Entrades amb l'etiqueta ‘ECONOMIA’

Les multinacionals, l’esperança d’Irlanda?

dimarts , 4/01/2011

PER NOEMÍ CASAS

Amb l’anomenat Celtic tiger Irlanda va fer un gran salt econòmic gràcies als incentius, per mitjà dels impostos, que el govern va oferir a multitud d’empreses que van escollir el país com a seu de les seves operacions. Amb la crisi el tigre celta ni tant sols cueja, però sembla que el país encara té les seves esperances en les multinacionals que queden i que continuen fent negoci aquí. La majoria són de sectors tant nous com Internet (Google, Facebook, PayPal, empreses de poker online…), però trobem també els gegants de l’informàtica (Dell, Apple, IBM, ..), i d’altres sectors més variats com ara la farmacèutica o empreses financeres.

Google-Dublin-1.jpg

Les oficines de Google a Dublín

Just avui l’Irish independent publica que les multinacionals van crear 11.000 treballs l’any passat i continua amb el missatge esperançador de que el nombre d’empreses que tanquen ha disminuït. Enmig del pessimisme de la recessió aquestes notícies aporten un nou optimisme, malgrat que s’hagi d’agafar amb pinces: Tot i que les multinacionals creïn llocs de treball i aportin negoci al país s’ha de tenir en compte que la majoria d’aquestes demanen personal multilingüe, quelcom que els irlandesos no poden oferir i han de recórrer a la immigració. Si un francès o un alemany parla la seva llengua i a més anglès, per a que volen contractar un irlandès que només té anglès? No totes aquestes multinacionals demanen d’aquesta mà d’obra multilingüe però si que és un problema que els irlandesos han d’afrontar.

Estrenyent-se el cinturó (versió irlandesa)

dilluns, 13/12/2010

PER NOEMÍ CASAS
La setmana passada el govern irlandès va aprovar els pressupostos del 2011, desprès de la notícia que finalment l’UE rescatarà el país de la crisi. L’oposició criticava als del Fianna Fáil (el partit al govern) que les retallades en els pressupostos han estat dictades per la UE, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, però sembla que no tenien cap més sortida si volien rebre l’esperada injecció europea.

Ens pujaran els impostos, retallaran les seves despeses en seguretat social (com sempre els més pobres a patir) i es rebaixarà el salari mínim que, atenció, a Irlanda passar de ser 8,65 euros l’hora a 7,65 euros (a Catalunya, és de 21,11 euros al dia, i els que han de ser rescatats són els irlandesos). Deixant de banda les diferències salarials amb el nostre país (els preus són molt més alts a Irlanda que a casa nostra), el que més m’ha despertat la curiositat del nou pressupost són les retallades dels salaris dels què manen:

El primer ministre irlandès (el Taoiseach) retallarà el seu salari en 14.000 euros, – en cobra 228.000 euros l’any-. El sou del vice-primer ministre es retallarà en 11.000 i els ministres en 10.000. Però el que em sobta més és el que cobra aquesta gent per ser un país de només 6 milions de persones, i amb una recessió tant greu que Europa ha de venir al nostre rescat. Qualsevol diria que la gent no té per menjar i que ha d’assaltar supermercats, que també, però el salaris dels responsables són impressionants.

Publicava el The economist al juliol, la comparativa de salaris d’alguns presidents arreu del món, i al meu parer hi destaca el salari del Taoiseach:

Brian Cowen (Irlanda, 6 millions hab.): 228,000 euros
Nicolas Sarkozy (França. 64 millions hab.): 253,600 euros
Angela Merkel (Alemanya, 84 millions hab.): 261,500 euros

D’acord, l’irlandés cobra molt menys que els seus “col·legues” europeus, però també Irlanda és el país que està a nivell europeu amb una de les pitjors crisis del moment (sobretot bancària) i  ha de rebre “rescats” europeus. Potser que s’estrenyessin el cinturó ells mateixos una mica més, de la mateixa manera que ho demanen als seus ciutadans.

Per cert, sabeu quan cobra el president de Catalunya (no som un estat, per tant és diferent), però tot i així: un sou anual de 144.030 euros. No està malament oi?

Ireland’s call: Ja ens han rescatat!

dilluns, 29/11/2010

PER NOEMÍ CASAS

Doncs això. Ahir mateix, unes poques hores abans Mas guanyés les eleccions a Catalunya, a Irlanda vam assabentar-nos de que la UE ja ha aprovat el famós rescat. L’ajuda europea anirà destinada en la seva major part a les necessitats de finançament del govern de Dublín, que són moltes, i a recuperar el sector bancari. Però tot i que l’ajuda és benvinguda sembla que l’opinió pública no n’està contenta del tot. Mostra d’això va ser la manifestació dissabte passat de milers de persones al centre de Dublín per les mesures de retallada del govern i la pujada d’impostos. Més retallades? Més impostos? La veritat és que desde que hi soc a Irlanda (vora 5 anys) cada any ens treuen més del nostres salaris i els preus que no baixen. Tothom ens preguntem on van destinats els calès? Perquè sembla que a impulsar l’economia i la seguretat social no massa. Com a contribuent, m’hi sumo a les queixes!

Si dissabte milers de persones (100.000 segons els organitzadors, 50.000 segons la policia) van sortir al carrer, una xifra similar assistia al partit de rugby d’Irlanda contra Argentina. El rugby és un dels esports nacionals més seguits, i mou literalment masses. El partit d’ahir, al que vaig assistir tot i les temperatures sota 0, es va celebrar al flamant nou estadi Aviva que s’ha construït en època de crisis i rescats.

This is rugby country.jpg

Tot i la passió que el rugby desperta, l’estadi no estava ple del tot. “Les entrades són massa cares” (90 EUR de mitjana) em deia un irlandès, sobretot per ser un partit amistós (Ginnesss Series 2010).

DSC02329.JPG

No és la primera vegada que vaig a veure rugby però si la primera que vaig a veure la selecció i se’m va posar un cop més la pell de gallina en escoltar l’himne per excel·lència de la selecció irlandesa de rugby: Ireland’s call. I em va fer pensar en els rescats, i en l’orgull dels irlandesos per tirar endavant.

Ireland, Ireland
Together standing tall
Shoulder to shoulder
We’ll answer Ireland’s call

(Irlanda, Irlanda. Tots junts orgullosos. Espatlla amb espatlla, respondrem a la crida d’Irlanda.)

I del rugby al futbol: avui el Barça-Madrid també serà un dels més vists a les teles irlandeses. De fet, els catalans sempre ens hi trobem al pub per animar els nostres i ser més a prop de casa durant 90 minuts.

Irlanda en el punt de mira europeu

diumenge, 28/11/2010

PER NOEMÍ CASAS

Doncs ha resultat una coincidència, però precisament engeguem aquest blog des d’Irlanda  en el moment en que estem més en el punt de mira europeu. Ja s’ha anunciat que el deute irlandès no té remei, i que la UE ha d’anar al rescat. Es parla de com el país se’n va en orris, i de com la taxa d’atur és històrica.

Amb tot això que surt als mitjans, família i amics no es deixen de sorprendre: i que feu encara a Irlanda? No passeu gana? Com s’està vivint? I jo la veritat és que no se què contestar. Com a “estrangera” treballant i vivint aquí des de fa uns quants anys les coses es viuen diferents. Sembla que la feina de moment va aguantant i encara no estem segurs de que la tornada a Catalunya serà millor. Però si que veiem com el país no és el que era. El tigre celta i el gran salt que el país ha fet en les últimes dues dècades ha mostrat les seves gran mancances i debilitats: Un govern que ha mal gestionat i ha tret d’on podia pel seu profit propi. Un sistema de seguretat social pèssim. Uns bancs en caiguda que han arrossegat a la resta d’empreses. La marxa en “estampida” de moltes de les multinacionals. Molts són els factors que han contribuït a que el país estigui on està, i cal una bona reforma per impulsar l’economia i la confiança dels irlandesos.

I mentrestant els catalans a Irlanda vivim pendent de què passarà, però també mirant de reüll a casa nostra especialment avui. Del resultat de les eleccions depèn un canvi important per Catalunya, i potser el que ens faci decidir tornar, o continuar contribuint i lluitant pel país verd, on la Guinness mai és amarga.