada.

Les multinacionals, l’esperança d’Irlanda?

dimarts , 4/01/2011

PER NOEMÍ CASAS

Amb l’anomenat Celtic tiger Irlanda va fer un gran salt econòmic gràcies als incentius, per mitjà dels impostos, que el govern va oferir a multitud d’empreses que van escollir el país com a seu de les seves operacions. Amb la crisi el tigre celta ni tant sols cueja, però sembla que el país encara té les seves esperances en les multinacionals que queden i que continuen fent negoci aquí. La majoria són de sectors tant nous com Internet (Google, Facebook, PayPal, empreses de poker online…), però trobem també els gegants de l’informàtica (Dell, Apple, IBM, ..), i d’altres sectors més variats com ara la farmacèutica o empreses financeres.

Google-Dublin-1.jpg

Les oficines de Google a Dublín

Just avui l’Irish independent publica que les multinacionals van crear 11.000 treballs l’any passat i continua amb el missatge esperançador de que el nombre d’empreses que tanquen ha disminuït. Enmig del pessimisme de la recessió aquestes notícies aporten un nou optimisme, malgrat que s’hagi d’agafar amb pinces: Tot i que les multinacionals creïn llocs de treball i aportin negoci al país s’ha de tenir en compte que la majoria d’aquestes demanen personal multilingüe, quelcom que els irlandesos no poden oferir i han de recórrer a la immigració. Si un francès o un alemany parla la seva llengua i a més anglès, per a que volen contractar un irlandès que només té anglès? No totes aquestes multinacionals demanen d’aquesta mà d’obra multilingüe però si que és un problema que els irlandesos han d’afrontar.

Segueix nevant

dijous, 23/12/2010

PER JOSEP JUNYENT

Avui ha tornat a nevar quasi durant tot el dia. De fet, encara segueix nevant. L’aeroport de Dublín segueix tancat, diuen que serà almenys fins demà a les cinc del matí, afectant uns 270 vols i aproximadament uns 40,000 passatgers. Aquest any, entre el volcà famós islandès i les nevades constants, l’aeroport de Dublín quasi a estat més vegades tancat que no pas obert. Em pregunto si la Dublin Airport Authority (DAA) pagarà indemnitzacions als passatgers i a les companyies aèries que han estat afectats per la seva incompetència netejant la neu a l’aeroport.

bus.jpg

Mentrestant aquest vespre, RTE (La TV3 irlandesa) anunciava que aquest desembre serà el pitjor desembre en la història recent pel que fa al sector del comerç. La crisi/recessió, les nevades i la intervenció del FMI i la Unió Europea a Irlanda, han fet que les vendes hagin caigut en picat. Potser molta gent s’espera a les rebaixes, que aquí comencen l’endemà mateix de Nadal, tot i que degut a la crisi del país i el baix nivell de vendes constant, sembla que tot estigui de rebaixes dia rere dia. Malgrat que la diferència amb els preus del continent encara siguin desorbitats.

Oco.jpg

Avui mateix però, el govern irlandès ha indicat que el que fa poc era el principal banc irlandès (Allied Irish Banks – AIB) , rebrà 3.700 milions d’Euros més per a ser nacionalitzat. Els diners seran extrets del fons de reserva per a les pensions del país . Sembla que no hi ha diners per a les pensions però si que n’hi ha i molts per a seguir gastant-ne en bancs.

sea.jpg

Acabaré l’article amb bones notícies. Més d’onze mil tones de sal ja han arribat a Irlanda per combatre la neu i les glaçades. Quan estàvem apunt de quedar-nos sense, finalment han arribat. Tenint en compte que en gasten unes 3,000 al dia, no se pas si duraran gaire. Bona falta que fan, sinó feu una ullada a aquesta imatge que he pres de la web de la AA roadwtach (el RACC irlandès). Era tot just abans de plegar de la feina aquesta tarda i indica els problemes en les carreteres del país.

Road.png

Estrenyent-se el cinturó (versió irlandesa)

dilluns, 13/12/2010

PER NOEMÍ CASAS
La setmana passada el govern irlandès va aprovar els pressupostos del 2011, desprès de la notícia que finalment l’UE rescatarà el país de la crisi. L’oposició criticava als del Fianna Fáil (el partit al govern) que les retallades en els pressupostos han estat dictades per la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, però sembla que no tenien cap més sortida si volien rebre l’esperada injecció europea.

Ens pujaran els impostos, retallaran les seves despeses en seguretat social (com sempre els més pobres a patir) i es rebaixarà el salari mínim que, atenció, a Irlanda passar de ser 8,65 euros l’hora a 7,65 euros (a Catalunya, és de 21,11 euros al dia, i els que han de ser rescatats són els irlandesos). Deixant de banda les diferències salarials amb el nostre país (els preus són molt més alts a Irlanda que a casa nostra), el que més m’ha despertat la curiositat del nou pressupost són les retallades dels salaris dels què manen:

El primer ministre irlandès (el Taoiseach) retallarà el seu salari en 14.000 euros, – en cobra 228.000 euros l’any-. El sou del vice-primer ministre es retallarà en 11.000 i els ministres en 10.000. Però el que em sobta més és el que cobra aquesta gent per ser un país de només 6 milions de persones, i amb una recessió tant greu que Europa ha de venir al nostre rescat. Qualsevol diria que la gent no té per menjar i que ha d’assaltar supermercats, que també, però el salaris dels responsables són impressionants.

Publicava el The economist al juliol, la comparativa de salaris d’alguns presidents arreu del món, i al meu parer hi destaca el salari del Taoiseach:

Brian Cowen (Irlanda, 6 millions hab.): 228,000 euros
Nicolas Sarkozy (França. 64 millions hab.): 253,600 euros
Angela Merkel (Alemanya, 84 millions hab.): 261,500 euros

D’acord, l’irlandés cobra molt menys que els seus “col·legues” europeus, però també Irlanda és el país que està a nivell europeu amb una de les pitjors crisis del moment (sobretot bancària) i  ha de rebre “rescats” europeus. Potser que s’estrenyessin el cinturó ells mateixos una mica més, de la mateixa manera que ho demanen als seus ciutadans.

Per cert, sabeu quan cobra el president de Catalunya (no som un estat, per tant és diferent), però tot i així: un sou anual de 144.030 euros. No està malament oi?

Colgats per la neu

dijous, 2/12/2010

PER NOEMÍ CASAS

DSC02174.JPG

Al centre de Dublín

Des de dissabte passat que no ens para de nevar a Dublín, i encara que a tothom li agraden les postals bucòliques que la neu ofereix al centre de Dublín no n’estem tant contents de les carreteres, de lo poc preparats que estan per afrontar situacions c0m aquestes i del caos general que es genera.

Irlanda no és un país on nevi típicament, però des de fa 3 anys que cada hivern cauen nevades serioses. Per això resulta curiós que ningú porti cadenes de neu (sense anomenar tant sols els neumàtics d’hivern) i que ni tant sols tinguem la possibilitat de comprar-ne en tot el país.

DSC02363.JPG

Les carreteres...

No netegen les carreteres. Les principals i encara gràcies. No hi ha manteniment general, és massa car. Aquest any encara no ho he vist perquè he decidit moure’m el menys possible, però l’any passat no tenien prou pressupost per tirar sal a les carreteres i tiraven sorra… Bé i sense oblidar-nos que òbviament tot el transport públic està col·lapsat, Dublín bus funciona quan li dona la gana, tres quarts del mateix pel tren i l’aeroport que obre a estones.

I així va el país! Tot just quan parlem de rescats econòmics i de la major crisi que afecta el govern, un desastre climatològic (si, és això) fa que el país entri en caos, que multituds d’empreses perdin calés, i que tot s’aturi per uns dies (o potser setmanes). I els avisos pel temporal continuen!
Seguirem informant si la neu no ho impedeix.

Ireland’s call: Ja ens han rescatat!

dilluns, 29/11/2010

PER NOEMÍ CASAS

Doncs això. Ahir mateix, unes poques hores abans Mas guanyés les eleccions a Catalunya, a Irlanda vam assabentar-nos de que la UE ja ha aprovat el famós rescat. L’ajuda europea anirà destinada en la seva major part a les necessitats de finançament del govern de Dublín, que són moltes, i a recuperar el sector bancari. Però tot i que l’ajuda és benvinguda sembla que l’opinió pública no n’està contenta del tot. Mostra d’això va ser la manifestació dissabte passat de milers de persones al centre de Dublín per les mesures de retallada del govern i la pujada d’impostos. Més retallades? Més impostos? La veritat és que desde que hi soc a Irlanda (vora 5 anys) cada any ens treuen més del nostres salaris i els preus que no baixen. Tothom ens preguntem on van destinats els calès? Perquè sembla que a impulsar l’economia i la seguretat social no massa. Com a contribuent, m’hi sumo a les queixes!

Si dissabte milers de persones (100.000 segons els organitzadors, 50.000 segons la policia) van sortir al carrer, una xifra similar assistia al partit de rugby d’Irlanda contra Argentina. El rugby és un dels esports nacionals més seguits, i mou literalment masses. El partit d’ahir, al que vaig assistir tot i les temperatures sota 0, es va celebrar al flamant nou estadi Aviva que s’ha construït en època de crisis i rescats.

This is rugby country.jpg

Tot i la passió que el rugby desperta, l’estadi no estava ple del tot. “Les entrades són massa cares” (90 EUR de mitjana) em deia un irlandès, sobretot per ser un partit amistós (Ginnesss Series 2010).

DSC02329.JPG

No és la primera vegada que vaig a veure rugby però si la primera que vaig a veure la selecció i se’m va posar un cop més la pell de gallina en escoltar l’himne per excel·lència de la selecció irlandesa de rugby: Ireland’s call. I em va fer pensar en els rescats, i en l’orgull dels irlandesos per tirar endavant.

Ireland, Ireland
Together standing tall
Shoulder to shoulder
We’ll answer Ireland’s call

(Irlanda, Irlanda. Tots junts orgullosos. Espatlla amb espatlla, respondrem a la crida d’Irlanda.)

I del rugby al futbol: avui el Barça-Madrid també serà un dels més vists a les teles irlandeses. De fet, els catalans sempre ens hi trobem al pub per animar els nostres i ser més a prop de casa durant 90 minuts.

Irlanda en el punt de mira europeu

diumenge, 28/11/2010

PER NOEMÍ CASAS

Doncs ha resultat una coincidència, però precisament engeguem aquest blog des d’Irlanda  en el moment en que estem més en el punt de mira europeu. Ja s’ha anunciat que el deute irlandès no té remei, i que la UE ha d’anar al rescat. Es parla de com el país se’n va en orris, i de com la taxa d’atur és històrica.

Amb tot això que surt als mitjans, família i amics no es deixen de sorprendre: i que feu encara a Irlanda? No passeu gana? Com s’està vivint? I jo la veritat és que no se què contestar. Com a “estrangera” treballant i vivint aquí des de fa uns quants anys les coses es viuen diferents. Sembla que la feina de moment va aguantant i encara no estem segurs de que la tornada a Catalunya serà millor. Però si que veiem com el país no és el que era. El tigre celta i el gran salt que el país ha fet en les últimes dues dècades ha mostrat les seves gran mancances i debilitats: Un govern que ha mal gestionat i ha tret d’on podia pel seu profit propi. Un sistema de seguretat social pèssim. Uns bancs en caiguda que han arrossegat a la resta d’empreses. La marxa en “estampida” de moltes de les multinacionals. Molts són els factors que han contribuït a que el país estigui on està, i cal una bona reforma per impulsar l’economia i la confiança dels irlandesos.

I mentrestant els catalans a Irlanda vivim pendent de què passarà, però també mirant de reüll a casa nostra especialment avui. Del resultat de les eleccions depèn un canvi important per Catalunya, i potser el que ens faci decidir tornar, o continuar contribuint i lluitant pel país verd, on la Guinness mai és amarga.